L'amenaça de vaga dels conductors de Coopalsa es manté: si les parts no arriben a una solució, o la taula d'arbitratge no n'imposa una en la sessió que previsiblement tindrà lloc el 17 de gener, els usuaris de les línies 2, 3, 4, 5 i 6 es quedaran sense servei entre el 20 i el 26 d'aquest mes. Cal advertir que el de vaga és un dret inalienable dels treballadors, reconegut des del 2018 al capítol 2 de la Llei qualificada de mesures de conflicte col·lectiu. Una mesura de força excepcional i un últim recurs davant d'una situació de flagrant injustícia o vulneració dels drets dels treballadors. Els xòfers de Coopalsa pretenen renegociar amb la propietat les condicions laborals. Reclamen assenyaladament un increment del 30% del salari (el sou base puja avui als 1.800 euros) i l'establiment d'horaris intensius de vuit hores que no obliguin els treballadors a estar a disposició de l'empresa durant 12 o 13 hores diàries. Són peticions que hauran de dirimir les dues parts amb lleialtat i sense oblidar que estem parlant d'un servei públic. Una altra cosa és que la legítima defensa dels interessos d'uns i altres prengui com a ostatge els milers de ciutadans que es quedaran sense un servei bàsic i essencial. I menys encara que una mobilització que entre nosaltres seria absolutament excepcional es pugui allargar durant una setmana sencera. És de manual que com més altes són les exigències més flexibilitat es pot mostrar en una hipotètica negociació. Però per ser creïbles i digeribles per als ciutadans que en seran els primers perjudicats han de ser proporcionades. No és evident que ho sigui l'amenaça de paralitzar el transport públic set dies, set.
