A poc a poc anem posant llum a les polèmiques proves per consolidar plaça de professor de català. Recordaran que en aquesta primera fase hi estaven cridats els interins amb un mínim de cinc anys d'antiguitat. Se n'hi van presentar divuit, tres dels quals van ser descartats abans i tot de començar. Dels quinze supervivents al cribratge inicial, tan sols set van superar la primera prova, que consistia en un examen oral. La segona, l'escrit, va seguir la mateixa tònica i va servir per eliminar la meitat més un dels aspirants. Així que tres interins han arribat a la final del viacrucis i s'enfrontaran ara al psicotècnic definitiu. Tot i que al ministre portaveu aquests resultats li van semblar raonables i va instar els suspesos a presentar-se a una segona convocatòria, són més que raonables les inquietuds que ha generat aquest procés. Si les proves no eren especialment difícils ni s'han canviat criteris respecte a d'altres convocatòries, és perfectament legítim demanar-se pel nivell acadèmic d'uns interins que porten cinc cursos, cinc, impartint classe: tenen el perfil requerit per exercir si ells mateixos no són capaços d'aprovar un examen de la matèria que donen? Si les proves han sigut extraordinàriament rigoroses, cal preguntar-se també els motius d'aquest sobtat enduriment. I tant en un cas com en l'altre, hauria de ser el ministeri el primeríssim interessat a esvair dubtes i recels tant sobre la idoneïtat dels docents com de la probitat dels processos de selecció. Deixar passar els dies sense donar cap explicació no sembla la millor manera d'inspirar confiança.
