Ara fa un any i amb motiu del Dia Europeu de la Salut Sexual el ministeri de Salut feia públiques unes dades inquietants: el nombre de casos de malalties de transmissió sexual s'havia multiplicat per quatre l'últim lustre. És veritat que partíem d'unes xifres excepcionalment baixes –el 2018 tan sols se'n van comptabilitzar dotze– però el cert és que l'increment ha sigut des d'aleshores constant i el 2023 no només no es va frenar la tendència, sinó que es van batre rècords, amb un 50% d'infeccions més (78) que l'any anterior (51). En tan sols un any es va doblar el nombre d'infectats de gonorrea (de 15 a 28), la clamídia va batre també rècords (45) i la sífilis, que havia desaparegut del mapa, ha tornat amb tres casos. Són xifres si no alarmants, com a mínim preocupants perquè demostren l'emergència d'un problema de salut pública que cal controlar ara que encara sembla possible fer-ho. Són múltiples els factors que segons els experts ens han portat a aquesta situació, des de la creixent eficàcia dels tractaments a la paral·lela disminució de la percepció del risc del sexe sense protecció, especialment entre les generacions més joves, fins a la proliferació de les apps de cites sexuals i –com sempre– l'ús de drogues i alcohol a l'hora de mantenir relacions. Sembla evident que cal una campanya d'informació sobre els riscos que comporten aquestes pràctiques i sobre les conseqüències per a la salut que pot tenir el sexe sense protecció. Si en cinc anys hem passat de 12 casos a 78, esperar que en endavant aquesta tendència es moderi o reverteixi és una ingenuïtat (i també un risc) que no ens podem permetre.
