Toca celebrar com la fita que és que a la ministra Marsol se li hagi posat entre cella i cella simplificar una mica més la selva burocràtica que cal encara superar per obrir una empresa. L'objectiu és que l'emprenedor que té l'ocurrència de posar un negoci no hagi de desfilar d'administració en administració. Que n'hi hagi prou de fer una vegada la paperassa. I que això sigui una realitat l'any que ve. Oli en un llum. El primer que sorprèn és que en un moment en què la digitalització s'ha convertit en un mantra en boca de tothom, començant per les administracions, persisteixin encara aquesta multiplicitat de finestretes destinades a assumptes similars, per no dir idèntics, cadascuna amb el seu funcionari i el seu paperam. Sorprèn també que la ministra auguri algun tipus de reticència a l'hora de decidir quina serà la que es quedarà el tràmit per no cedir competències pròpies: aquesta resistència innata de l'Administració, sigui la que sigui, a alleugerir pes encara que sigui a favor d'una major eficiència. La finalitat i l'obligació de l'Administració és facilitar la vida dels ciutadans, no complicar-la. Just abans de la pandèmia calien vuit mesos, vuit, per obrir un comerç: un camí tortuós que amenaçava de desencantar el més entusiasta. Els tres mesos actuals són glòria comparat amb allò, però continuen semblant excessius. Simplificar el viacrucis administratiu ha de ser una prioritat estratègica. L'autorització única va en aquest camí, i els comuns han de ser els primers interessats a dinamitzar l'activitat empresarial a la parròquia.
