Fins a 39 actors, entre formacions polítiques, col·lectius professionals i agents socials, van signar ahir el Pacte nacional per a la qualitat, l’eficiència i la sostenibilitat del sistema sanitari, un document que estableix les línies generals en matèria de salut a mitjà i llarg termini. El text, ambiciós per als seus impulsors i massa genèric i poc concret per a aquells actors que no s'hi han volgut sumar, es basa en quatre pilars fonamentals com són la promoció, protecció de la salut i prevenció de la malaltia; l’accés a una assistència sanitària de qualitat; la sostenibilitat del sistema sanitari; i la recerca i innovació. Uns conceptes essencials però que ara és hora de dotar de contingut i desenvolupar per tal que el gran objectiu del pacte, com és afrontar els grans reptes en matèria de salut garantint a la vegada la qualitat i la sostenibilitat del model sanitari del país acabi sent una realitat. Cal celebrar que s'hagi pogut aglutinar aquests 39 actors en la consecució d'aquest objectiu però a la vegada cal reflexionar sobre el perquè els altres actors que hi han estat convidats han optat finalment per no sumar-se a aquesta iniciativa, com és el cas, entre d'altres, de tres col·legis professionals de l'àmbit de la salut o les principals formacions polítiques de l'oposició. Només d'aquesta manera s'aconseguirà, al marge que potser algun dels que no hi són s'hi acabi sumant, que la ciutadania, la principal beneficiada de l'èxit que pugui acabar assolint el desenvolupament d'aquest pacte, confiï i es cregui els canvis que ha de comportar tot plegat.