Aplicar l'acord d'associació de forma "provisional". Aquesta és la imaginativa i salomònica solució que Jaume Bartumeu proposa per salvar l'impàs en què s'ha enquistat l'aprovació del text. Es tractaria de guanyar temps mentre s'acaben de resoldre els serrells administratius que ha generat la naturalesa política de l'acord. Ja saben: si serà o no mixt. És a dir, si haurà de ser aprovat per cadascun dels 27 estats membres, cosa que en dilataria de forma alarmant la tramitació, o si només cal que sigui aprovat pel Parlament Europeu. No ho sabrem fins a la pròxima reunió amb els negociadors de la UE, encara per designar. I de la data només en sabem que serà a la primavera. Amb aquests terminis, pensar que l'acord podria estar aprovat aquest any sembla molt optimista. El 2026, i amb sort. D'aquí la drecera que planteja l'excap de Govern. Que només té un però: que requeriria la convocatòria prèvia del referèndum compromès per Espot i, en cas que el resultat fos positiu, una reforma legislativa ad hoc que permetés l'entrada en vigor provisional d'un tractat internacional. Possibilitat que avui queda fora de l'ordenament jurídic. Caldria, per tant, que es conjuminessin tants factors i tantes circumstàncies favorables que és difícil proposar un termini raonable. El cert és que factors conjunturals –les eleccions europees, els dubtes sobre la naturalesa jurídica de l'acord– han alentit de forma inesperada el procés. Un temps d'or que el Govern ha de saber aprofitar per fer encara més pedagogia. Perquè el somni europeu de la majoria s'aixeca sobre un pilar ineludible: el sí al referèndum. I aquest sí no està avui garantit.
