Falten exactament 60 dies per a la inauguració de la 20a edició dels Jocs dels Petits Estats. Serà el 26 de maig i durant sis dies competiran en terra andorrana un miler d'esportistes procedents de nou països europeus i distribuïts en quinze disciplines. Una fita organitzativa que reclama el millor de tots perquè els Jocs tindran un impacte sense precedents: es retransmetran en directe i per primera vegada en la història totes les proves, incloses la inauguració i la clausura, i el senyal serà distribuït a 203 països de tot el món. És un dels millors aparadors que podem tenir i en un moment especialment oportú, amb el relleu a la vista de l'encara president, Thomas Bach, a qui succeirà la zimbabuesa Kirsty Coventry, la primera dona (i la primera africana) que presideix el Comitè Olímpic Internacional, i la més jove des del baró de Coubertin, pare fundador de l'olimpisme. Tots dos, Bach i Coventry, han confirmat l'assistència als Jocs, i això no només augura una atenció especial per part de la premsa internacional, sinó que constituirà un dels primers actes de la presidenta in pectore. Una coincidència que cal aprofitar perquè Andorra li quedi gravada favorablement a la retina i al cor. L'organització ha de funcionar com un rellotge –i els 4,6 milions de pressupost no deixen opció a res per sota de l'excel·lència– i els ciutadans hem de vibrar amb la competició, sentir-la nostra, demostrar que l'esport forma part del nostre ADN i que el país està preparat per a esdeveniments d'aquesta magnitud. I aquest és ara mateix el principal repte de l'organització: que els Jocs siguin de tots. Té dos mesos per aconseguir-ho. Tic, tac.
