Christian Garcia s’estrena en la novel·la amb ‘Finales In-esperados’,  publicada per la castellana editorial Amarante. Després d’anys creant mons imaginaris que mai havien sortit a la llum, els mesos de confinament li tenir temps per donar forma a aquesta novel·la. Històries corrents, amb personatges corrents però amb resultats catastròfics. I les que vindran. 

Per què va decidir publicar un llibre?
Porto escrivint tota la vida, tinc moltes coses escrites però les guardava a l’ordinador. En el cas d’aquesta novel·la en concret, la meva dona va llegir les primeres pàgines li van agradar i em va animar que quan l’acabés em comencés a moure per publicar-lo. Era una cosa que no havia fet mai. Ho vaig fer i va sortir bé.

Quant va trigar a tenir-la llesta?
Vaig trigar tres mesos a escriure la novel·la i prop d’un mes a corregir-la i tenir-la llesta.

De què parlem quan parlem de ‘Finales In-esperados’, novel·la romàntica, gòtica, d’aventures, ciència-ficció?
És un drama de realisme brut.  Són històries de persones corrents que s’enfronten a circumstàncies corrents però amb resultats catastròfics. És una novel·la plena de violència, amor, venjança... Tracta els sentiments, per mi, més primaris de l’ésser humà.

Quin tipus de personatges podrem trobar?
Us podreu trobar amb diferents perfils, com ara una noia que vol enterrar el seu pare, un jove que es transvesteix de dona o una jove que comença una relació amb el pare de la seva amiga.

Com és l’atmosfera que envolta aquests personatges?
Finales In-esperados ens transporta a barris residencials d’una petita comunitat de muntanya molt tancada. Ens endinsem en la quotidianitat d’un grup de persones que cerquen l’acceptació, l’amor i la redempció

Com ha estat l’acollida?
Molt bé, de moment. La vam començar a vendre fa aproximadament una setmana. El  trobaran a La Llibreria, però diria que no en queden. Si no es pot encomanar, triguen dos dies i te’l serveixen. També es pot demanar via web de l’editorial.

Per què va optar per una editorial espanyola?
Aquí a Andorra no sabia si tindria sortida perquè està escrit en castellà. Just al moment que vaig acabar d’escriure’l vaig estar mirant editorials que tinguessin el procés de selecció obert, vaig trobar Amarante, em va agradar el catàleg que tenien i el vaig enviar allà. Temps després em van trucar em van proposar un  contracte, em va agradar i el vaig acceptar.

Té pensat escriure algun llibre en català?
M’agradaria poder publicar a Andorra directament, Podria intentar escriure en català, de fet és una cosa que tinc en ment.

Com va començar la seva  passió per l’escriptura?
Vaig començar a escriure als dotze anys. Sempre m’ha agradat llegir i em vaig animar a escriure les meves pròpies aventures. Des d’aleshores no he deixat mai de fer-ho.

Va estudiar alguna cosa relacionada amb l’escriptura?
Vaig estudiar direcció durant dos anys al centre d’estudis cinematogràfics de Barcelona.

Veient que li agrada el món del cine i l’escriptura, s’ha plantejat ser guionista?
Sí, podria ser. De fet aquest és un llibre molt cinematogràfic, està escrit amb aquestes pautes, és com veure una pel·lícula. 

La seva idea és dedicar-se plenament a l’escriptura?
M’ho prenc més com un hobby. Ara estic escrivint una altra novel·la de terror psicològic i el tema és anar movent-me a veure què passa. Ara tinc un contracte amb l’editorial de cinc anys i a veure com va aquesta primera novel·la, jo mentrestant seguiré escrivint.

Aquesta segona novel·la que comenta, li agradaria publicar-la amb la mateixa editorial?
Estic rumiant començar a presentar-me a  concursos, que és on hi ha premis en metàl·lic i et pots donar a conèixer una mica més. 

Algun somni?
Que una novel·la es converteixi en sèrie o pel·lícula. Això ara es fa molt a plataformes com Netflix. Però anem a poc a poc. 

Un objectiu a curt i a llarg termini?
A curt termini, que les vendes vagin bé i que a la gent li agradi. I a llarg termini seguir treballant, escrivint i d’aquí a uns mesos poder publicar la pròxima novel·la i intentar guanyar algun concurs per aconseguir més visibilitat.