Ha acabat una nova edició de la Fira d’Andorra la Vella i es parla d’un concurs d’idees per canviar-la. Com ho veu?
El que és indubtable és que la Fira continua tenint èxit, amb un increment d’expositors i alguns que es queden a fora. Però el cost cada cop és més elevat. Per exemple, val mig milió d’euros muntar l’envelat, i això li has d’afegir el cost social de tenir l’aparcament dos mesos tancat. Així, el format actual no és sostenible, de manera que es poden estudiar vàries opcions, i no em sembla malament el concurs d’idees. Les opcions passen pel lloc, si s’adequa fer-ho a exteriors o si cal un recinte permanent, tenint en compte les condicions meteorològiques que sovint patim, o si s’han de combinar els tres blocs (cotxes, expositors i associacions) o s’han de separar. Si es manté tot junt, la necessitat d’adequar una superfície és molt gran.
El cònsol parlava de la possibilitat de fer-ho en tres espais diferents.
No hi estic en contra, i veurem el que diu el concurs d’idees, perquè és important tenir en compte l’opinió dels expositors. Ara bé, som un país de muntanya, dissabte la moqueta estava xopa i per això no s’hauria de tancar dins d’un calaix la construcció d’un recinte firal permanent.
El famós multifuncional...
Digue-li com vulguis. Un altre exemple, el concert de David Guetta. Estem exposats a fenomens meteorològics i no per això hem de deixar d’organitzar esdeveniments que són d’interès per al país. Per tant, fem una reflexió entre tots i mirem a llarg termini.
En aquest aspecte, està en la línia dels cònsols. Com valora com són tractats per la majoria?
El tracte és bo, cordial. Quan estàs a la minoria mai tens tanta informació, però això va relacionat amb el funcionament dels comuns i no amb la manera de fer. Més enllà de les comissions, el cònsol em truca quan hi ha temes a comentar de forma prioritària. Per tant, la relació és bona, tot i que m’agradaria que ens escoltés més, perquè els hi hem donat uns consells. Per exemple, executar el pressupost en un major percentatge en el tancament del segon trimestre. No sé si no ens escolten o que encara no han tingut temps d’agafar posicions i entendre el funcionament del Comú. Ens agradaria que ens escoltessin una mica, ja que sortim de vuit anys de mandat i tenim una certa experiència.
El tracten igual com vostè tractava la minoria?
Quan vaig entrar de cònsol, hi va haver un canvi en la comunicació amb la minoria, i el diàleg que vam aconseguir a final de mandat és el que s’hauria de mantenir. No ha començat malament i encoratjo els cònsols a continuar així.
Com els veu?
Estan defugint decisions que s’han de prendre ara, com en el cas de l’habitatge. L’edifici del Cedre és un projecte que s’està demorant massa i la necessitat no afluixa. El projecte bandera, el Reviu, està igual. Són accions prioritàries que no acaben de cristal·litzar. Els veig aturats perquè no prenen decisions prou ràpidament en temes que són necessaris.
Troba a faltar ser cònsol?
Ara no. Quan ets cònsol sacrifiques moltes coses com la família i els amics. Ara he retrobat aquesta vida pseudonormal i fins i tot l’altre dia el meu fill em dia que m’havia canviat el caràcter. Quan ets cònsol t’emportes molts problemes a casa i trascendeixen de l’àmbit polític. Ser cònsol no és fàcil i menys avui en dia, perquè estàs exposat i ets objecte de la crítica ràpida a través de l’anonimat, que no està fent cap favor a les autoritats polítiques. Són crítiques poc fonamentades i al final els polítics som persones normals que tornem a la vida civil.
Sorprèn que amb un càrrec tan proper al ciutadà com el de cònsol passi això.
No és tan el comentari, sinó el que provoca, amb un efecte bola de neu i un corrent d’opinió. I això no és bo perquè el polític podria contradir decisions que ja estan sentenciades per comentaris gratuïts i poc fonamentats. A més, quan ets cònsol et sents captiu del ciutadà que t’exigeix moltíssim, i de vegades traspassa la línia de l’educació. Fins i tot hi ha alguna persona que et ve a veure amb falta de respecte i amenaces, i això és intens i poc gratificant alhora, desgasta molt. La línia de respecte a les institucions és fina, i algun ciutadà no la sap veure.
Quin és el perfil del ciutadà que exigeix?
Una persona que ha tingut el seu vehicle aparcat en zona blava, li han posat una multa i està emprenyadíssim. Els funcionaris fan la seva feina i apliquen les ordinacions.
Sobre els missatges anònims, acaben condicionant la governabilitat i se li donen massa importància?
No és així, nosaltres ens manteníem fidels a les decisions polítiques, que estaven col·legiades. A mi que m’agrada parlar amb la gent, et treien coses totalment targiversades i això feia que hagués de tornar a explicar-ho de forma pedagògica. Forma part de la feina, però es crea un corrent en què hi has d’anar al darrere, i en això es perd energia.
Així doncs, es troba més còmode a l’oposició?
No, però si em demanes si ho trobo a faltar, ara no, ja que he accedit a la vida més tranquil·la i estic bé.
Es tornarà a presentar?
Ara mateix, la resposta seria que no. He de continuar perquè estic a l’oposició i tinc un mandat que li queden més de tres anys, però quan es compleixin no tinc idea de continuar en política.
Ni tampoc fer el salt a la política nacional?
Ara per ara, no, tinc ganes de desconnectar una mica, ja que la política és absorbent. Vaig estar quatre anys de conseller i després quatre anys de cònsol, són vuit anys seguits, que són molts anys. A més, jo m’involucro, cosa que és molt exigent i estàs exposat, i també penso que la sang nova és higiènica.
Tornant a Andorra la Vella, van acusar els cònsols de manca d’inversió en habitatge, però quan vostès manaven tampoc era la seva prioritat, no?
No estic d’acord. Vam ser el primer Comú en cedir un terreny al Govern a la borda Nova per fer habitatges a preu assequible, però la Covid ho va frenar tot. També vam fer els projectes per construir al Cedrer, en un edifici que estava aturat. Per tant, no podem dir que no vam fer res, amb un format de col·laboració publicoprivada, la línia que segueix l’actual govern comunal.
Creu que no fan prou?
Ells no s’han trobat amb el fet sobrevingut de la pandèmia, al contrari. Tenien un projecte gairebé acabat, el del Cedre, i no l’han tirat endavant. L’han volgut reestudiar i ara em consta que estan en converses amb el Govern perquè assumeixi una part de l’obra, tot i que el cònsol actual va dir en el seu moment que això ho havia d’assumir íntegrament el Comú. Tenint el compte que el problema segueix latent, l’acció comunal no va prou ràpid.
Què li sembla el programa Reviu?
Una iniciativa que era bona sobre el paper, però veurem a la pràctica quin resultat dona. Desconec si les condicions que s’han posat en el reglament són interessants perquè els propietaris posin a disposició els seus pisos. Vam votar-hi a favor perquè qualsevol iniciativa que pretengui aflorar pisos a preu assequible és bona. Pel que m’ha arribat, no és una situació que motivi els propietaris.
L’altre dia van presentar un edifici nou davant de Jovial...
Sí, de col·laboració publicoprivada. Nosaltres estem d’acord amb aquest format, ja que el mandat passat vam proposar-ho, perquè els constructors són els que saben construir i els operadors són els que saben gestionar.
Com a vicepresident segon de Demòcrates, com creu que ha d’afrontar el partit el desgast que pateix pel tema de l’habitatge?
És una pregunta complicada. Hi ha un desgast? Jo penso que sí, però hi és perquè s’han hagut d’afrontar situacions d’emergència com la Covid i l’accés a l’habitatge, dues crisis amb un impacte social rellevant. El primer es va gestionar força bé, tot i que n’haguéssim pogut sortir millor. I després ens ha vingut la segona crisi, que ha estat més dura i difícil, ja que genera una major sensibilitat. Amb l’habitatge s’ha agafat el toro per les banyes, no hi ha hagut un acord de forma amb totes les forces polítiques, però sí de principis.
Però sí que hi ha col·lectius afins a DA que s’han allunyat del partit. Com ho han de revertir?
Potser sí que hem perdut seguidors, però ens hauríem de preguntar si els altres partits n’han guanyat, perquè alguns fan esmenes a la llei òmnibus, algunes de les quals són molt complicades o irrealitzables. Per tant, un altre partit en aquesta situació què hauria fet? El que veig és una politització de la crisi de l’habitatge que ja es va iniciar a les eleccions comunals. Crec que hi ha hagut una manca de mà estesa per part de determinats partits, que han volgut treure rèdit de tot això.
Una cosa és governar i l’altra estar a l’oposició, com vostè veu ara.
Hi ha oposicions i oposicions. N’hi ha de destructives i de responsables, i la crisi de l’habitatge mereix més aviat la segona opció.
Segons l’enquesta de l’AR+I, Concòrdia sí que hauria guanyat seguidors.
Això és el que diuen les enquestes, però tenen propostes que estan poc ponderades, ja que algunes d’elles són dificilment realitzables.
Va pel bon camí la reforma de la plaça del Poble?
Està encallada. Nosaltres vam fer una feina brutal amb el concurs d’idees, que ens va donar el projecte guanyador, a través d’un procés de participació ciutadana, amb el qual vam recollir necessitats. El procés que ha reversionat l’actual Comú ja estava fet, i el resultat és que les aportacions que han rebut no difereixen massa de les que vam recollir nosaltres. Així, han propiciat posposar l’inici de l’obra i redundar la feina. Un cop més, no es prenen decisions prou ràpidament.
Dues iniciatives: ‘El comerç és capital’ i ‘Una nova visió, un nou futur’. Què li semblen?
Nosaltres també teníem un dinamitzador comercial. Tota iniciativa que vagi a favor de la reactivació comercial és bona, però hi veig contradicció. Nosaltres vam fer esdeveniments en determinats barris i se’ls han carregat, amb el que costa consolidar-los. Em sembla una mica agosarat i temerari. Hi veig una contradicció i no tinc clara l’estratègia.
I les fonts de la Rotonda?
Estan funcionant correctament, tot i que han estat dos mesos de màxima afluència turística sense fer-ho. No s’ha estat prou valent, hauria arreglat el problema tècnic i després ja ens haguéssim arreglat amb les assegurances. Ho vam fer així amb l’edifici de les esquerdes, per exemple.
Com valora la gestió d’aquest edifici?
Ja es va avisar als veïns que es deixaria de pagar i que s’havien de buscar solucions. En aquest cas, el Comú ha actuat com ho havia de fer, ha afrontat un problema seriós quan l’havia d’afrontar i, a partir d’aquí, hi ha d’haver un exercici de corresponsabilitat.
Però costa que es resolgui.
Vull recordar que hi ha altres parts que formen part del poblema i que posar a tothom d’acord tampoc és fàcil.
Al final s’ha demostrat que la culpa era de l’obra del davant, no?
No tinc constància que hi hagi proves evidents d’això. El que és positiu és que s’han arribat a acords sobre la corresponsabilitat.
Ha vist els estudis de càrrega de la parròquia?
Sí, els he vist. El de la capital no posa un sostre al creixement, a partir de l’anàlisi de les variables. Ara bé, jo crec que cal limitar el creixement, a partir del format de la Massana, que limita els metres quadrats de construcció, amb l’objectiu de controlar l’evolució urbanística i demogràfica.
Són una bona eina?
Crec que sí, però serviran sobretot quan es posin en comú, amb la informació de totes les parròquies, perquè hi ha interaccions entre ells. Així doncs, només tindran un efecte interessant quan s’integrin de forma conjunta.
En quins paràmetres s’hauria de reformar el pla d’urbanisme?
Estic esperant que els cònsols em convoquin per fer una reunió sobre això. Però si m’ho demanen, aniré en la línia del que acabo de dir. Primer, fem el pla d’urbanisme, mirem quines unitats d’actuació estan per desenvolupar i, a partir d’aquí, posaria quotes de construcció limitades per metres quadrats de superfície. El model de la Massana garanteix la sostenibilitat de tot plegat per mantenir un equilibri.
