Com s’ha gestat l’associació? Qui va dir ‘podríem fer això’?
El lloc on realment ens retrobem la majoria dels productors i tenim temps de parlar, perquè en els mercats normals cadascú ha d’atendre el seu públic i no pots tenir grans converses, és la Fira d’Andorra. I fa molts anys que anem traient les nostres problemàtiques de duanes, de proveïdors, de trobar locals... I sempre sortia això de fer-se associació. Després, amb Govern portem molts anys, des que van crear la marca Productes Agrícoles i Artesans d’Andorra (PAAA), fent reunions periòdicament, perquè és qui ens dona suport, per tenir un feedback de les necessitats, d’una mica d’estratègia i marca. I una cosa és parlar amb els productors un per un, i l’altra parlar amb un col·lectiu. Llavors també per a Agricultura tenir un interlocutor és una cosa positiva.
I l’última empenta?
Ha vingut per projectes que ens han proposat institucions o privats i que si jurídicament no estàs constituït no pots tirar endavant perquè seria amateur. Podem tenir un estand compartit, ho fem entre nosaltres, entre privats ens entenem, ‘mira avui vens tu i demà jo’, i ho fas en un mercat de Nadal, t’avens bé, però per fer-ho de manera estructurada i professional és complicat i per això el primer pas era tenir l’estructura legal d’una associació. I el detonant real, el Comú d’Andorra la Vella, durant el mandat de Marsol, ens van proposar un espai per poder tenir els nostres productes, i amb moltes facilitats, però si jurídicament no estàvem constituïts, no podíem, i ens va saber molt greu.
Un espai permanent?
Sí. I no vam poder-ho acceptar. Van ser els primers i hem tingut altres propostes, però no han arribat a bon port. Llavors, que es repeteixi aquest esquema de tenir un caramel, i no poder-lo agafar... Perquè et dius només hi has de posar les persones, no és tan fàcil obrir la persiana cada dia. Per això necessitàvem estar constituïts. Ara ja tenim una feina de fons feta per al que serien projectes, per al que és un pla de negocis, una organització amb una proporció d’un empleat i un sistema cooperatiu, que aquí a Andorra potser no ens hem informat prou bé, però crec que no existeix.
Crec que no.
Llavors és crear un model econòmic del cooperativisme. A la premsa veiem que hi ha altres associacions que van per aquest camí. Per això és molt interessant tenir associacions. I també tenim molt la visió que cada grup tingui una associació i després una visió de federació d’associacions, perquè cada gremi té les seves problemàtiques. Nosaltres som productors que transformem la matèria, no som ni més ni menys que d’altres artesans. Els artistes ja tenen la seva associació. Sí que fem mercats, com molts artistes, però no són les mateixes problemàtiques. Llavors sí que n’hi ha que estan entre els dos, com fer collars, però ja és manualitat, ja no és transformar la matèria. Llavors sí que hi ha punts en comú, perquè som firaires, però hi ha artesans que no fan fires. No hi ha res més autèntic d’Andorra com a producte que el vi, però pel target, pel tipus de públic que tenen, no té sentit anar a un Mercat de la Vall.
Quines són les dificultats a l’hora de treballar i comercialitzar els seus productes.
Punts negatius, com qualsevol empresari aquí a Andorra, el preu del lloguer dels locals i la mida. I a vegades també trobar un local adaptat. És clar, és una despesa fixa i sabem que els preus dels lloguers estan alts. Llavors, una activitat que en un altre país seria molt barata de dur a terme, perquè et poses en zona rural i no val res el preu del metre quadrat, aquí a Andorra, fins i tot en zones rurals, no hi tens accés. La gent no es ven als terrenys i llogar-los també costa.
Tot costa.
Aquest és un punt. Després hi ha el fet que artesanal vol dir que la productivitat no és gaire forta perquè són moltes hores de treball però molt poc rendiment. A l’associació un dels filtres que tenim, més que filtres, prerrogatives, és la qualitat de la matèria base i amb criteris de sostenibilitat. És arribar a trobar l’equilibri entre productivitat, qualitat i una línia sostenible. És filosofia. Ja ens agradaria repartir amb bicicleta. Ja vindrà. Ho portem de cap.
I les oportunitats?
Un dels punts positius és que Andorra és petita i hi ha molt bona rebuda. Crec que els productes són de bona qualitat i que això ho agraeix la gent i per això estan disposats a pagar més. I per això també des de l’associació aquesta visió d’acotar amb uns criteris: que no hi hagi aromes artificials, de sostenibilitat dels envasos perquè no és perquè està fabricat a Andorra que forçosament serà bo. Fins ara sí. És bo perquè la gent ha fet bé la feina però no podem posar Andorra com a únic criteri. Seria massa fàcil. Fins ara per vendre no tenies altra que fer-ho bé. Un altre punt positiu és el recolzament institucional, d’Agricultura i comuns, i del públic.
Què aporten els seus productes a la marca Andorra?
Aquí estem al rovell de l’ou. Crec que aportem una visió de sostenibilitat, de qualitat gustativa, perquè tenim productors que han guanyat medalles a concursos internacionals on hi ha jurats especialitzats. I el públic, si s’ha gastat uns diners i torna, és que li ha agradat. Aportem bona qualitat i valors d’agricultura, de tradició, de respecte al medi ambient. Hi ha com un capital simpatia bastant alt envers els productes. Això nodreix la marca Andorra amb valors que són interessants per a l’estratègia de país i que es reprenen en campanyes de comunicació.
Potser es podrien promocionar més?
A veure, tenim les campanyes de promoció exterior. Hi ha paisatges, vaques i camps però algú s’ha d’aixecar al matí cada dia sense vacances per anar a assistir les vaques. Per tenir la foto amb el cavall i la vaca hi ha una feina, no és gratuïta, la dels productors carnis en aquest cas, la de persones reals. Crec que és de justícia promoure aquests productes perquè a tothom li agrada tenir uns paisatges, tenir murs de pedra seca. Però clar hi ha un moment en què es planteja què en faig d’aquest camp si és terreny construïble. Llavors hi ha una llei d’agricultura que fa que la gent tingui bestiar i cultivi i és en aquest sentit que per preservar les terres, cal una estratègia de paisatge.
Em referia a què de la mateixa manera que s’ensenyen els paisatges en les campanyes, per què no mostrar els productes artesanals fets aquí?
Ja tenim suport d’Andorra Turisme en fires com Fitur perquè realment és molt important turísticament. A Fitur porten productes i estan treballant des del Govern de cara al Saló Internacional de l’Agricultura de París de 2026, que són plataformes per donar a conèixer Andorra amb aquests valors de tradició i de natura.
Els productes artesanals d’Andorra són prou coneguts fora?
Per als que estem ara a l’associació amb productes envasats com poden ser confitures, mels, licors, alcohols... sí que hi ha una oportunitat d’exportació però és molt complicat, és car i també com que cada productor es fa tota la cadena de producció i de comercialització hi ha un moment que no arribem a tot. I com que la demanda ja la suplim, alguns estem en el punt de l’exportació, que és una assignatura pendent i no per deixadesa, sinó per capacitat, però n’hi ha que tenen un mercat obert.
Com quins?
Penso en Vital, que té una part de vendes a l’estranger, fa fires a l’estranger i està donant una imatge d’Andorra. L’anècdota és que la reina d’Espanya es va meravellar de les seves mantes. També té clients coreans, que el valoren per la qualitat, no només perquè és d’Andorra, potser els ha atret, els ha fet gràcia i es pregunten quin és aquest país. I els vins també tenen un mercat exterior. Hi ha el de col·leccionisme, però en el meu cas, per exemple, tinc un conegut que em va dir que va anar a un glaciar a la Suïssa italiana. I quan va dir que venia d’Andorra, li van demanar que li portés aquell licor, és a dir, que n’havien sentit a parlar i volien tastar-lo. Jo he exportat als Estats Units, perquè m’ho demanaven cada any i deia que no perquè se’m feia una muntanya i al final vaig dir “demanaré a l’empresa de transports”. I per tres ampolles, perquè els en regalava una, van pagar, no sé si 300 o 400 euros de transport més despeses duaneres. Jo no els hauria pagat. I el client d’aquest any em va dir que no els pagava. Tenim mercat exterior, però l’equilibri és delicat. I també hem de trobar el model econòmic.
El dia de la presentació deien que començaven amb els 11 socis fundadors. Creu que se n’engrescaran més?
Sí, perquè crear una associació és molta feina de picar pedra. I després, quan ets soci i no ets a la junta, pagues una quota, reps els beneficis, però no fas la feina. I és completament noble, d’això es tracta. I després, si realment vols implicar-te, ja et presentes a la junta i proposes la teva visió. Ja teníem demandes, però jurídicament tampoc no les podíem agafar fins ara.
Parlem d’intrusisme. Què vol dir exactament i com es pot combatre?
L’intrusisme vol dir que hi ha productes amb signes d’estat, és a dir, amb la paraula Andorra i la bandera o amb noms de parròquies, que també són un signe d’estat, que segons la llei no hi haurien de ser. Però dintre d’aquest, hi ha dos casos. Hi ha els que han demanat el permís i els l’han donat i hi ha els que no han demanat el permís i es troben a les prestatgeries dels supermercats.
Jo, per exemple, fa temps, al súper vaig veure unes galetes catalanes amb la bandera i la paraula Andorra.
L’Estat els va donar el permís. I nosaltres creiem que no es coneixien prou bé la llei quan ho van fer. I si l’Estat ha donat el permís, t’has d’esperar 10 anys que caduqui o busques responsabilitats legals. I fins ara això ho fèiem un per un donant la cara amb el nostre nom d’empresa, i és clar, això no ho podíem fer. Per tant, hi ha els que tenen el permís i els que no el tenen.
Més exemples?
Fa dos anys, en un supermercat, vam veure una xocolata amb el logotip d’Andorra Turisme. Aquí ja estem entrant en dret privat d’utilització fraudulenta de suplantació d’identitat. Vam informar Consum i Andorra Turisme i el mateix matí el van treure de les prestatgeries. Ja van anar a mirar el distribuïdor i aquell model en particular no ha tornat a Andorra. Llavors, si es deixa proliferar sense un control, hi haurà empreses que diran ‘si aquest ho ha fet jo també’, i ja no van a verificar la llei.
I potser a tot no s’arriba.
És clar. Les institucions no arriben a tot. I t’has d’esperar que hi hagi el producte a les prestatgeries per retirar-lo. No podria haver-hi el filtre abans? També algun cop havíem demanat que s’enviés des de Consum una circular als distribuïdors recordant-los la Llei dels signes d’estat. Des de l’associació no volem fer de policies. El que volem és que ja ni se li passi pel cap a una agència de comunicació de tornar a ser distribuïdor i dir ‘faig un embalatge maco i vaig a comprar xocolata a Espanya i la pinto d’Andorra’. Al final és pintar d’Andorra un producte i això ens fa molt mal. El consumidor, el turista, quan arriba a casa i s’adona, llegint les mencions legals darrere, que l’han enganyat, se sent estafat. I pot pensar ‘m’enganyen si no vigilo’.
I llavors, quan ens gastem molts diners en campanyes turístiques molt ben fetes, només cal que hi hagi un producte on et venen vent i ja està, ja tornem a ser uns estafadors i uns... I som tres els afectats: productors, consumidors i la imatge de país. No són paraules en va, és que una reputació es va construint a miquetes. I ja no et parlo de si hi hagués un escàndol sanitari, cosa que no ens preocupa tant perquè si són industrials el risc sanitari és baix. La veritat és que no volem fer de policia, el que volem és prevenir perquè això no passi. És preventiva la nostra feina, més que sancionadora.
Esmentava al principi la marca Productes Agrícoles i Artesans d’Andorra. Entenc que és compatible amb l’associació, oi?
Exacte, una cosa és una agrupació de professionals i l’altra una marca que ve de l’Estat. Lògicament a tothom com a empresa li interessa tenir aquesta garantia perquè és un segell d’un estat amb una estètica, ben fet i que a més s’ha anat creant al llarg dels anys amb el feedback dels productors, però qui té la marca és Govern. Nosaltres som completament independents, però com que aquesta marca ha crescut tant, no volem confondre el consumidor. Estem treballant en un logotip però hem de buscar com podem conviure.
