Torna de Singapur encantat de les solucions que han trobat per a l’habitatge, fruit de la planificació urbanística a 10 anys vista, cosa que troba a faltar aquí.  Admet que sí, que a vegades els immobiliaris són vistos com els dolents de la pel·lícula, quan el seu paper, defensa, és “jugar un rol moderador” perquè coneixen el mercat. 

Acaba de tornar del congrés de la FIABCI a Singapur. I es veu que allà això de l’accés a l’habitatge ho tenen força solucionat.
El primer que cal dir de Singapur és que probablement sigui dels països més avançats del món en matèria d’habitatge. Planifiquen l’urbanisme a 10 anys vista. I la veritat és que t’adones que un país que a penes és el doble que Andorra i que té 5,6 milions d’habitants, és a dir, una densitat de més de 7.000 habitants per quilòmetre quadrat, la circulació és molt fluida, no hi ha embussos, i això ho aconsegueixen amb planificació i amb el concepte, que ara estan intentant aplicar a molts llocs de la ciutat dels 15 minuts. És a dir, que a l’entorn d’on tens la vivenda, tenir el màxim de serveis possibles. 

Han visitat edificis amb vivendes a preu assequible?
Sí, hi ha un parc públic important. Això s’aconsegueix a base d’inversió de l’Estat.

Fa uns dies el Comú d’Escaldes s’atrevia a posar un import al preu de lloguer assequible. Com ho veu?
Jo diria que el preu assequible seria el que no li costés a la renda familiar més del 30%. Si tenim en compte les estadístiques de la CASS, em sembla un fitxer prou fiable, tenim que el salari mitjà és de 2.400 i el medià és de 2.000 euros. Només que en una família hi entri el salari mínim i aquest salari medià de 2.000 ja estem parlant que entren 3.400 euros a la llar. Un 30% vol dir que estaríem parlant sobre els 1.100 euros per un pis de 100 metres quadrats, que ja és de 3 habitacions i és un pis confortable. Penso que això ja és un objectiu molt realista. Si s’aconsegueix, aquest és el tema. Una altra cosa és que aquest incentiu que promou en aquest cas el Comú d’Escaldes trobi qui ho vulgui fer.

Clar, el Comú el fixava tenint en compte dos salaris mínims.
Però jo dubto molt que hi hagi massa llars del país amb dos salaris mínims. Ara mateix hi ha molta gent a la construcció que està tenint salaris molt importants. També és veritat que fa moltes hores, però l’estadística de la CASS no enganya. Estan parlant d’un salari medià de pràcticament 2.000 euros. Fent-ho com a mínim, agafant un salari mínim i un salari medià, es generen 3.400 euros. Perquè el Comú d’Escales proposa incentivar la construcció de vivendes?

Sí, de lloguer a preu assequible. 
Com diuen, el mercat dictarà sentència, l’inversor serà qui valorarà si val la pena o no.

Podem establir un preu assequible, però no hi ha pisos de lloguer.
No n’hi ha ni n’hi haurà amb les mesures d’intervenció del mercat. Aquestes mesures que s’han estat prenent l’únic que fan és que la gent, quan li queda lliure un pis, el retiri del mercat. I això està demostrat. Quan  vam fer les jornades sobre habitatge, un dels experts, amb dades estadístiques, va assenyalar que el que fa és traure producte del mercat. I per conseqüent, com menys oferta hi haurà, s’aconsegueix l’efecte contrari. Hi ha pau en aquest aspecte on hi ha un parc públic de vivenda molt important. 

I en això anem tard. S’han pres mesures, però hi ha qui diu que s’hauria d’haver planificat millor i el Govern s’hauria d’haver assessorat  sobre el preu de compra dels immobles.
Bé, francament no puc dir si el que s’ha comprat ha sigut massa car o fora de mercat. Vull pensar que s’ha pagat el preu de mercat i ja està. En tot cas són iniciatives que ha començat el Govern des de fa un parell d’anys, però l’efecte de tot això es veurà una vegada s’acabin les obres i es pugui instal·lar la gent. I després ja veurem quins són els criteris que fan servir per atorgar aquestes vivendes.

Sí, ara n’hi ha uns de fixats per prioritzar les persones més vulnerables, però els canviaran. 
És un mal símptoma canviar criteris cada dos per tres. Ens està passant amb la inversió estrangera, amb moltes coses, i això és un símptoma de debilitat del Govern. En tot cas, vol dir que no tenen seguretat en les mesures que prenen si tan poc duren. No deixen ni veure els efectes que poden produir. Jo suposo que el més normal és començar a donar accés a aquesta vivenda a tota aquella gent més necessitada i anar pujant. Però clar, sempre s’haurà de començar per al més vulnerables.

I quant habitatge públic hauria de tenir Andorra per rebaixar la tensió que hi ha ara al mercat? 
També hem d’entendre que l’economia té cicles. Ho vam viure el 2008. El 2008 ens vam quedar amb els pisos buits, van baixar els preus dels lloguers. A vegades et trucaven “o em baixes un 20% o me’n vaig a un altre lloc”. Si pel que sigui torna a venir un cicle de crisis perquè, clar, tot és cíclic en economia, si marxa gent perquè es troba sense feina ens trobarem una altra vegada que la pressió de la vivenda baixarà.

El que passa és que de moment hi ha feina...
Ara per ara penso que com a mínim hi haurà dos anys de molta feina. Hi ha molta obra començada o a punt de començar, i això vol dir dos o tres anys de feina segur.

Concòrdia aposta per elevar l’impost de les plusvàlues per evitar l’especulació immobiliària. Què en pensa?
Aquest tipus d’impostos, si el que es pretén amb això és que hi hagi més vivenda assequible, no aportarà absolutament res. Són dos mercats totalment diferents. A Andorra s’està construint vivenda de gamma mitjana alta per a una tipologia de gent que té els diners i està disposada a pagar aquest bé, sigui de fora o siguin nacionals, que també n’hi ha. Què aportarà això a la vivenda de lloguer? Absolutament res. Aconseguirem frenar la construcció? Aconseguirem que baixi l’activitat. Però llavors ja parlarem d’una altra cosa. Potser llavors tindrem vivenda assequible perquè provocarà una crisi.

I tot això arriba en un moment en què el país es planteja fins on ha de créixer.
És evident que el que hem d’establir és un model de país, un model d’economia. Primer,  hem d’esperar els estudis de càrrega dels comuns. Jo estic a l’expectativa de veure què és el que en sortirà. És evident que no podem continuar creixent indefinidament. Tenir creixements de 3.000 persones en dos anys, això no ho pot assumir el país de cap de les maneres perquè a veure on allotges la gent. No tens capacitat de construir vivenda per a 3.000 persones noves de cop. Perquè per construir necessites un mínim de 3 anys. L’adaptació de l’oferta és molt més llarga que no pas la demanda per créixer de cop.

Aquest és el plantejament del Govern, que no es pot seguir creixent a aquest ritme.
Això vol dir que hem d’enfocar l’economia no en un creixement on necessites mà d’obra intensiva, sinó en altres sectors on sobretot pugui aportar valor afegit a l’economia. Que el creixement vingui per un increment de la renda per càpita, no només per un increment del PIB. Així, l’únic que fem és fer créixer el país sense que la qualitat de vida de la gent augmenti. Per això penso que quan es parla de model de país... Cap a on volem que es dirigeixi la inversió estrangera? Cap a quins sectors? Hem de fer més hotels, el que vol dir més mà d’obra intensiva? No, potser que anem cap a altres solucions i implementació d’inversió estrangera que no necessiti una aportació de mà d’obra important, però sobretot que la que es necessiti sigui qualificada. És tot això el que hem d’aprendre a planificar i exposar clarament i que intervinguin tots els sectors. Ara l’únic que estem fent són pedaços. I de retruc estem donant una mala imatge a nivell de seguretat jurídica a la gent que s’instal·la. La gent ja comença a tenir dubtes de si val la pena venir a Andorra perquè tanta indefinició i poca garantia jurídica no li agrada. Tot això s’ha  tenir molt en compte.

Clar, perquè ara la moratòria d’inversió estrangera ja no hi és. Estan notant més moviment?
Per altres companys  membres de l’AGIA sabem que es va aturar la venda de pisos, perquè com que majoritàriament tota aquesta obra nova la comprava gent de fora, les vendes es van aturar. I ara a poc a poc es torna a la normalitat.

Ja ho van dir, però què passarà quan s’acabi la congelació dels lloguers? 
Clar, teòricament l’any 2027 quedaran liberalitzats tots els contractes. Si l’economia continua sent puixant pot passar que molts propietaris, enfadats pel que ha passat aquests últims anys, els retirin del mercat o pugin els preus d’una manera molt considerable. Aquí també depèn de cadascú. Hi ha gent que té sensibilitat social i tampoc es passa, d’altres que no tant. A mi em semblava molt més bona la primera proposta de la ministra Marsol quan el que feia era, fins a l’any 2027, progressivament anar liberalitzant els contractes. Ara pràcticament la gran majoria dels contractes de cop quedaran liberalitzats. Em fa molta por que continuaran. A més a més, coincidirà amb any d’eleccions i ja m’agradarà veure un polític que s’atreveixi a proposar la liberalització total.

En part, és endarrerir en el temps el problema?
És el que fan moltes vegades els polítics. Deixar la pilota per a més endavant. Ja se la trobarà qui vindrà.

Pisos buits. L’AGIA havia dit que no n’hi hauria tants.
Aparentment, tenim moltes dades, però no en tenim. Som un país que no funciona amb dades, perquè no hi ha voluntat real de fer-ne ús, o d’aplicar lleis que obliguin. Per exemple, ara s’està intentant que els comuns puguin aportar totes les dades que tenen a veure amb l’impost d’arrendaments, que és una dada fiable, perquè es paga un impost sobre la renda de cada vivenda. Tot això és el que reclamem nosaltres de fa molt de temps, que es pugui treballar amb bases de dades reals. I no solament això. Que les treballin professionals del sector que saben perfectament interpretar aquestes dades. Nosaltres ens hem ofert per activa i per passiva a participar, hem reclamat al Govern moltes vegades que hi hagi una voluntat important per poder arribar aquí, que penso que és el primer pas per poder fer anàlisis coherents i segures i fiables. 

Tornem als pisos buits.
Ja vaig dir d’entrada que dubto molt que tingui gaire efecte. Primer, per la dificultat. Segon, perquè n’hi ha molts menys dels que ens pensem. I després, com arribarem a forçar això, i  aquí entrem en una batalla legal i jurídica. A vegades és com aquell que mata mosques amb escopeta. Es fa molta publicitat de mesures que, a més a més, moltes vegades freguen i conculquen altres drets per aconseguir efectes que ja sabem d’entrada que seran molt minsos.

Van participar en les taules de treball i en la Comissió Nacional d’Habitatge. Hi van dedicar temps i esforç. De què ha servit, si ara el Govern diu ‘farem això’?
No sé, ja vam veure la dimissió del senyor Pla. Sí que des de l’AGIA hem tingut dos membres de la Junta participant permanentment en totes aquestes reunions. Discussions molt llargues, actes de cada reunió, però a mi em dona la impressió que no s’ha avançat.

Aquest mes ha d’estar el primer esborrany de la llei per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge. Els han demanat el parer?
Nosaltres, pel que fa al tema dels lloguers, sempre els hem dit que amb tanta intervenció s’aconsegueix l’efecte contrari. Porta molts anys intervingut al lloguer. Arriba un moment en què el propietari se’n cansa. Per què a mi m’han d’intervenir  quan som l’únic sector com aquell que diu de l’economia intervinguda i no intervenen el preu del pa o el del litre d’oli. No es fa. I també això és una despesa important en una família. Quan s’intervé el lloguer, sí que aconsegueixes l’efecte d’aturar-lo en aquell moment. Però a llarg termini, s’aconsegueix que  pugi més el preu perquè hi ha menys oferta. Això es constata a tot arreu. Però normalment les mesures dels governs són molt a curt termini. I importa la immediatesa, importa el moment, importa donar una resposta, encara que no sigui la bona, a la pressió social.

Creu que els gestors immobiliaris són vistos com els dolents de la pel·lícula?
Sí. Sembla com si nosaltres fóssim els responsables dels increments dels preus quan no hi tenim absolutament res a veure. Nosaltres quan ens porten un pis, sigui per llogar, últimament no en tenim, o per  vendre, moltes vegades hem d’explicar que tenen massa expectatives del valor de la venda i que al nostre parer el preu està fora de mercat. Intentem jugar una mica aquest rol moderador perquè som coneixedors del mercat.