És bo recordar que vostès dediquen el seu temps desinteressadament.
Sí, tot és voluntari. És una de les virtuts de Mans Unides, que tots els que estem a la junta i treballem en la tasca de les campanyes i de recollida de fons i alhora de selecció i control dels projectes ho fem de forma voluntària. I això fa que les despeses que tenim són mínimes. El local ens el deixen i els folis i el que fem servir per subratllar ho posem cadascú. 

Trien els projectes per a la campanya anual. Amb quins criteris?
Hi ha una sèrie de gent que es coneix i ens hem donat a conèixer en el món de la gent que treballa amb projectes d’aquest tipus en aquests països i, regularment, si no ens envien projectes, nosaltres els sol·licitem i els ho recordem. “Escolteu, estem aquí a Mans Unides, Andorra. Si teniu algun projecte aquest any, doncs ens el podeu enviar i mirarem si el podem finançar i, si és així, doncs el podreu tirar endavant”. Evidentment, hi ha anys que tens més projectes del que pots finançar.

I llavors has d’escollir.
 A vegades t’envien algun que dius... això no encaixa amb el que nosaltres fem o no veiem prou clar com podrà tirar endavant o és en un país que està en una inestabilitat política que fa que sigui un risc massa elevat finançar un projecte que pot acabar en orris el dia de demà. 

Aquest any en tenien més dels que finançaran?
Sí, i a més, hi ha projectes que sumaven molts diners. I clar, tots aquests projectes són essencials per als que ens els presenten perquè, si no, no ho farien. I com que són gent de confiança saps que veritablement els diners que els enviarem aniran destinats al projecte i no es perdrà res. 

A vegades la gent pot tenir recel perquè, malauradament, hi ha hagut casos de diners que no han arribat on ho havien de fer. En el vostre cas no hi ha cap mena de dubte. 
Coneixem les persones que els impulsen, les hem tractat de tu a tu quan han vingut a Andorra a fer-nos visita les primeres vegades i, cada vegada que han pogut venir a Europa, generalment tenen interès a veure’ns i presentar-nos les coses. Nosaltres els exigim sempre que ens enviïn un projecte que sigui prou consistent amb pressupost  que demostra que va de debò. I una vegada que ho estan tirant endavant, fotografies, factures... I alguna vegada, algú de nosaltres ha anat in situ a veure com ho tenen.

Quina diria vostè que és l’actualitat i la necessitat d’una entitat com Mans Unides?
Actualment estem en un món global i hi ha algun país molt potent que diu que deixarà d’aplicar els seus programes d’ajudes al desenvolupament. 

L’altre dia veia un reportatge que parlava de les conseqüències fatals de la  retirada de l’ajuda humanitària dels EUA a un país africà. Vostès ho copsen de primera mà? 
Els contactes que tenim particularment a l’Àfrica i a l’Amèrica del Sud de gent d’entitats que compten amb aquesta ajuda per tirar endavant la seva tasca ens diuen que es troben agafats pel coll perquè no podran pagar els sous, els subministraments i llavors no podran treballar. Encara dius els sous... treballem gratis, però arriba un moment que tothom ha de menjar i llavors les coses es paren. Però sí que és preocupant. 

Dramàtic!
Sí. Hi ha regions al món que si tu no els dones de menjar la gent es mor de fam. És així de cru i de cruel i hi ha gent que ho està patint.

I des d’aquí, què podem fer?
Precisament països com Andorra, petits països que tenim els mitjans que tenim, i entitats com Mans Unides a Andorra, estem presents per recordar precisament al món, a la gent, que cadascú en la seva mesura té el deure d’aportar la seva pedra a l’edifici d’un món millor. Evidentment que nosaltres no arreglarem el problema del paludisme ni el de la sida a l’Àfrica ni al món, però sí que podem dir que creiem que és important que s’ajudi els que ho necessiten. I els que tenen molt han de donar molt i els que tenen menys donen en la mesura del que poden i generalment qui menys té és qui més dona. I això és l’essència del perquè som aquí a Andorra: poder posar una mica el dit a la llaga. Tenim la responsabilitat tots de reaccionar a les situacions que se’ns presenten.

Ho he demanat a altres entitats. La societat andorrana és solidària? 
Sí. Tothom té molta feina, està molt concentrat en el seu dia a dia, però si veu que estàs fent una tasca que dona resultats i que arriba a la gent, s’és generós. I ho és amb nosaltres, però també amb altres entitats i a nivell de país.  Crec que sí, que la gent és molt més solidària del que ens pensem.


Deien en la presentació de la campanya que l’objectiu és recaptar 125.700 euros. I per què s’han llançat vostès a la piscina d’assolir més fons que altres anys?
És una mica el que he comentat al principi. Aquest any hem tingut projectes que tots sumaven molts diners, mentre que en altres campanyes n’hem tingut molts de petits  i era difícil descartar. És un dels motius. L’altre, potser és que érem més optimistes aquest any, després de la pandèmia i dels problemes econòmics que hi ha pogut haver. I també quan veus que hi ha institucions com el Govern que t’ajuden, que et donen una subvenció que ha sigut important aquest any, perquè ha triplicat gairebé la de l’any passat, amb 28.000 euros, també justifica que hi hagi un pressupost més elevat.

També tenen aportacions importants que són específicament per a uns projectes en concret. 
Aquí a Andorra hi ha gent que té afortunadament molts diners i que està disposada a col·laborar amb entitats com la nostra, finançant algun projecte. I això és molt d’agrair perquè a més ens donen suport des del primer dia. I aquesta gent són els que han fet de veritat Mans Unides. Més que nosaltres, perquè nosaltres posem la feina però ells hi han posat els mitjans. 

Perquè la seva és una entitat que fa d’intermediària.
Sí, sí, nosaltres passem plats. Els agafem d’aquí i els anem passant cap allà. Nosaltres amb els diners no fem res. És en aquest sentit que deia que fem passar plats. Perquè n’hi ha uns que tenen diners i uns que en necessiten. El que fem és posar en relació els uns amb els altres i a final de la temporada acabem a zero. Algun any n’hem tingut més del compte i com que sempre tenim projectes d’aquests als quals no hem pogut donar una resposta positiva en un primer temps...

Els recuperen. 
Sí. I ells encantats i nosaltres encara més. Perquè del que es tracta és que aquests diners vagin allà on han d’anar, no que s’estiguin en un compte, esperant l’any següent. I això et fa el repte més difícil perquè podries dir, hem fet una mica de calaix i la campanya la tenim mig assegurada, doncs no, perquè cada any és nou. Comencem des de zero i a sumar.

Vol destacar algun dels projectes d’aquest any?
Tots són molt importants. El que ens ha finançat el Govern és interessant en el sentit que són gent amb qui hem col·laborat des de fa molts anys. El Centre Médical Catholique de Nkolondom, al Camerun. Aquest any necessitaven una incineradora de residus per cremar tots els que generen a l’hora de fer les cures i que és necessari per complir la normativa. Després tenim, per exemple, el de l’Humberto Bejar, al Perú, amb qui hem col·laborat també des de fa molts anys. Necessitaven construir un menjador per a l’escola de primària i també és necessari perquè en aquests països a la gent els costa escolaritzar els nanos i un dels motius pels quals porten els nanos a l’escola és perquè hi poden fer un àpat almenys al dia com Déu mana. Aquest menjador és tan important com anar a classe.  

També tenen projectes més petitons.
Sí. En tenim un de 2.000 euros, per a un videoprojector i una pantalla a Burkina-Faso. Per a nosaltres sembla ridícul però la persona que ens ho ha demanat ho necessita. El mateix passa a Hondures, a Tegucigalpa, amb el pare Patricio Larosa, que també s’ha ajudat altres anys i que té un centre educatiu al mig d’un barri dels més desgraciats de Tegucigalpa. I allà és el mateix, no tenen res. I si no reben finançament de fora del país tota aquella canalla es queda sense tenir la mínima oportunitat. I així també li podria parlar del de Guinea-Conakry.

El de Xile també és un projecte remarcable.
Hi posarem el focus el dia del sopar solidari. Ens l’han sol·licitat les Germanes de la Sagrada Família d’Urgell. No sé si recorda que l’any passat a Viña del Mar hi va haver un incendi molt gran i es va cremar tot i ho han hagut de reconstruir. Necessiten material escolar i tauletes. I l’any passat ja ens van trucar just en el moment que va passar la desgràcia i els vam haver de dir que no perquè estàvem a finals de campanya i no teníem el finançament. No em vull descuidar del projecte que tenim al Perú, a Tiavall. I cada any col·laborem en el projecte diocesà que és a l’Índia.

Com valora les activitats de la campanya que han fet fins ara?
El cinefòrum, la xerrada del bisbe coadjutor i la fira del voluntariat són importants perquè ens donen a conèixer i sobretot fan recordar a la gent que col·laboren des de fa molts anys que poden fer el donatiu  segons les seves possibilitats. I no és perquè hi hagi poca o molta gent que després això tindrà més o menys repercussió. Generalment no és en el moment de l’acte que la gent fa el donatiu, encara que sí que sempre en reculls i són benvinguts i ho agraïm. Però sobretot ens hem adonat que és durant la setmana següent que hi ha tota una sèrie de gent que han fet l’ingrés als comptes que tenim en cada un dels bancs d’Andorra.

Ens recorda quines activitats queden?
Aquest dissabte 22 de març vinent tindrem un aplec d’esbarts. És molt maco, molt entranyable i el poc que cobren d’entrada és per després donar-ho a la campanya de Mans Unides. A més de fer-nos conèixer, és una aportació que sempre és benvinguda.

I finalment el sopar que comentava.
Serà el dijous 3 d’abril a les 20.30 al Centre Congressos d’Andorra la Vella. L’organitza l’Arxiprestat de les Valls en el marc de les activitats de Quaresma. El sopar té un cost de 10 euros. Hi ha patrocinadors i el Comú ens deixa la sala. I hi haurà tota una sèrie de joves voluntaris que vindran i que faran el servei i als quals els estem molt agraïts. És una activitat que l’any passat va tenir molt d’èxit i que vam dir que s’havia de repetir.

També fan sensibilització a les escoles, oi?
És una forma d’arribar al jovent i de dir-los primer que al món hi ha gent que ho passa molt malament i que ells han de tenir consciència que aquí són uns privilegiats. I això és un planter de gent que el dia de demà ens coneixerà i tindrà ganes d’ajudar-nos quan tingui els mitjans per fer-ho.
Els que cada any fan una formació sobre Mans Unides són els monitors d’Aina amb mossèn Ramon de Canillo, que sempre ha sigut de Mans Unides i ens ha donat molt de suport. Ell cada any té aquesta inquietud de la formació i al primer trimestre dedica una xerrada sobre l’esperit i la tasca de l’entitat.

Els fa falta més implicació de voluntaris?
Els que hi som veritablement fem el que s’ha de fer, però sí que és veritat que a vegades tindries ganes que regularment poguéssim incorporar més gent a l’equip. Si hi ha persones que tenen ganes d’implicar-se en l’ajuda a aquests països on la gent ho passa malament, estarem encantats que ens ajudin.