El recentment escollit com a president d’Acció, Marc Magallón, repassa els orígens del partit i els principals objectius de la formació, entre els quals destaca la defensa de l’Acord d’associació amb la Unió Europea, que la formació considera molt necessari i amb el qual Andorra guanyaria sobirania. 

Parlem una mica d’Acció, perquè l’han fet president. 
Sí. L’acte fundacional d’Acció és el setembre del 2022, a causa de l’escissió que hi va haver amb el Partit Liberal, i d’ençà de la seva creació, Judith Pallarés, que va ser la cap de llista a les darreres eleccions generals, va ser qui va portar el pes del partit, ella n’era la presidenta. Ara ha hagut de deixar el seu lloc a primera línia política, i parlant-ho amb la resta de companys a l’executiva es va creure oportú que n’agafés el relleu, i així ha estat. 

Quin balanç feu d’aquests dos anys i escaig del partit? 
El partit quan neix, hi ha tot el grup parlamentari liberal del moment que ens quedem en la part d’Acció, ja teníem un bagatge polític. Però és cert que, passades les primeres legislatives, a l’abril del 2023, vam aconseguir –no va ser tasca fàcil, perquè amb una escissió es perden moltes plomes per tots els cantons– entrar dintre del Consell, amb la meva presència, i també tenim part a dintre del Govern, ja sigui amb ambaixadors i alguna direcció.

Manteniu la presència, i ara, quins serien els objectius? 
Per a qualsevol organització l’objectiu sempre és créixer. Farà tres anys aquest proper estiu, ja hem començat una estabilització, i ara el nostre potencial és seguir existint, i tot el que puguem potenciar i créixer, benvingut serà, evidentment. 

Per on passa aquesta potenciació? Com ho voleu fer? 
Bé, nosaltres, tot i que ja no duem en el nom la sigla de liberal, som un partit liberal. De fet, estem afiliats, a l’ALDE, l’Organització Liberal Europea, i també som membres observadors a la Internacional Liberal, des d’aquest passat 2024. Som membres d’ambdues organitzacions internacionals, igual que ho era en el seu moment el Partit Liberal. 

I ho continua sent, oi? 
Ho continua sent, evidentment. És a dir, ara mateix a Andorra hi ha dos partits polítics que estan integrats o amb afiliació internacional liberal.

Llavors quina és la diferència? Què us va portar a l’escissió?  
De fet, molts encara no ho acabem d’entendre ara. Probablement van ser problemes de persones, i voldria entendre que tant d’una banda com de l’altra, amb el pas del temps i una vegada la cosa més freda, pensem que no va ser encertat. És a dir, tots anem a defensar uns mateixos ideals i per qüestió de personalismes va passar el que va acabar passant. Però és cert que tenim molt bones relacions amb el Partit Liberal d’Andorra. 

Potser un dels objectius del seu mandat és fer un procés d’aproximació de nou cap al Partit Liberal? 
No està damunt de la taula per treballar-ho, però aquesta aproximació, sense que sigui un punt, ja s’està fent de forma natural. Tenim molt bona relació, ens trobem de tant en tant, com també ens trobem amb altres formacions, i veiem que tenim els ideals molt similars. 

Potser també un altre repte passa per la diferenciació amb Demòcrates?
Tampoc és un repte, perquè no ens volem diferenciar només per dir que som diferents. És a dir, realment nosaltres hem de defensar els nostres ideals, ells defensen els seus, com qualsevol altre partit, llavors s’ha de mirar el contingut d’uns ideals i altres. Ja en el moment de les eleccions generals del 2023, quan seiem per comparar programes, veiem que realment hi ha molta similitud, moltíssima, diria. Com potser també n’hi hauria amb altres formacions. 

Tanta com que us presenteu junts. 
Tal qual. Però altres vegades també ens hem presentat junts per una aritmètica política amb altres formacions. Jo mateix he estat escollit conseller general anant junt en eleccions generals amb altres formacions, i el contingut dels dos programes nacionals no era ben bé el mateix.

Sí, és clar, però el tipus de pacte era diferent. Amb d’Acord era un pacte estratègic amb el Partit Socialdemòcrata, purament matemàtic, per salvar les dificultats que pot suposar la llei electoral. Ara, però, amb DA és programàtic. 
Sí, està clar. Era diferent. Tot i que no tothom ho veu de la mateixa manera. Només veuen que et presentes amb un mateix grup i no tothom ho va entendre igual. Sobretot en el moment de d’Acord, quan acabem el Partit Liberal donant suport a Demòcrates per Andorra i entrant en un govern de coalició.

Però, si es miren els resultats electorals, us va donar millor resultat la coalició amb d’Acord que amb DA. 
Sí, però eren moments molt diferents, perquè a les generals del 2023 ja estem escindits amb liberals i no som el mateix col·lectiu ni el mateix grup. És a dir, la força o el col·lectiu humà és molt diferent a les eleccions del 2019 i a les del 2023.

Com s’explica la separació amb DA quan el conseller està integrat dins el grup parlamentari demòcrata? Costa de veure, encara que sigui mínima, aquesta diferència. I potser es veu més amb el representant de l’altre partit liberal, el conseller no adscrit Víctor Pintos.
Si s’acaba fent una mica d’històric, tot té la seva lògica i la seva entesa, perquè estic convençut que si el conseller general liberal no adscrit, en el moment de les eleccions, una vegada acabades i vistos els resultats, no hagués passat tot el que va passar, molt probablement estaria al grup de DA, com estic jo ara mateix. Va passar el que va passar i finalment es va quedar com a conseller no adscrit. Ja veurem què passa d’aquí al final de la legislatura.

I què va passar? 
Que tot són matemàtiques i quotes de poder. Veient els resultats, uns pensaven que podien demanar més del que se’ls oferia i viceversa. I aquí va haver-hi la trencadissa i el malentès.

I ho preferiu? 
Preferim? No. Evidentment, nosaltres hauríem preferit poder formar un grup parlamentari. Aquest era el nostre objectiu. Al no poder ser ens hem hagut ja no d’acontentar, però pensem que la nostra part a dintre de la majoria ara mateix està compensada d’acord amb els resultats que es van obtenir a les eleccions.

Anem al partit. Dieu que voleu créixer. Com ho fareu?  
Som un partit d’ideologia liberal, però el liberalisme es pot entendre de moltes maneres. També creiem que una vegada governes, la part social s’ha de tenir sí o sí en compte. I aquest ha estat una mica el repte d’aquest govern, que tot i ser d’esperit centredreta, has de mirar de governar per a tothom. I s’ha mirat de trobar aquest punt d’equilibri que tan difícil és i que molt sovint és criticat d’un extrem i de l’altre. Però precisament aquesta centralitat i que ningú acabi d’estar content penso que realment és l’equilibri que ha calgut. Nosaltres ara mateix ens trobem molt bé en aquest espectre de centre i també hi ha altres formacions que ho estan. Llavors, diferenciar-nos per diferenciar-nos d’una altra formació política tampoc és el nostre objectiu. Volem ser fidels als nostres ideals i sumar amb tots aquells que estiguin pròxims o molt a prop del que nosaltres defensem com a model de país.

Preveieu fer alguna acció per potser donar a conèixer més Acció? 
Està clar que moltes accions no sempre s’entenen només a nivell econòmic, però evidentment que qualsevol acció té un impacte econòmic. Com a partit petit que som ara mateix, els nostres ingressos són també limitats i són els que són i dintre de les nostres possibilitats evidentment que mirarem de fer tot el possible per donar-nos a conèixer. Som un partit pro europeista, i no només pro europeista, sinó també pro acord d’associació amb la Unió Europea i el nostre objectiu ara mateix passa sobretot per mirar de defensar al màxim i tirar endavant amb aquest acord.

Què en destaqueu de l’acord des d’Acció? Quin és el punt més fort per a vosaltres? 
El punt més fort és el mateix acord. Nosaltres no entenem una Andorra situada geogràficament on està situada i no tenir un acord amb el germà gran del nostre mateix territori. No podem entendre intentar fer un acord amb una altra gran potència que no fos l’europea. Estem integrats, tenim dues úniques fronteres, ara mateix no tenim aeroport propi, només dues sortides, una cap al Regne d’Espanya i una cap a la República Francesa. Són dos grans defensors actualment d’Europa, i són els dos que ens donen entrada i sortida al nostre territori ara mateix. És inconcebible no estar en un acord d’associació amb Europa en les nostres condicions actuals. Defensem l’acord, pensem que és un molt bon acord. Totes les converses i totes les trobades en què hem pogut estar, ja sigui dintre del Pacte d’Estat amb la Unió Europea o amb altres organismes internacionals, o a través de les delegacions internacionals a les quals faig part, ens fan creure que realment com a petit país se’ns ha tractat tal com demanàvem que se’ns tractés, que no se’ns podia demanar exactament els mateixos requeriments que a un gran Estat i així ha estat. Pensem que és un molt bon acord per a nosaltres. 

I el punt més feble o en contra? Es critica, per part dels adversaris, que només se’n canten les virtuts... Quina és la cosa dolenta? 
És que realment nosaltres no considerem que res sigui dolent. Evidentment que quan hi ha un acord sempre hi ha un estira-i-arronsa d’un costat i de l’altre. El conservadorisme es podria veure com que ara estem bé, estem contents amb els diferents acords sectorials que hem pogut tindre amb la Unió Europea i l’statu quo ens aniria bé. Però pensem que el millor statu quo precisament és signar l’acord perquè aquests acords sectorials que tenim ara, i que tants bons resultats ens han donat a nivell econòmic i a tots els nivells des dels principis dels anys 90, són acords que tenen data de caducitat. I evidentment, si aquests acords que hem de fer amb els Estats veïns i amb la Unió Europea ara mateix els diem que volem seguir com a Estat tercer i que no volem saber res d’aquest acord amb la Unió Europea, quan a algú li tanques la porta, no podem esperar que aquests mateixos acords perdurin en el temps ni que en un moment donat ens demanin de replantejar-los, i no replantejar-los del costat favorable d’Andorra sinó tot el contrari. 

De fet Suïssa s’hi està trobant.
Amb delegacions internacionals he tingut la sort de poder tractar amb molts parlamentaris de la Confederació Suïssa, com d’altres països que ara mateix estan en acords d’associació amb la Unió Europea, i sense cap dubte que tots els que estan en acord estan molt contents. I una de les coses que Suïssa sempre ens ha manifestat és que en el moment que ells negocien el tractat d’adhesió, a principis dels anys 90, amb la Unió Europea, i són ells que duen tot el pes de la negociació en nom d’Islàndia, Liechtenstein, Noruega i ells mateixos, i ho van sotmetre a referèndum públic i per un estretíssim marge no acaben acceptant adherir-s’hi... És a dir, fan tot el pes de la negociació i els que se n’han beneficiat són Liechtenstein, Noruega i Islàndia i ells van quedar-ne fora i el principal error que van cometre en aquell moment va ser no integrar-se en aquest acord. 

L’error va ser convocar un referèndum? Algú també ho ha posat damunt la taula aquí. 
Té una doble lectura evidentment. Jo no diré que en aquell cas, perquè desconec en aquell moment com estava l’estat d’ànim, perquè en un referèndum es vota molt per estat d’ànims. Jo penso que ara mateix l’estat d’ànim, ja no a Andorra, sinó a tots els nostres entorns, és de certa crispació, sobretot per la problemàtica de l’habitatge, i no estic segur que ara mateix si convoquéssim un referèndum es votés realment a la pregunta del referèndum o es votaria a altres aspectes que no tocarien. I això realment és un perill. Des de l’any 2015 que estem negociant aquest tractat, és moltíssima feina, molts esforços, molts diners gastats per ambdues bandes i seria realment una llàstima que, amb tot aquest treball fet, es convoqués un referèndum i no s’anés a respondre a la pregunta que realment tocaria i es respongués a altres problemàtiques que ara mateix s’estan mirant de resoldre però que no tenen res a veure amb l’acord d’associació amb Europa. 

Comentava que el màxim benefici de l’acord és el mateix acord perquè estem enclavats al mig del territori de la Unió Europea i només tenim dues sortides, quina és l’aposta d’acció per aquest desenclavament? 
El propi acord ens desenclavarà. De fet, quan es parla que es perd sobirania signant un acord amb Europa, jo ho veig tot el contrari, penso que en guanyem. Som de la dimensió que som geogràfica, demogràfica, econòmica, i tenim dos gegants europeus al nostre voltant. El fet de diversificar, mai més ben dit, aquest poder fàctic europeu, és a dir, que ens integrem a dintre d’un grup de 27, no és el mateix que estar realment tancats envers els dos nostres cosins germans, França i Espanya. Si tens tres amics i t’enfades amb un d’ells, o amb dos, els has perdut tots, si tens una amistat amb moltíssima més gent, que són 27 amics, sempre pots tindre millors o pitjors relacions amb un d’ells però segueixes tenint la resta que poden ser amics. Jo ho veig realment com un guany de sobirania el fet de diversificar-nos i d’estar emparats per molts més estats sobirans europeus. 

Així es faria més pressió pel manteniment de les carreteres, per exemple? 
No ja pel manteniment de les carreteres, per qualsevol qüestió. Un desentès amb algun dels estats veïns sempre el podríem sotmetre o que fes d’àrbitre algun altre Estat amb els quals tenim un acord, que siguin els 27 estats europeus. Jo ho entenc com un guany de sobirania i d’estar encara més representats en el panorama internacional.