Marc Vila, president de la Plataforma Andorrana per la Llengua: “El català s’hauria d’exigir a tothom, assalariats, autònoms i passius, i des del primer moment”

Hi ha cert temor que es converteixin en una sucursal de la plataforma catalana.
És la primera reacció de molta gent. Però tenim molt clar que si no aconseguim desfer aquesta suspicàcia no ens en sortirem. Hem de ser autònoms i actuar amb llibertat dintre d’un marc compartit de principis amb els quals estem essencialment d’acord. Estem completament alineats amb el seu objecte social. Exactament igual com la Creu Roja andorrana actua de forma autònoma però dintre d’uns criteris compartits respecte a la Creu Roja internacional. És la Creu Roja andorrana una sucursal? El mateix amb l’Unicef, que jo mateix vaig presidir a Andorra durant uns anys, i que funciona a través d’un conveni amb la seu central. La Plataforma Andorrana és una ONG de dret públic andorrà, amb estatuts propis i que té un conveni amb la Plataforma catalana. Ni més ni menys.

No hauria sigut menys sospitós encara si haguessin creat una ONG amb els mateixos objectius però amb un nom que no evoqués el patronatge de la cosina catalana?
Això ja s’ha intentat i no ha funcionat, i no volem caure en el mateix error. No volem enganyar ningú. D’altra banda, trobo que no és acceptable que Andorra no pugui fer res amb qualsevol entitat o associació o institució catalana sense que automàticament no sorgeixi la sospita que estem manipulats o teledirigits o que en som una sucursal. Podem compartir objectius, nom i actuar amb una certa autonomia, i és el que intentarem fer. Però estigueu tranquils, ho demostrarem amb fets.

Són dues situacions tan diferents, la catalana –on el català és llengua cooficial, no ho oblidem– i l’andorrana, on és l’única llengua oficial, que no entenc què hi guanyen anant plegats.
Que quedi clar que el nostre àmbit d’actuació serà estrictament la defensa i promoció de la llengua catalana. Això, d’una banda. De l’altra, som un país legalment monolingüe i a la pràctica plurilingüe.

Llavors?
Això és sens dubte una riquesa, i això és el que volem posar en valor: es pot ser plurilingüe però al mateix temps defensar la nostra llengua, que és el català. Jo estic molt content de ser trilingüe, i el que voldria precisament és que els que venen a casa nostra també ho fossin, que no es quedin el seu monolingüisme.

El que plantegen, per anar al gra, és canviar uns hàbits socials que no els agraden.
Canviar  en el sentit de valorar l’aprenentatge de la llengua del país en què vivim. Em sembla legítim i natural.

La nova Llei del català se’ls queda curta.
Exactament. La voldríem una mica més ambiciosa. Per concretar, que des del primer moment el treballador que ve a treballar a Andorra sigui capaç d’iniciar una conversa en català. Que no se li exigeixi en el moment de renovar el permís, sinó com un requisit inicial. Des del primer moment. I em refereixo específicament al sector comercial, on els estudis demostren que l’ús del català és molt insuficient: tan sols en el 42% dels casos el català és la llengua de salutació inicial.

Això és suficient per concloure que el català està avui “en perill”?
Si tu em demanes per què m’he embolicat amb la Plataforma, la resposta és que estem deixant morir el català i que no estem fent res. Tenim una part important de la població que no és catalanoparlant. Això és fruit d’una estructura socioeconòmica que demanda molta mà d’obra immigrant, una estructura que a curt i mitjà termini no canviarà. Si no treballem activament per promoure l’ús del català, a poc a poc s’anirà perdent. Nosaltres no volem que això passi. Es tracta de convidar els immigrants que siguin multilingües... com ho som els natius. Ni més ni menys. Que siguin capaços d’expressar-se també en català. No només en català, ep. Però també en català, especialment quan ho estableix la llei.

A part que el català sigui un requisit des del primer moment, què més proposen?
Vigilarem també que la llei s’apliqui, que no quedi en paper mullat. Està bé que en un àmbit tan íntim i tan identitari com és la llengua hi hagi un marc legal, aquesta és la feina que els toca a les institucions. Però també és positiu que hi hagi qui empenyi des de la societat civil. I aquest serà el nostre paper: empènyer, ajudar, assessorar. Per això mateix treballem amb la Plataforma catalana, perquè ells tenen experiència, tenen un know how, tenen tècnics que en saben, i ens poden facilitar molt les coses.

Com es finança la Plataforma?
Amb les quotes dels socis. La Plataforma catalana ens ajudarà amb espècie. Per exemple, si emprenem alguna campanya que ells ja hagin impulsat, i amb aquest know how.

Quants socis són a la Plataforma?
Una dotzena, però encara no hem engegat la campanya de captació de socis.

Durant els 25 anys de vigència de l’anterior llei del català, entre el 1999 i el 2024, no es va imposar cap sanció. Ni una. 
La llei hi és per complir-la. Si s’infringeix i hi ha sancions previstes, que s’apliquin. No sé si cal actuar primer amb mà de seda, i advertir abans de sancionar, però el que sí que cal és garantir que la llei s’apliqui, una llei que no s’aplica és una llei inútil. Si durant 25 anys no s’ha posat cap multa tot i haver detectat incompliments, i ens consta que ha sigut així, és que no hi havia voluntat política d’aplicar-la, i és del que ens queixem. S’ha prioritzat el bonrollisme, però una vegada hem constatat que la situació del català lluny de millorar, empitjora, cal canviar l’enfocament.

Això vol dir que si constaten que en un comerç o en un local de restauració no els atenen d’entrada en català, el denunciaran? Faran de ‘xivatos’ lingüístics?
Ajudarem la persona afectada perquè pugui fer respectar els seus drets. Si cal anar a Política Lingüística o s’ha de fer algun tràmit, l’ajudarem. No crec que això sigui xivatar-se de res, sinó ajudar un ciutadà que ha vist conculcats els seus drets, un ciutadà que en aquest cas, no ho oblidem, és la víctima. 

La Llei del català només obliga els assalariats a passar el curs de 30 hores per renovar el permís, i n’exonera de moment residents passius i autònoms, és a dir, youtubers i companyia. 
La nostra posició és que aquesta exigència s’hauria d’haver estès a tots els residents, passius, assalariats i treballadors per compte propi. A tots. Que acreditin uns coneixements mínims des del primer moment. Per pura coherència. D’altra banda, un curset de 30 hores de català, que a més és gratuït, em sembla un esforç molt assequible. A Alemanya i a Suïssa els requisits lingüístics són molt més durs.

És el seu model?
Són països que defensen de forma activa la seva llengua, i ningú no els qüestiona el dret a fer-ho. Nosaltres també el tenim. Però de moment hem de ser pragmàtics. Tampoc venim a fer la revolució ni tabula rasa. Plantegem uns objectius seriosos i assumibles, i treballarem per aconseguir-los. De fita en fita, sense radicalismes. Es tracta de fer taca d’oli, convèncer el catalanoparlant que té uns drets i que pot exigir que es compleixin. I que ell també pot fer molt pel català amb el simple gest de no canviar de llengua a la primera de canvi. Entenc que és la tendència natural, jo mateix l’he practicat, però m’adono que no li fas cap favor ni al català ni a la persona amb qui interactues.

Anima a començar en català i continuar en català.
Si t’entenen, sí.

Ja sap que el Shopping Festival ja no es dirà així, sinó Shop in Andorra. Com Red Music Festival, Andorra Taste, Shopping Mile, Vide Dressing… 
A títol personal, perquè no en tenim una posició oficial encara, el que entenc és que a fora d’Andorra, que es faci servir la llengua que determini les necessitats del màrqueting. Però aquí, en català o com a mínim bilingüe. Que a l’ascensor de la plaça del Poble em topi amb un cartell exclusivament en anglès o en francès o en castellà m’incomoda. I és tan fàcil d’arreglar com posar-ho també en català. De fet, ho plantejaria al revés: el català ha de ser la llengua que surti sempre. Si n’hi vols afegir alguna altra, endavant.

I els anuncis de TV3 on Andorra es ‘ven’ amb una veu que parla en un excel·lent català central?
Trobo que totes les variants del català són igualment vàlides.

Home, 'vendre' Andorra en menorquí o en valencià no deixa de ser pintoresc.
No veig que hàgim de filar tan prim. Si partim de la unitat de la llengua, totes les variants són vàlides, repeteixo.

Com saben tots els pares, la llengua del pati és el castellà. Els amoïna?
Aquí és molt més difícil d’actuar. Solució immediata no n’hi veig. Haurà de ser a través d’una progressiva presa de consciència lingüística, i tot i així ja veurem si ho aconseguirem revertir o només frenar. Només hi cap la via de la persuasió. Seria   fins i tot contraproduent, de fet  no és ni plantejable, posar vigilants al pati perquè controlin en quina llengua han de parlar els nens. Això, no.

Doncs a la Plataforma catalana se’ls ha acusat de fer-ho.
Això són fakes news, i en qualsevol cas nosaltres ni ens ho plantegem, ho torno a dir.

Així que ni policia del pati ni policia dels bars.
No és la nostra vocació, però ajudarem les persones que se sentin discriminades i que vulguin veure respectats els seus drets lingüístics. 

Abans se’ns ha quedat al tinter: creuen realment que el català està en perill?
Que l’ús social decreix i que per tant es perd em sembla inqüestionable, i és el que volem revertir. Perd suport als nuclis familiars i als nuclis empresarials, i el ple ús de la llengua oficial queda relegat a l’àmbit administratiu. És per això que m’hi poso. Si partim de la base que un dels pilars de la identitat andorrana és el català, no podem abandonar-lo a la seva sort. Les llengües no es perden perquè no s’aprenen, sinó perquè no s’utilitzen, insisteixo. És l’ús el que en determina la supervivència. I l’ús del català a Andorra decau, això és un fet.

Des de quan?
De forma acusada, aquests últims anys d’eufòria econòmica, posem que des del 2012. I percebo inquietud al carrer, gent que m’atura i em transmet la seva preocupació.

S’atreviria a vincular aquest deteriorament de l’ús del català a la immigració llatinoamericana?
No es tracta d’assenyalar cap col·lectiu. El problema amb la immigració  és una qüestió de proporció, no és cosa de qui, sinó de quants: han vingut molts immigrants no catalanoparlant en molt poc temps, això ho percep qualsevol que vagi a comprar en un centre comercial o a la cafeteria on esmorzes. 

També hem tingut molt immigrants d’origen portuguès, i espanyols no catalanoparlants.
Però estem parlant de períodes molt més llargs, de decennis, fins i tot. Atenció, que venen a treballar i són benvinguts, només faltaria, i en el fons és un peix que es mossega la cua: si els salaris fossin més atractius potser vindrien més treballadors catalanoparlants, i per això els empresaris tenen aquí certa responsabilitat. La millor forma d’integrar un immigrant és pagar-li un salari digne, ajudar-lo a aprendre la llengua del país, i convèncer-lo que aquest petit esforç li obrirà portes.

Què pot fer Andorra pel català en l’àmbit internacional?
Posar la nostra estatalitat d’Andorra al servei de la llengua. 

Com convèncer la UE que el català en sigui llengua oficial si com a molt en serem Estat associat i ni Espanya, Estat membre, se’n surt?
És un terreny que podem explorar. Si Espanya empeny, nosaltres ens hi podem afegir, fer una mica més de pressió.