Ja tenim la Llei d’accessibilitat universal a tràmit parlamentari. La de garantia de les persones amb discapacitat, per a quan?
Ja s’està començant a treballar a partir d’un esborrany. Com sabeu, també s’han d’incloure totes les recomanacions del conveni de Nova York. I aquí tindrem un suport extern jurídic i també es treballarà amb l’acord de les associacions.
Per tenir-la a finals d’any?
Cap a finals d’any m’encantaria tenir-la ja per entrar-la a tràmit parlamentari. A finals d’any o principis del 2026. Com he dit, ja tenim la llei de la persona amb discapacitat però s’ha d’actualitzar la llei. Hi ha hagut unes modificacions que s’han de posar en un sol text amb els seus articles. És una llei que també està molt sol·licitada per les associacions i per tot el teixit que implica la llei de garantia de la persona amb discapacitat.
Tenint en compte les persones amb discapacitat i la gent gran, quin és el balanç de la finestreta de Tràmits d’atenció específicament a aquests col·lectius?
El 2024 es van fer en aquesta taula única per a la gent gran i les persones amb discapacitat 6.151 atencions.
Un bon nombre tenint en compte que es va posar en marxa el 2023.
És una de les primeres accions que vam fer. Era una demanda de la Federació de la Gent Gran. El senyor Félix Zapatero ens ho va demanar per a la gent gran, però després vam dir, per què no ho fem extensiu a les persones amb discapacitat?
N’estan satisfets? Quin retorn tenen dels usuaris?
També es va obrir en altres departaments. Això aporta un plus per a aquestes persones. Al final és veritat que Tràmits cada cop es va modernitzant més. Hi ha la cita prèvia, hi ha molta cosa que té a veure amb la transformació digital. Potser sí que hi ha gent que ja sigui perquè li agrada anar presencialment i veure les coses o bé perquè són maneres d’actuar i de treballar prefereix anar-hi, però hi ha molt tràmit que ara ja es pot fer en línia. Ara bé, és veritat que la gent gran també és el nostre passat i al final els costa també tenir aquesta gestió en línia. Hem de pensar en ells i crec també que hi ha molta gent gran que segur que saben que hi ha aquesta taula tot i que molts ja demanen la seva cita prèvia o truquen.
A més, hi ha, per exemple, que quan es volen fer la signatura digital, si no poden desplaçar-se tenim un sistema pel qual es fa una trucada telemàtica i els ajudem. És a dir, hi ha diverses maneres de poder arribar a la gent que té una dificultat per desplaçar-se, però és veritat que es va acollir molt bé i estan contents. Quan ens reunim un cop cada tres mesos amb la Federació de la gent gran, si hi hagués problemàtiques ja ens ho dirien.
Aquestes més de 6.000 atencions, què suposen sobre el total d’atencions?
Miri, aquests darrers anys hem estat entre 90.000 i 95.000 atencions a Tràmits. El 2024 estem per sobre de les 100.000.
Del conveni amb l’ONCE, se n’han conegut alguns detalls. Què pot explicar?
Pensi que ja fa uns quants anys que s’estava treballant. Hi havia la part de finances per al joc i hi havia alguna complicació. Els ministres de tutela d’aquell moment van dir, “bé, si fem aquesta part del joc, per què no fem la part més social?” Jo entro com a ministra i la secretària d’Estat, Ester Cervós, és qui més ha picat pedra perquè al final, és clar, s’havia de fer aquest doble conveni. Ells ens van proposar els serveis que fan a l’ONCE d’acord? I nosaltres, com a país, ens hi havíem d’adaptar. L’ONCE és Espanya i aquí és Andorra. L’ONCE per a qui és? Per als espanyols; és a dir, nacionalitat espanyola. No pot anar-hi un de nacionalitat francesa. Aquí som andorrans i hi ha altres nacionalitats. Hi ha hagut tota aquesta negociació perquè pogués ser per a tothom. Al final, amb la nostra població i el percentatge que tenim de persones invidents clar, no és tan gran com pot ser a Espanya.
Ja. Tot és proporcional a la mesura del país.
Doncs aleshores aquí és on hi ha hagut la negociació. No és que no vulgui explicar-li més, però ja arribarà el moment. D’aquí a pocs dies s’aprovarà, passarà per la sessió de Govern i es farà la roda de premsa conjuntament amb l’ONCE de Madrid, el ministre de Finances i jo mateixa i entrarem al detall de tot. S’ha de pensar en els serveis que dona l’ONCE. Doncs imagini’s! Estaran superbé per a Andorra.
Sobre l’estudi del canvi de reglament de la Conava, tenim alguna novetat?
Vam tenir el retorn de l’estudi de la Universitat de Barcelona quasi a finals de desembre i a mitjans de gener es va presentar a la secretaria d’Estat. I en l’actualitat s’està fent la valoració dins la pròpia comissió. Aquest mes de març ja es començarà amb la redacció d’aquest reglament i esperem acabar-lo cap al maig. En principi en dos o tres mesos. Després hi haurà aquest treball amb les associacions i hi haurà les seves aportacions. Llavors s’haurà de presentar a la Conadis. I si tot això es tanca, es portarà a la seva aprovació en sessió de Govern.
També ho ha d’aprovar el Govern?
Sí, es canviaran els barems. Ara es valorarà per les capacitats i no les discapacitats que té la persona. També s’hi afegiran més malalties, com la fibromiàlgia, que no està contemplada, i el TDAH en el nou reglament.
Per fi. La fibromiàlgia també.
Vam dir que s’hi inclogués, sí. Resumint, s’avaluarà no per la discapacitat de la persona, sinó per la capacitat. La valoració ha d’anar cap aquí, i això és el que ens diu el conveni de Nova York. I es fa per poder capacitar la persona i donar-li les eines que necessita. Si té una discapacitat molt elevada doncs se l’haurà d’ajudar segons calgui.
L’esperada targeta per acreditar la discapacitat, ja està disponible?
La targeta, l’europea, com que està costant tant, n’hem fet un disseny. L’hem pactat amb totes les associacions. Ja està dissenyada. Ja la passo també molt properament per sessió de Govern. En aquest cas no s’ha d’aprovar, però sí que n’han de tenir informació. Almenys que sàpiguen com és la nova. Porta el logotip del Govern, el logotip internacional de la persona amb discapacitat, una foto, el seu nom i cognom i van voler el grau. I el braille. És blava, bé, una combinació de blau i blanc, molt xula. Jo penso que farem una roda de premsa per presentar-la. Cal tenir en compte que s’havia d’esperar a aprovar el pressupost. Es faran aquí, però s’han hagut de fer els motlles.
La llista d’espera a les residències, com la tenim?
Amb les darreres dades, hi ha unes 22 persones que estan a domicili esperant una plaça. D’aquestes 22, un 50% van al centre de dia i l’altra meitat sí que estan a casa amb el Servei d’Atenció Domiciliària (SAD). Ara que hem aprovat el pressupost, obrirem noves places a Salita convencionades. És a dir, que això baixarà. La llista real són 60 persones. De les 60 persones, 42 tenen plaça privada. Però com que la llei permet que qualsevol persona que entri en una plaça privada pugui demanar la convenció, també esperen plaça concertada.
És a dir, jo soc molt legal i molt transparent. Són 60 persones. Quan vaig entrar de ministra em van dir 100. I em volia morir. Però si la gent veu 22 places, ens truquen aquí i diuen, com que 22?
I el SAD està bé de personal?
Van sortint els edictes, això no ho parem. Però és veritat que falta personal que vulgui anar a aquest servei. És veritat que en moments durs podem contractar més ràpid. Sempre es parla amb els sindicats i es compleixen els requisits. Això també ho hem de tenir i ens dona oxigen. Tot el mes de desembre, entre baixes mèdiques i gent que havia de fer vacances, vam passar moments una mica difícils. També es mira una mica el suport dels privats. Però això sempre s’ha fet. Tu pots contractar personal, se’ls diu a les famílies que poden contractar empreses privades. I els edictes, com he dit, els anem traient.
Al final es van rebaixar els requisits?
Sí, de demanar el B2 de català es va passar a l’A2. I això, vulguis o no, és més fàcil de poder-ho acreditar i tenir el certificat.
Infants i joves. Tenen pensat fer una nova Gavernera? Entra dintre dels seus plans?
Ara donem servei als nens tutelats que van de zero a dotze anys i a partir de dotze estan separats en pisos tutelats. Jo sempre dic, gràcies a Déu que no estigui plena La Gavernera, perquè això vol dir que tenim menys nens tutelats. Com menys en tinguem, millor, però no per deixar de treballar, sinó perquè no hi ha aquesta necessitat. En l’actualitat, l’ocupació està bé.
Un nou edifici? No li dic que no. Des d’Afers Socials, pensem una mica en tothom, que es facin residències sociosanitàries, que es facin pisos tutelats per a la gent gran... Doncs tots els serveis que es puguin millorar o ampliar per a la infància, millor. Però ara mateix, no ens ho plantegem. Ho dic perquè no hi ha una partida ara mateix en el pressupost del 2025.
Ho sé, però com que en memòries del centre d’anys anteriors es feia aquesta demanda per això li ho demano.
En funció de com vagin les coses, qui sap. Perquè et surt, jo què sé, un públic o privat que et diu, mira, a mi m’agradaria construir, o que es cedeix un edifici, jo què sé, mil coses, i dius, doncs mira, jo proposo... Per què no fem una Gavernera? Ja sé que és una mica el conte de la lletera. Si calgués, ho posaria damunt de la taula com la major responsable que soc d’Afers Socials en aquest moment.
Parlava de l’ocupació de La Gavernera. A hores d’ara, com està?
Ara hi ha 27 infants, entre els pisos i La Gavernera.
I el centre residencial d’educació intensiva (CREI) quina ocupació té ara per ara?
Vaig anar a fer-hi una visita amb la secretaria d’Estat el mes de desembre, i la veritat és que hi ha grans professionals en aquest centre. Jo penso que tenim la gran sort de tenir-los. En l’actualitat, en règim residencial de 24 hores hi ha deu joves i en centre de dia, que són els que entren i surten, en tenen cinc. Aquests deu nens tenen allà la seva formació escolar i totes les seves pautes.
Fa un temps es va parlar molt de les fugues, però és una realitat comuna en centres d’aquest tipus.
Va sortir a la premsa. Sí. S’ha de vigilar molt. És com els nens que estan a La Gavernera, és molt dur que vegin que potser hi ha uns pares a fora cridant. Aquests nens ingressats al CREI van a l’escola igual, entren i surten, i els assenyalen, perquè els companys diuen “mira, surt al diari, que no és aquell... per què està allà?”
Aleshores, jo amb això soc molt cautelosa. I ja no és només per la protecció de dades, sinó perquè són menors. Es va concessionar la gestió amb aquesta empresa que té uns bons professionals, adequats per als joves que atenen. Tots els serveis educatius, de seguretat, els psicòlegs... Crec que ho tenen tot molt bé. Va passar el que va passar en aquell moment, però aquests nens també, els que entren i surten, en qualsevol moment, com qualsevol fill d’algú que està a casa, també pot fer campana al col·le. I clar, marxar d’allà i que potser trigui dues hores a tornar ja es considera escapoliment. Al final estan tutelats, han de veure que tot funciona bé. A més, aquí hi ha tècnics implicats, hi ha reunions setmanals, hi ha una supervisió contínua...
I tenen una comissió de seguiment des del ministeri que es reuneix periòdicament.
Sí. Sempre des de l’àrea d’infància, la cap d’àrea específica participa en les reunions on es tracta sobretot el que pugui haver-hi. Estem sempre al cas de tot.
