Tot i que té un despatx al segon pis, ens rep asseguda en una de les taules de baix, on s’atén el públic que té dubtes sobre qualsevol aspecte vinculat amb l’habitatge. Haver estat al comitè director prèviament deu facilitar l’adaptació al nou càrrec, oi?
L’arribada és més lleugera, si ho podem dir així, perquè en haver estat des de l’inici els temes ja et sonen, saps quins són i en quina situació estan. Al mateix temps, és molt diferent estar al comitè director que al dia a dia. Hi ha un canvi important de la part institucional o bon govern que a l’executiva, i per això m’ho agafo com un repte interessant.

Avui estava a baix, a la zona d’atenció al públic. És sempre així?
M’he instal·lat a baix perquè hi havia una taula lliure i també perquè tinc moltes preguntes tècniques per fer al meu equip, m’estimo més estar allà, ja que així m’és molt més fàcil interactuar amb ells que no al despatx del primer pis. De moment, mentre estigui lliure i no s’incorpori cap tècnic nou, aquí estaré. El dia a dia és molt diferent i vull estar atenta a qualsevol cosa que comenta el meu equip, és molt més fàcil si soc a baix.

Però no atén la gent?
Si convé, sí.

I què s’ha trobat?
De moment els estan atenent més ells, a mi em venen visites més puntualment, perquè al final l’equip tècnic fa una tasca molt important. Les que són més tècniques, m’estimo més que les contestin ells, fins que jo tingui tota la informació. Però si són temes que conec més, com ara preu assequible, perquè són els que més hem treballat, si he d’informar sobre el reglament o els requisits, ho faig.

Hi va haver un traspàs de poder ordenat amb el senyor Pla?
Traspàs com s’entén en el sentit d’estar uns dies aquí els dos, no, perquè ell va marxar a l’abril i jo oficialment em vaig incorporar al juliol, però si he tingut alguna consulta lògicament la hi he pogut fer. Ara bé, m’he trobat amb un equip que sabia tots els temes com estaven i fins que no em vaig poder incorporar a temps complet, van estar tirant de tots els temes que hi havia sobre la taula. En aquest temps, hem ajustat certs temes, però en estar al comitè directiu coneixíem els dossiers prioritaris.

Vol ser continuista o fer coses diferents?
Hem de ser continuistes perquè les nostres encomanes venen estipulades per la llei de creació de l’institut. Per tant, els objectius i les tasques estan allà establertes. El tarannà lògicament serà diferent, perquè som persones diferents, i segurament tenim maneres de treballar també diferents. Ara bé, depèn del moment haurem d’establir prioritats.

Quins són els objectius més immediats?
D’una banda, hem de gestionar el parc públic d’habitatges, sigui el social de Casa Aristot Mora, també els edificis de preu assequible que estan sortint, amb tot el procés de registre i adjudicació, i posterior gestió i manteniment, on haurem de posar molts esforços. A poc a poc n’anirem rebent i s’ha de tirar endavant. També ens interessa desenvolupar la part d’agent social, a través d’una escolta activa de tots els actors que intervenen en la situació de l’habitatge, fer de nexe d’unió entre tothom que hi té alguna cosa a dir. A més, ho podem fer a través d’estudis de la situació de l’habitatge, ja que ens permetrà fer recomanacions, una de les tasques que tenim encomanades, perquè la situació es pugui recuperar i destensar. I això ho volem fer de forma quantitativa, basant-nos en indicadors que puguem aconseguir.

Dit això, creu que li ha tocat una patata calenta?
M’ho van proposar i vaig acceptar. És un tema important i molt sensible. Afecta moltes persones, és un dret que tenim tots. Si algú no té accés a un habitatge adequat, la seva situació pot esdevenir complicada. Per tant, és un repte on posarem tots els esforços per aportar el granet de sorra a millorar la situació.

En l’última reunió de cònsols, van remarcar que volien un rol més “preponderant” a l’INH. Com ho rep?
És totalment positiu, crec que tots els actors tenen alguna cosa a dir i a fer en el tema de l’habitatge, així que és important que s’hi impliquin. Ja estem veient que els comuns estan fent iniciatives per ajudar. Per tant, benvinguda sigui aquesta iniciativa.

Com serà la col·laboració amb Lluís Ginjaume?
Amb l’Àlex González i ell, som membres del comitè director, així que hi acordarem la nostra posició.

La llei òmnibus solucionarà o agreujarà el problema? Hi faria esmenes?
No ens correspon fer esmenes. És una llei complexa i ambiciosa, ja que toca molts temes, i tots tenen alguna influència en l’habitatge. No s’ha arribat per una sola causa a la tensió actual, sinó per diferents aspectes. Igualment, no hi ha una sola mesura que ens pugui fer trobar la solució. Per tant, totes les mesures que tinguin per objectiu aportar habitatge de primera residència al mercat, és bona, però veurem els resultats. De vegades, sobre el paper una mesura és bona, però quan la poses en pràctica els resultats poden no ser els esperats.

Què li sembla forçar un propietari a posar el seu pis buit a lloguer?
Hi ha estudis fets a fora per una fundació que diuen que com a societat no ens hauríem de permetre tenir pisos buits quan el mercat està tensat. En una situació d’alta demanda, no sé quin percentatge de pisos buits ens podem permetre. Nosaltres advoquem perquè abans d’arribar a la cessió forçosa, es creï algun programa d’incentius per als propietaris, de manera que si els posen al mercat puguin rebre unes contrapartides. Cal tenir en compte que de vegades hi ha motius involuntaris per no posar-los. Per exemple, una persona gran que ha anat a una residència i no té hereus. En aquest cas, el que hem de fer és ajudar a aquesta persona i ens n’ocupem nosaltres, informant de les contrapartides. S’ha de treballar el període abans d’arribar a la cessió forçosa per incentivar els propietaris a posar-lo al mercat.

Amb molts detractors declarats, creu que aquesta llei la pot ajudar o li posarà pals a les rodes?
A nosaltres només ens afecta si els pisos buits arriben al mercat de preu assequible, ja que llavors els gestionarem. Si podem tirar endavant el programa d’incentius i es decideix que es gestiona des de l’institut, ens ocuparem d’aquests pisos. Per la resta d’aspectes, no ens afecta la llei.

Ara mateix, entre tots els projectes que hi ha en marxa entre Govern i comuns n’hi haurà prou o se n’hauran de fer més?
Ho anirem veient a mesura que vagin sortint les ofertes públiques per copsar quin és l’abast de tota la gent que demana formar part del programa de preu assequible. Ara per ara, va bé que es vagi a poquet a poquet i que així es vagin trobant els adjudicataris i com funciona. D’aquí al 2027, que és quan s’enllestiran les iniciatives conegudes, segurament estarem a uns 450 pisos a preu assequible o en alguna modalitat de parc públic. Haurem de veure si són prou o si a mesura que ens acostem a aquesta data en faran falta més. Hi ha voluntat política per buscar més oportunitats.

Com veu el programa Reviu de la capital?
Tots els programes costen d’arrencar. Com a mesura perquè hi hagi més pisos al mercat em sembla correcta. És una pràctica que no s’ha inventat ara, ja s’està fent. Pot ser una de les contrapartides de què parlava abans, però s’ha de veure si els propietaris hi estan interessats.

Calen més places d’habitatge social?
Sí, ara hi ha llista d’espera. Tenim 22 pisos a Casa Aristot Mora, un projecte pioner, perquè no és només un pis social a un preu adequat als ingressos, sinó que hi ha un acompanyament intensiu per part de la Creu Roja. És un programa per a un perfil específic.

Podria ser que alguna plaça de l’assequible sigui social?
Això és una de les opcions per donar sortida a les persones que estan en llista d’espera, perquè hi ha alguns perfils que l’acompanyament intensiu de Primer la llar no el necessiten. Hem de veure si hi ha opció de fer-ho.

Si es barregen les dues ofertes, podria ser que despertés algun recel?
És bo que hi hagi diversitat. Les persones que necessiten un pis de protecció pública, sovint és només per una qüestió econòmica, no els cal cap mena d’acompanyament socioeducatiu, ja que són persones com qualsevol de nosaltres.

El nou raonador va dir que deixava de banda l’habitatge. S’estimaria més el perfil de l’anterior?
Ens va dir que moltes persones que anaven al raonador era per fer consultes, que ens les derivava a nosaltres, i que ell s’ocuparia de les queixes.

Pel que fa a les consultes, com han evolucionat?
Enguany s’han incrementat per dos aspectes relacionats: tothom que està relacionat amb l’habitatge truca més sovint, i això vol dir que l’institut ja és el lloc de consulta, i també perquè cada vegada que hi ha un canvi legislatiu, de reglaments o obertura de registres se’ns apropen. Ens estem convertint en l’entitat de referència per fer consultes.

Farà falta ampliar?
Segurament, sí. A mesura  que s’obrin nous pisos a preu assequible, per la seva gestió la feina s’incrementarà.

El seu antecessor va dir que el 2027 hi hauria la tempesta perfecta pel venciment de les pròrrogues. Hi està d’acord?
És cert que ho ha dit més d’una persona, no només el senyor Pla. Les mesures extraordinàries ens han donat marge de temps per treballar, perquè el 2027 no es converteixi en un caos o tempesta perfecta. Ara tenim tres anys per canviar la situació de l’habitatge i desintervenir-lo, no sé si gradualment o de cop. Ens hem donat com una bombolla d’aire de tres anys per poder trobar la solució. El que hem de fer és treballar tots amb consens, trobant l’equilibri de totes les parts per arribar al 2027, i si es pot fer abans, millor, a una situació d’un mercat menys tensat i que es puguin anar aixecant mesures d’intervenció perquè l’oferta hagi augmentat.