Aviat farà un any de les eleccions. Quin balanç en fa?
El balanç que fem des de l’oposició és positiu. Sí que hi ha molts temes en què veiem que no tenim prou influència o força per fer-los canviar, però n’hi ha d’altres que, potser perquè són a proposta nostra o potser perquè la majoria també se’ls planteja de la mateixa manera o d’una manera similar, sí que han anat tirant endavant i això ens resulta gratificant també.
Quins? Posem exemples.
Un molt recent és del Consell de Comú del mes de setembre, en què es va aprovar el reglament de creació i de funcionament de la comissió de personal del Comú. No hi havia cap organisme en què hi hagués representació dels treballadors o del personal, perquè no hi ha cap sindicat del Comú d’Encamp, i l’ordinació de funcionament del Comú preveia que hi pogués haver aquesta comissió i, per tant, ho vam proposar al Consell de Comú de finals d’abril, i aprofitant que aviat s’havia de celebrar l’1 de maig vam plantejar la possibilitat de crear aquesta comissió de personal perquè estiguessin representats els treballadors, almenys, amb representants de cada grup funcional.
Per tant, això s’ha aconseguit gràcies al fet que ho van posar damunt la taula?
Pensem que sí, que el Comú va recollir el guant i s’ha aprovat fa un mes.
No tot han de ser pegues.
Exacte. Penso que la feina de l’oposició, de la minoria, també pot ser agraïda o pot ser gratificant en aquest sentit, que algunes propostes, al final, acabin tirant endavant, encara que no s’apliqui el nostre programa en la majoria dels punts que proposem. Ara bé, també sempre hi ha peròs, no? També podria ser que s’hagués plantejat com una manera de legitimar decisions que es prendran ara aviat i que no seran populars entre el personal del Comú. Estic pensant, per exemple, en la modificació del reglament de jubilació voluntària o en qüestions de la mútua de funcionaris del Comú d’Encamp, que potser volen revertir alguns drets que tenien els treballadors i aquesta comissió potser serveix una mica per legitimar decisions que es puguin prendre des de la majoria i que no puguin agradar.
Sempre hi ha aquest risc que es vulgui fer servir algun organisme per rentar una mica la cara o...
No direm que sigui un regal enverinat perquè, al final, que hi hagués aquesta comissió pensàvem que era necessari, però sí que potser el que interessa és dir: Mireu, hem creat aquesta comissió perquè els treballadors estigueu representats i pugueu donar la vostra opinió, però el reglament preveu que hi hagi un informe preceptiu sobre les decisions que s’adoptin però que no sigui vinculant.
Com a mínim estan obligats a escoltar l’altra part. És un exemple de petita victòria?
Sí, una altra cosa en què no vam acabar d’aconseguir tot el que volíem, però sí que almenys es va replantejar alguna qüestió, és l’augment de les tarifes del complex esportiu en què nosaltres pensàvem que almenys s’hauria d’haver mantingut el mateix preu que hi havia anteriorment per a la gent gran i les famílies monoparentals, perquè l’abonament d’un pare o una mare amb els fills també es va apujar moltíssim des del nostre punt de vista. Aquí no es va rectificar, però sí que, posteriorment, es va posar la matriculació gratuïta per a la gent gran, que deien que ja estava previst i que havia sigut un error no pensar-hi d’entrada. Però ens va sonar com que potser s’havia escoltat alguna cosa que havíem dit o alguna protesta també perquè la gent gran es va organitzar i va recollir signatures. Aquí no vam aconseguir influir prou, però pensem que és bo que la majoria es plantegi altres punts de vista.
En altres qüestions, però, estan diametralment oposats. Una és l’urbanisme.
Exacte. Ja ho hem manifestat alguna vegada, aprofitant, per exemple, que al pàrquing de Sant Miquel ja es van instal·lar les tanques per anunciar el proper projecte de construcció urbanístic important. I també en altres ocasions hem entrat preguntes al Consell de Comú per demanar si el desenvolupament urbanístic seria sostenible o es tiraria pel dret i s’anirien aprovant projectes de construcció de, per exemple, edificis que nosaltres considerem que són massa alts, amb massa plantes, que fins i tot superen en dos el màxim permès pel POUPE, el Pla d’Ordenament Urbanístic d’Encamp, i que precisament aquest POUPE, aquesta modificació, nosaltres hi vam votar en contra, els consellers que hi havia anteriorment del PS + independents. És a dir, que pensem que el desenvolupament urbanístic hauria de ser més equilibrat, amb edificis més baixos, que d’aquí quatre o cinc anys no tinguem una parròquia d’Encamp irreconeixible.
Dues plantes més del que està previst en el POUPE. I això com pot ser?
Doncs perquè s’ha arribat a acords entre constructors o promotors i propietaris i el Comú, i segons explicava la cònsol en campanya, a canvi de deixar més espai sense construir al voltant d’aquests edificis, es permetia que pugessin més amunt. Però, per exemple, el complex que es farà a Sant Miquel està molt a prop d’un bé d’interès cultural com l’església de Sant Miquel. I pensem que, aprofitant que tampoc no hi ha els entorns de protecció dels monuments, la gran majoria de monuments d’Andorra es permeten aquest tipus de llicències que considerem que són totalment forassenyades.
Però la norma en teoria hi és per evitar arbitrarietats i, si al final és en funció del que negocia el propietari amb el Comú, cadascú pot negociar una cosa diferent...
És el que denunciem. No entenem aquesta mentalitat. De fet, se suposava que ja s’havia fet una feina prèvia perquè s’havia aprovat un pla per ordenar-ho tot. Aquest pla, a nosaltres, ja ens semblava excessiu, d’edificis de set pisos, si a més a més encara es construeixen més alts, pensem que equilibrat i integrat en el paisatge no ho serà precisament.
D’altra banda, i lligat a això, tenim el problema de l’habitatge. Potser Encamp és la parròquia que menys n’ha fet? O potser s’ha sentit més de les altres parròquies... Què ha de fer Encamp?
A veure, aquí el que es va fer el mandat passat, i va ser l’única parròquia que ho va aplicar, va ser la mesura de reduir l’impost a la cessió. Hi ha un impost que s’ha de pagar al Comú quan es construeix. Aquest impost, si anava a destinat a habitatge de lloguer...
M’esteu parlant de la cessió obligatòria?
Sí. Es va reduir per als que es destinessin a lloguer. Però què passa? Suposo que la majoria de promocions d’entrada s’acullen a aquesta reducció, i després el que es destini a lloguer, l’empresa que construeixi, no haurà de pagar aquesta part, però la part que es destini a venda, sí que posteriorment ja s’ingressarà l’impost corresponent. Però això el que afavoreix és l’especulació. Nosaltres ja estàvem en contra d’aquesta mesura, perquè en cap moment no es deia que fos per construir habitatge a preu assequible, o algun tipus de preu regulat de manera pública. Llavors, el que afavoreix és que tirin endavant projectes de construcció que després potser es dediquen totalment a la venda i no precisament a preus assequibles, o potser es destinen a lloguer a un preu també desorbitat. És a dir, que no ha afavorit gens. Sí que hi ha un projecte ara a punt d’acabar-se de construir, però que l’ha dut a terme el Govern amb aquest programa de rehabilitació, a l’hotel Hermus. I després la cònsol va parlar de dos edificis que van passar de ser hotels, que al final no acabaven omplint, o no es destinaven totalment a l’ús hoteler, pensem que a l’entrada d’Encamp, que s’han convertit en habitatge a preu assequible, però amb això mai no se’ns ha dit ni quins, ni se’ns han donat detalls. Sí que es va parlar d’una graella de preus, més o menys, però com que són projectes particulars i privats, no sabem quines condicions d’habitabilitat tenen.
El Comú el que sí que va fer va ser cedir uns habitatges del Pas de la Casa al Govern, per oferir-los primer a la població i després, en tot cas, als temporers que hagin de venir. No va tenir gaire èxit.
No. Va ser al Consell de Comú del juny que es va signar l’acord amb el Govern per destinar-lo al programa d’habitatge a preu assequible. Ja intuíem que potser no s’acabarien ocupant tots i per això també en el mateix conveni es preveia que es pogués retornar al Comú si no es llogaven fins al novembre i es poguessin destinar a habitatge per a temporers.
Ho llegiu com el Govern, i imagino com la majoria del Comú, que és que al Pas no hi ha un problema de manca d’habitatge? O ho llegiu com que la gent no vol anar a viure al Pas de la Casa?
Esclar, al Pas de la Casa sabem que hi ha condicions molt dures, a l’hivern també climàtiques, però també suposem que si la majoria de la gent que està inscrita en el registre de llogaters, o de possibles llogaters d’habitatge regulat, no són del Pas doncs els costa fer aquest exercici, pensar que serà més complicat el desplaçament entre casa i la feina. Llavors ja era previsible que potser no s’ocupessin tots. No sabem fins a quin punt també era una manera de fer un rentat de cara, de dir que sí que ho fem perquè hem ofert aquests habitatges que ja no calia ni reformar-los ni res perquè des de fa molts anys ja s’havia pensat que fossin destinats a habitatge social. Aquell programa ja no va funcionar en aquell moment. En aquest es pensava que potser sí que podria haver-hi la necessitat al Pas mateix i s’ha vist, doncs, que no ha estat tanta o que només ha funcionat en dos casos. No sabem si n’hi ha hagut algun altre últimament.
En tot cas, les polítiques engegades pel Comú d’Encamp en matèria d’habitatge potser podríem coincidir en el fet que han fracassat.
Nosaltres pensem que sí, que hi hauria d’haver més implicació del Comú. Ja ho hem reclamat des del primer Consell de Comú en què no vam aprovar l’estructura departamental que es proposava perquè pensàvem que hi havia d’haver un departament dedicat precisament a habitatge i a consensuar i a coordinar mesures i propostes amb el Govern per crear un registre de la propietat, un índex de preus de referència, per fer unes polítiques tributàries que dissuadeixin de pujar els preus i que aquest índex de preus de referència serveixi perquè els propietaris s’adeqüin a uns preus raonables, etcètera, i que si sobrepassen aquests preus fixats hagin de pagar molts més impostos, que aquests impostos serveixin per crear un fons precisament per dedicar a aquest tipus de mesures, etcètera.
Anem a un altre gran tema d’enfrontament, per dir-ho així, que ve ja del mandat passat amb relació al que l’aleshores conseller David Rios deia “disbauxa financera” del Comú. Les coses continuen igual?
Sí. Hi ha projectes que s’han disparat de preu respecte a la previsió inicial. Això ha passat, per exemple, amb la reforma del centre del complex esportiu, amb la construcció del nou gimnàs, que ha sobrepassat la previsió, ara no sabria dir de quant en concret, però de bastant. Amb el nou parc de l’Ossa, que també... També ens vam manifestar en el sentit de ser més previsors a l’hora de projectar, per exemple, el nou casal del poble, de la gent gran, que serà també centre de dia. I hem demanat també al Consell de Comú si es preveu fer un pressupost, seguir una execució que s’ajusti més a les previsions inicials pressupostàries. Se’ns va contestar que ja s’intentaria, però que mai no es pot saber, perquè fins i tot quan es fa una reforma particular cadascú a casa seva a vegades s’acaba disparant el pressupost inicial. Això ja ens indica una mica que potser gaire estrictes no seran a l’hora de fer complir aquestes previsions, però esperem que no sigui així i que en el cas del casal del poble es pugui ajustar a la previsió.
Entenc que les inversions o les obres que s’han fet són necessàries.
En això ja estem d’acord, però hi ha d’haver eficiència financera i s’ha de controlar una mica també l’endeutament del Comú, que és dels pocs que no l’han reduït. I a més s’ha augmentat en el darrer mandat.
I després s’hauran de buscar maneres per finançar tot això. Una és la nova concessió de Saetde.
Evidentment Encamp sempre s’ha beneficiat d’unes pistes d’esquí, que són potser les més potents d’Andorra. Això sempre ha beneficiat tant Encamp com el Pas de la Casa. I la nova concessió preveu uns cànons que són positius i unes inversions que farà Saetde i que nosaltres creiem que són força raonables i no ens hem oposat a res d’això. Sí que ens va semblar que havia faltat transparència a l’hora de comunicar el projecte de la nova concessió, que es va fer cap al final del mandat passat, i d’una manera que semblava més com un triomfalisme electoral que no pas amb ganes de comunicar i d’explicar bé l’acord que s’havia establert.
D’altra banda, ara s’ha signat un acord amb Canillo, un nou acord de concòrdia.
Hi havia una discrepància, precisament amb el nou traçat del terreny de la concessió, entre Encamp i Canillo, i Canillo va entrar un recurs al final del mandat. És una de les qüestions que van quedar pendents i que afortunadament s’ha resolt aquest primer any de mandat. Potser més per la generositat de Canillo que per la bona predisposició al diàleg d’Encamp, però en qualsevol cas, si parlàvem al principi de quines propostes de la minoria pensem que s’han tingut en compte i que per tant ens han gratificat d’alguna manera, doncs aquesta n’és una. Nosaltres vam demanar expressament que hi hagués una voluntat de diàleg i d’entesa amb el Comú de Canillo i així ha estat finalment.
