En quin punt està l’entitat?
Tenim una junta ja reconeguda pel Govern i estem començant a treballar. Fa molt que en parlem amb algunes companyes, però ens vam posar mans a les obres ara fa un any en una primera trobada, perquè ens arriba que hi ha gestors que no estan fent bé la seva feina i que hi ha unes denúncies per mala praxi. La bona competència està bé perquè et fa ser millor, però quan hi ha gent que no compleix, vull creure que per desconeixement, la publicitat és dolenta. Per això neix l’associació.
Tenen marge per créixer?
Ara estem arribant a la cinquantena d’associats. Hem demanat a l’administració el llistat oficial de gestories administratives, i ens van contestar que unes 800, les quals es poden donar d’alta a la nostra associació com a societat o autònom. Ara bé, això no vol dir que s’hi dediquin, perquè durant molts anys s’ha fet servir aquesta categoria com un calaix de sastre. Alguns, si en algun moment han fet una gestió per compte d’un client, s’han anomenat així, i per això tenim 800 societats.
Per què va decidir posar-se al capdavant?
He estat vuit anys en primera línia política, cosa que et dona un cert aprenentatge, però en cap cas aquesta és una associació política i no ho ha de ser mai. És igual què pensis i de quin partit siguis o si estàs en primera línia política. Diguem que algú s’hi havia de posar, volíem donar el tret de sortida i teníem clar que treballaríem més que ningú. Això no vol dir que els que vinguin després no treballaran, ho faran i de valent, però crear el que no existeix costa més feina. Com que ja tenia experiència fent entrevistes, em van dir que al principi em tocaria més, ja que tinc menys vergonya o no em sap tan greu.
A banda de crear, també costa molt arrancar. Com està arrancant?
Molt bé, estem contents, perquè a principi de març vam fer la nostra primera assemblea constituent amb els associats que ja tenim, que ens van fer confiança cega, tot i que no ens coneixíem. Vam decidir tirar endavant el projecte, vam fer els estatuts i tot el que demana l’administració, i vam designar una junta.
El que costa més és posar-se d’acord entre junta i associats pels temes que s’han de reivindicar?
El primer que vam fer és posar la junta a disposició dels associats. Hem fet això però no vol dir que ens hàgim de mantenir. Vam donar-los l’opció de ratificar-nos, i si no els hi estava bé, convocàvem eleccions. Ens van ratificar i ens van dir que tiréssim milles, que pintava bé. ‘Aneu-hi, ja que heu arribat fins aquí, us donem la confiança per continuar’, ens van dir. A partir d’aquí, la nostra intenció és ser un interlocutor únic amb l’administració. Fins ara t’arribaven les coses perquè el país és com és i ens coneixem tots, però l’administració no comptava amb un interlocutor en el nostre sector, i ens assabentàvem dels temes pels diferents contactes que tenim cadascú de nosaltres. A més, sabem, perquè es va treballar la legislatura passada, que el Govern té la intenció de treure la llei del col·legi de gestors per regular què és un gestor i què és un assessor o un consultor, i qui pot fer què. Això farà que d’aquestes 800 empreses en quedin moltes menys, perquè algunes no tenen la capacitació tècnica, ja que no existeix la formació reglada de gestor. Ara bé, no estem aquí per penalitzar ningú ni per fer competència deslleial. No direm què s’ha de cobrar per un servei, però quan surti la llei es marcaran uns honoraris mínims, i a partir d’aquí cadascú posa el que vol, però cal ordenar una mica. S’ha de definir molt bé la funció d’una associació i d’un col·legi. De moment, no ho som, però treballarem perquè existeixi, ja que és una de les nostres finalitats. També volem fer formacions. Ja vam fer un webinar per la nova seu electrònica i en farem més pròximament. Si demà surt un reglament específic, haurem de contractar un professional del sector perquè ens faci una formació. Hem d’aconseguir que el gestor sigui cada vegada més bo en la seva feina i que quan li digui alguna cosa a un client sigui certa, tot i que l’error és humà. Ara bé, una cosa és l’error humà i l’altra el desconeixement d’una normativa.
Avui en dia, qualsevol ciutadà no pot tenir la suficient confiança que serà ben atès en una gestoria?
Si poses un termòmetre dels gestors, algú et parlarà molt d’un gestor concret, perquè ha tingut la sort d’anar a un despatx professional i li han donat un bon assessorament, però d’altres persones no et diran res de bo, ja que han tingut una molt mala experiència, han pagat un servei molt car i, a més, no era el que necessitaven i han hagut d’anar a un despatx professional perquè els hi arreglessin. Hi ha una competència deslleial horrorosa.
Hi ha molta gent que exerceix que és poc o gens professional?
Molta. Ens van alertar que hi havia gestors que estaven fent coses que no toquen i que al Govern ja hi havia dues denúncies, per les quals es volia prendre mesures.
Així, hi ha gestors fake?
Sí, però d’on han sortit? Al final, és fàcil. Andorra té un gran desenvolupament quant a inversors estrangers en un context de creixement econòmic postcovid, ja que s’ha obert la inversió estrangera.
Tenen la impressió que aquests ‘gestors’ els hi prenen molts clients i fins i tot els va millor que als que són professionals?
Segurament, el que no fa bé la seva feina cobra bastant més que els altres. Llavors és quan el gestor s’adona que s’ha equivocat en la seva feina. Li han fet un daltabaix de gestió i a sobre ha pagat caríssim. De fet, tots els gestors han rebut en algun moment un client que ha pagat més del compte, tot i que en algun cas pot ser que el despatx en qüestió ofereixi més serveis que els altres. No tenim uns honoraris mínims, sinó que tothom cobra el que vol, i això està bé, perquè la lliure elecció d’un gestor la tenim tots. Però si tu cobres un preu i al client li dones un servei que no necessitava, es queixa i és normal.
És més problemàtic que el client estigui desprotegit o que els gestors tinguin competència deslleial?
El que busquem com a associació és que quan vagis a una gestoria que pertanyi a la nostra entitat hi hagi un segell de qualitat que indiqui que es compleixen una sèrie de requisits, com ara donar-se d’alta de l’Uifand, perquè el tema del blanqueig de diners està a l’ordre del dia. També cal tenir una assegurança de responsabilitat, un fet que és importantíssim, ja que errar és humà. A més, s’ha de complir amb la normativa de la protecció de dades. De moment, preguntem i no exigim qui ho té i qui no per entrar a l’associació. En aquest sentit, hem detectat que alguns companys no compleixen amb la protecció de dades, i per això mirarem de fer una formació.
Hi ha alguna estratègia per desemmascarar els gestors fake?
Quan tinguem el col·legi, que serà imminent, fins i tot abans de finals d’any, perquè aquest projecte de llei s’està treballant des de l’anterior legislatura. Com que aleshores no era prioritària i hi havia altres urgències polítiques, es va quedar al calaix, i l’administració tampoc tenia un interlocutor amb qui poder-la treballar. Imaginem que l’administració hagués fet la llei del col·legi de gestors sense comptar amb els gestors que estan exercint, hauria pogut ser fantàstica o un bunyol. Només crear l’associació, la ministra Marsol va estar encantada. Ara podem reprendre aquella normativa i agafar-la com a punt de partida, la podem modificar o directament la tornem a fer.
Amb aquesta llei, atrapar els que no ho fan bé es podrà solucionar?
Sí, molt fàcil. Si ens imaginem una societat que es defineix com a gestoria administrativa, entre altres activitats, i les altres coses que fas són les que realment fas, però per tenir l’autorització per la via administrativa, la llei del col·legi t’obligarà, a diferència d’ara, que no podem obligar en ser una associació, a presentar el títol, una assegurança, la matrícula d’alta al col·legi i que a l’empresa no hi puguis tenir Pintures Paco també.
Amb aquesta llei n’hi ha prou o en caldria una altra?
Quan treballem aquesta llei podré contestar bé aquesta pregunta. Com a punt de partida, ens donarà molt que ara no existeix, perquè regularà molts aspectes, com ara la funció, la formació, l’accés o si calen estudis complementaris. També si petites associacions, com ara gestors i comptables, han d’anar o no junts.
Ser gestor a Andorra és més fàcil o més difícil que a un país gran?
Suposo que és més fàcil aquí perquè la normativa que tens és més limitada que en un país amb un volum legal molt més important. Ara bé, si vols fer bé la teva feina, t’has t’amarar de tota la normativa que t’afecta per fer la teva feina. Si ets un bon gestor, has de tenir molt clar on estan els teus límits, que han d’estar allà on arriba la teva formació. Per exemple, un gestor no pot fer assessorament jurídic, o no ho hauria de fer. Una altra cosa és que el gestor informi el client que allò que vol fer no pot perquè hi ha una llei que diu que s’ha de fer d’una determinada manera. El que ha de fer el gestor és contactar un advocat perquè faci aquesta part de la feina. Si no tens coneixements en auditoria, no pot signar un informe d’auditor. O tampoc pots donar un consell fiscal si no tens coneixement tècnic, com passa sovint actualment amb gent que ve de fora. Amb molt bona intenció, el pots posar en risc d’evasió fiscal del seu país. En aquests casos, un bon gestor ha de tenir contacte amb un fiscalista, que se’n farà responsable, perquè té la formació adequada.
El departament de Tributs i Fronteres i l’administració en general han millorat o hi ha reformes pendents?
Respecte a com estàvem, ha millorat molt i segur que a mesura que es vagi polint la digitalització de l’administració anirem millorant el servei, i hi acudirem només quan sigui estrictament necessari, perquè ho podrem resoldre d’una manera telemàtica. Ara, tot just hem sortit del port i el vaixell agafa sovint onades dures i de vegades la mar en més calma, ja que tothom està posant de la seva part perquè funcioni. Ara hem de treure a tothom de la seva zona de confort, ens han de designar com el seu representant i donar-me la signatura electrònica. I no tothom es pren els canvis de la mateixa manera.
Perden clients perquè ara tothom s’ho pot fer sol?
És una opció, tothom és lliure. Et pot fer perdre clients o no, perquè ho pots començar a fer tu, però et trobes amb entrebancs, i acabes anant a un gestor. El canvi sempre fa por, però al final hi ha d’haver espai per tothom. Tothom es pot equivocar, també el gestor fake, però també pot fer una feina brillant, tot i que potser no és la que necessitaves.
L’arribada de gent amb molts calés els ha donat més possibilitats?
Sí, sens dubte. Si abans feies un comerç al mes o cada dos mesos, ara, si estàs a primera línia, tens més clients.
No deu ser el mateix portar un client amb el salari medià que un youtuber que factura molt més?
En això discrepo, els teus honoraris han de ser els mateixos. Jo hi guanyo el mateix i estic convençuda que molts companys també. Una altra cosa és que hi hagi gent que ho faci, però no hauria de ser així. Un producte ha de valer el mateix a tot arreu, excepte si ofereixes serveis associats.
Com veieu l’acord d’associació amb la UE?
Com més professionalitzats estiguem, menys ens afectarà. Si quan sigui el moment de votar, ja tenim estructurat el col·legi, ens afectarà menys, perquè en l’àmbit intern ja estarem preparats. Si estem desendreçats, serà diferent.
Els preocupa més la situació actual amb males praxis que aquest acord?
Sí, rotundament. Si el poble diu que sí, ens haurem d’adaptar, tot i venir canvis, com també vindran si surt que no. Si ve algú de fora a fer de gestor, ens afectarà igual amb o sense acord d’associació. Si ho fa bé i no estic a l’altura, ens haurem de formar més.
