Demà actuarà a l’Auditori Nacional d’Andorra, què ens ha preparat?
La gira que estic fent és per presentar el meu darrer disc, Karaoke (2022), però com que fa gairebé un any que no venim també faré un repàs del meu primer disc, Natural (2018), i del segon, Ventura (2020).

La seva carrera artística va començar a les xarxes socials. Què la va motivar a publicar les cançons a la plataforma d’Instagram?
Vaig començar a pujar cançons a les xarxes socials gràcies als meus amics, que em van animar a fer-ho. Com que sempre que ens reuníem cantava, ells em van dir que els agradaria poder tornar a escoltar les cançons. Així que, vaig decidir penjar-les, senzillament, perquè els meus amics les tinguessin a mà.

Qui són els seus referents en el món de la música?
Són molt variats. Van des de La Oreja de Van Gogh, Mecano, El Canto del Loco fins a ABBA i Queen. En fi, una mica de tot.

Precisament, ‘Karaoke’ té un estil que recorda a El Canto del Loco i La Oreja de Van Gogh. És el que buscava?
Des de petita sempre m’havien posat La Oreja de Van Gogh a casa i crec que és una cosa que tinc molt arrelada a dins. Tenia clar que volia que el disc fos més pop-rock que l’anterior, però en cap moment volia imitar aquests dos grups, sinó que les seves melodies les tinc molt al cap i per això s’assemblen bastant.

Des de quan li apassiona la música? 
La música m’agrada des que era petita. Tot i que des de sempre hi ha hagut música a casa, perquè el meu pare toca el saxo i tinc un tiet que és cantant d’òpera, també em van inscriure a l’Escola de Música. Així que la música és un element que sempre ha estat molt present en la meva vida, tot i que mai he pres la decisió de dedicar-m’hi. 

Però s’ha convertit en una icona musical. Com?
Senzillament, vaig començar a fer concerts des de molt jove i, a poc a poc, tot va anar creixent i ara estem en un punt que mai m’hauria imaginat. És a dir, en cap moment em vaig asseure en una taula i vaig prendre la decisió de dedicar-m’hi, sinó que vaig anar fent música, cançons i concerts fins que he arribat.

Vostè escriu les lletres de les seves cançons. Com és el seu procés de creació?
És bastant divers, tot i que generalment sempre comença al mòbil, sigui amb notes d’àudio o amb el bloc de notes, i ho arranco amb una melodia que  ve lligada amb la lletra i amb la guitarra sempre al damunt.

En diverses entrevistes ha explicat que els seus àlbums són un reflex de la seva vida i, precisament el darrer, ‘Karaoke’, parla d’amors no correspostos i d’amors infeliços, però amb una música festiva. 
Karaoke no només parla de desamors, sinó de diversos tipus d’amors, com l’amor propi i el perdó. Al final soc autobiogràfica i escric sobre què em passa, per això, en aquest darrer disc es poden apreciar aquestes temàtiques.

Per tant, escriure és com una mena de teràpia?
Escriure m’ajuda molt a entendre com estic i com em sento. Per mi és una altra manera d’expressar-me. Hi ha coses que si no les expliqués en cançons o poemes, no em sortirien de cap altra manera o les veuria des d’una altra perspectiva. 

Aquest positivisme d’avant les adversitats... també ho viu així en la seva vida?
Soc una persona bastant positiva, però també realista. M’agrada ser bastant realista amb la vida en general.

Tot i ser catalana, fa cançons en català i castellà. Per què ho fa en els dos idiomes? 
Com tinc la sort de ser catalana, tinc la sort de ser bilingüe. Amb el meu pare sempre he parlat en castellà i amb la meva mare en català i per això m’expresso molt bé en les dues llengües. Escric en els dos idiomes perquè em ve de gust i si sabés francès o anglès també m’atreviria a compondre en aquestes llengües.

Ara mateix, té algun projecte entre mans?
El projecte més proper que tinc és entrar una mica a l’estudi, fer cançons per treure singles aviat i continuar fent concerts.