Entrevista a Nahuel Carabaña, atleta de la Federació Andorrana d’Atletisme i del Playas de Castelló

És un tòpic, però competir en uns Jocs Olímpics és el somni complert de qualsevol esportista. Això sí, no és massa evident.
[Somriu] Òbviament aquest podem dir que sí que és un somni complert. Un somni que portem perseguint gairebé 9 anys des que vaig començar a fer atletisme. Jo pensava que m’ho anava a creure quan vaig arribar aquí a París, però encara totes les nits em pessigo per saber si estic somiant o no. Realment és molt bonic tot, estic molt il·lusionat i molt content. No hi ha cap dia que no vagi per aquí amb un somriure a la cara.

És que són uns Jocs Olímpics...
M’ho poso a pensar i dic que m’ho he de prendre com si fos una competició normal i corrent com totes, però és evident que no és així. Veure aquí tots els països junts, surts al carrer i veus tots els esportistes possibles famosos del món. Realment és espectacular.

Es podria dir que és l’únic que li quedava per viure com a esportista?
Totalment. Aquesta és la que em quedava, i la més important sobretot. Sí que és veritat que encara he de competir en pista coberta, que no és el que se’m dona millor, però suposo que en algun moment prepararem alguna cosa en pista coberta, tot i que depèn més dels entrenadors. Sense cap mena de dubte, el més important és competir en uns Jocs Olímpics i feia molts anys que estàvem treballant per a això. Al cap tenia que sí o sí faríem la mínima olímpica i competiríem.

I com està? A part d’estar ‘flipant’ per estar a París...
Em trobo molt bé, la veritat. Aquests dies a poc a poc agafant rutina, sensacions, i m’ho estic agafant amb la màxima calma possible. El treball ja està fet. He fet el cicle de càrrega i de preparació i ara és, simplement, mantenir-se i esperar que arribi el dia. Tinc moltes ganes de veure el que puc arribar a fer a les semifinals.

Això és molt futbolístic, però Johan Cruyff va dir als seus jugadors abans de jugar la final de la Copa d’Europa de Wembley: ‘Sortiu i gaudiu’. Dilluns, a la prova, ve a ser això?
[Somriu] Serà així. No hi ha un altre objectiu que no sigui gaudir, i jo crec que aquesta serà la clau de com surti la prova. Sortiré a gaudir i superar-me a mi mateix. És l’únic que tinc al cap. No tinc cap altre objectiu. 

De fet, l’objectiu de competir a uns Jocs ja està assolit... Correrà més lliure.
És així. Fora pressions, fora nervis, però igualment no mentiré, tinc aquest cuquet de tenir moltes ganes de competir.

Què li passa pel cap aquests dies a París abans de competir? Només ho ha de dir en una paraula.
[Bufa] Il·lusió. Estic il·lusionat tota l’estona.

A què ho pot arribar a comparar?
Els Jocs Olímpics no es poden comparar amb res. És el màxim al que jo he estat en tota la meva vida i tota la meva carrera esportiva. També és veritat que em queda anar a una Diamond League, que també deu ser espectacular, tot i així, els Jocs Olímpics són incomparables. Després ja explicaré  què suposa competir davant de 80.000 persones. Jo vaig competir a un Mediterrani a Algèria davant de 30.000 persones,  que ja està força bé, i després a l’Europeu de Múnic, que hi havia com 30.000 persones. I ara parlem que ho faré davant del doble de gent en un estadi que estarà ple. No em posa pressió i em dona ganes de competir davant de tanta gent.

A nivell més esportiu... Quin plantejament de cursa té previst per dilluns?
Encara no ho sé dir perquè no han sortit les llistes i no sé qui competirà en la meva sèrie. Això sí, sabem que serà una cursa tàctica. No serà una prova que surtin a fons, ja que es classifiquen els cinc primers. Es correrà més a l’últim quilòmetre.

A part del ‘Sortiu i gaudiu’... Té algun objectiu marcat?
No em marco cap temps perquè aquesta és la competició en què no toca fer-ho. El que sí toca, i ho tinc molt present, i potser és molt pretensiós, és passar a la final. Jo ho vull, i de veritat ho dic. Vull estar allà! I no és que cregui que puc. Repeteixo, vull estar allà! Hi ha possibilitats, tot i que és molt difícil i s’ha de ser realista. Són els meus primers Jocs Olímpics i aquí hi ha els millors del món. Em vull demostrar que puc estar entre ells.

Què suposa estar al costat dels millors atletes del món?
[Bufa] Realment cada vegada, tot i que em suposa respecte, no deixa de ser una cursa més. Sigui com sigui, hi ha respecte, cert punt d’admiració, però quan em toca córrer sempre penso a superar-me a mi mateix, i quan estic a dins de la competició no penso en res més que no sigui en mi mateix. A superar-me i on arribi.

Té alguna relació propera amb algun d’ells?
Amb els que millor em porto és amb l’atleta de Luxemburg i amb els atletes francesos perquè hem competit en quatre o cinc competicions junts. 

Amb Monica Doria va ser el banderer en la cerimònia inaugural dels Jocs. Com es va sentir?
Ostres... Va ser una bogeria. Poder viure això sempre es quedarà en la meva memòria. Va ploure, però va ser espectacular. Anava en vaixell enmig del Sena... Encara estic flipant. Vam passar davant dels llocs més bonics del país i tothom ens aplaudia. Què més volem? Jo ja em puc morir en pau. No es pot demanar més.

L’atletisme andorrà es troba en el seu millor moment?
Sí... Alba Viñals campiona d’Espanya sub-18, Duna Viñals subcampiona d’Espanya sub-20... A l’atletisme del país mai s’havia vist tant nivell. Estem a un nivell espectacular i hem de gaudir-ho. 

I tot plegat en una pista única a l’Estadi Comunal Joan Samarra que la podien cuidar molt millor...
[Somriu] Ara estan fent obres de millora. Unes instal·lacions millors ajudaran. També s’ha de dir que el Centre de Tecnificació d’Ordino ha ajudat molt els esportistes. A mi, per exemple, m’ha ajudat molt i he millorat. 

Per la seva classificació olímpica... Qui creia més, vostè o Kevin Poulet [el seu entrenador]?
Els dos per igual. Els dos sabíem que tard o  d’hora aconseguiríem aquesta fita. Mai hem perdut l’esperança, i l’únic que he fet és confiar en ell. Sense ell no ho hauria aconseguit.

Quina opinió té de la polèmica del Comitè Olímpic Andorrà (COA) amb alguns esportistes, com per exemple els nedadors, que es van quedar sense Jocs Olímpics?
És un tema que a mi no em toca decidir. Jo simplement em dedico a entrenar i ja està. És un tema del COA i ho han de solucionar ells.