Alleujament a tres jornades per al final. Salvació matemàtica assolida, i ara queden tres jornades per gaudir i per certificar la dotzena posició a la Lliga ACB que li donaria opcions de disputar competició europea. Francesc Solana, director esportiu, no s’amaga pas. “Hem d’acabar el més a dalt possible i segons on acabem després tindrem la possibilitat. Ara per ara no ha de ser un objectiu. No és el que pensem. Ens n’anàvem a dormir pensant que ens havíem de salvar, i a partir de diumenge, quan ens n’hem anat a dormir pensem a acabar el més a dalt possible. Després ja veurem què passa”. Dissabte visita el Monbus Obradoiro, divendres 10 de maig cap a Lugo per jugar contra el Río Breogán i tanquen la Lliga ACB rebent el 12 de maig el València Basket. “Hem de ser ambiciosos. Sabem el que costa jugar a la Lliga ACB. L’altre equip que va pujar amb nosaltres ja ha baixat. Per tant, hem fet moltes coses bé i hem estat molt competitius.
Els de Natxo Lezkano porten una molt bona línia de joc i també de resultats. “Hem de seguir amb aquesta mateixa línia. Ara s’ho estan passant bé, estan jugant amb equip i aprofitar aquests pocs dies que ens queden de convivència”.
Del 4 de novembre al 22 de desembre, el projecte del BC MoraBanc va patir vuit derrotes consecutives. Hi va haver paciència i així mateix ho recorda Francesc Solana. “Contra el Dreamland Gran Canària vam tenir la vuitena derrota consecutiva i, evidentment, l’equip anava amb bona línia i es va desfer l’equip i es va desmuntar, però ens va anar bé perquè l’equip es va unir més que mai i vam jugar una final a Saragossa. Allò admeto que era un cara o creu per al futur de l’equip i van demostrar ànima, compromís i vam fer un pas endavant que ens va servir per agafar una ratxa. Ens va permetre sumar les sis victòries que ens vam posar com a objectiu”.
La confiança amb Natxo Lezkano després va esdevenir clau. “Ell va saber escoltar a la confiança que li vam transmetre i la idea que podíem tenir del que estava passant des de fora. Els jugadors, el dia de Saragossa, van demostrar que estaven amb ell. Això sí, en aquelles vuit derrotes consecutives vam estar molt bé en tres partits contra Girona, Unicaja i València. Aquelles derrotes ens van fer mal i l’hòstia contra Gran Canària ens va fer reaccionar”.
Markel Starks va deixar l’equip i va arribar Alex Madsen. El base nord-americà va voler deixar el club i es va apostar per reforçar el joc interior per la lesió de Tyson Pérez. L’aposta, amb el temps, va funcionar. “Vam tenir moltes lesions. Dos jugadors, que eren cabdals per nosaltres, es van lesionar, és a dir, Tyson Pérez i Stan Okoye. Dos titulars. Es va desequilibrar molt l’equip i l’arribada de Madsen va ajudar a equilibrar el joc interior. Va tenir una entrada molt bona contra l’UCAM Múrcia i després de la tornada amb Tyson també ens va ajudar”.
Marin Maric, pivot croat que va debutar aquest curs a la Lliga ACB, ha realitzat una molt bona temporada amb 12 punts en 20’32”, 5,8 rebots i 14,5 de valoració. Finalitza contracte com a molts dels seus companys. “Ningú s’esperava el rendiment que ha tingut. Nosaltres sí que confiàvem que podia tenir aquest nivell, però segurament tothom tenia la imatge de l’any passat que li va costar molt per la irrupció fantàstica de Felipe Dos Anjos. Sabíem que no dominarien l’ACB, però la confecció de la plantilla jo sabia que s’aprofitaria perquè els focus d’anotació nostra han estat Harding i Montero. Ha sabut aprofitar els seus espais”.
Francesc Solana encara no ha començat a treballar en la plantilla del pròxim curs. “Treballem molt en quines configuracions i quin tipus de jugador volem, però encara no hem parlat amb Natxo Lezkano. Tot té el seu temps. Potser jo em vull quedar uns jugadors i ells no es volen quedar. Hem de tenir clar quina idea d’equip volem i analitzar-ho quan acabem”.
Natxo Lezkano s’ha pogut treure una espina com a entrenador ACB després de ser destituït en la seva última aventura a la màxima categoria del bàsquet espanyol. “El van cessar en la seva última experiència a Lugo a manca de 10 jornades i no estaven en descens. Sempre diu que ell no havia estat en un lloc on sentís aquesta confiança. Complirà aquí una tercera temporada”, va sentenciar Francesc Solana.

Els dominicans es treuen l’espina

Jean Montero i Tyson Pérez són bons amics. Són dominicans i en breu, fins i tot, podran jugar junts a la selecció del seu país: República Dominicana. Els dos van estar en el descens, el curs passat, del Reial Betis i diumenge es van treure l’espina. El base, de només 20 anys, té dos anys de contracte amb el BC MoraBanc, però amb tota seguretat sortirà cap a un club Eurolliga. L’NBA serà el seu següent capítol. Mentrestant, Tyson Pérez ha jugat aquesta temporada cedit per l’Unicaja Màlaga i es reincorporarà a l’estiu a l’equip dirigit per Ibon Navarro. “Amb Jean Montero vam fer una aposta amb risc, però sabíem que si sortia bé és un jugador d’una altra dimensió. Som conscients que l’hem de gaudir al màxim mentre estigui amb nosaltres. Està clar que serà el caramel que tothom voldrà, però jo el veig més a prop d’un equip d’Eurolliga perquè ha d’agafar experiència de màxima competició i si ho fa bé allà anirà a l’NBA. Ha après a no tenir pressa, i això és molt important. Està encertant amb les seves decisions”.