La paraula paradigma es refereix precisament a això, a models o exemples de funcionament de les coses –el terme té moltes accepcions però totes van en la mateixa línia– que un grup d’individus dona com a vàlids. Vàlids sí, però potser absoluts i inamovibles no. Precisament la frase canvi de paradigma es refereix moltes vegades a aquest canvi de model, donat com a vàlid fins a un moment determinat, que pateix una metamorfosi per arribar a un mateix punt, però fent les coses d’altres maneres. El mes de gener del 2024, José Antonio Martín, més conegut com a Guti, va ser destituït després de set anys i vuit mesos al càrrec. Ell va culpar Justo Ruiz, director tècnic del futbol femení. Va deixar la banqueta de manera obligada després de 6  victòries, 2 empats i 13 derrotes i de 4 victòries en 11 partits amb la sub-19 del 2021 al 2023. Amb ell també van fer fora el seu segon i entrenador de porteres, Jony Gálvez, i el fisioterapeuta, Lluís Guitart. I qui va arribar per dirigir la selecció absoluta femenina a la fase de classificació de l’Eurocopa 2025 femenina? Albert Panadero, Pana. El seu primer punt oficial com a seleccionador es va fer esperar, i va ser el 4 d’abril del 2025 contra Xipre a Larnaca amb un doblet de Tere Morató. 
Això sí, Pana va apostar en aquesta nova UEFA Women’s Nations League pel canvi generacional amb la portera Alba Martín (Enfaf B), la defensa Zoe Planagumà (Enfaf juvenil), la migcampista Chloe Izquierdo (Enfaf) i les davanteres Ari Pernia i Carla Ber (CE Europa). Això sí, la metamorfosi de la selecció absoluta femenina és el seu pas cap al semiprofessionalisme –parlar de professionalisme seria massa agosarat–. Els entrenaments són més exigents i també aquest pas l’han fet moltes jugadores deixant l’Enfaf Construcciones Modernes –actualment a primera divisió catalana– i buscant aventures a Itàlia, Estats Units –combinant els seus estudis amb el futbol– o al futbol català on es troben un xic de nivell en comparació al del país. A més a més, l’estrella de la selecció absoluta femenina és Tere Morató. Aquesta temporada està en un moment molt dolç a l’Alabès de la segona divisió espanyola femenina. La davantera, de 27 anys, té el repte d’ajudar les vitorianes a tornar-les al futbol d’elit. L’Alabès lidera actualment la classificació de la Primera RFEF amb 50 punts, un més que el segon, l’Alhama. Ella és la màxima golejadora amb 16 gols –quatre en els dos últims partits– en 27 convocatòries amb el combinat andorrà. 
I les joves? No pertany a la generació més jove de la selecció, però Aitana Colobrans és una migcampista amb molta qualitat tècnica i té molt de sacrifici. Va sorgir del futbol sala de l’Enfaf i ara milita al Mataró, que va ascendir fa poc a Tercera RFEF. També forma part d’aquesta generació Júlia Domingo, actualment lesionada al genoll. 
De la generació més jove hi ha  Zoe Planagumà, Chloe Izquierdo, Ari Pernía, Carla Ber i Emma Duró, que encara no ha debutat. Molt de talent  que ja és una autèntica realitat i farcit d’un cos tècnic molt treballador liderat per Pana i que té Tano Orosa, Jordi Roca,  exmigcampista de l’Inter Club Escaldes i ex-Gimnàstic Tarragona,  i el preparador físic Dani Murcia.
Com es va veure en els dos partits contra Xipre –no és la favorita de la Lliga C Grup C2, ho és Malta– la selecció competeix i juga amb desimboltura sobre el terreny de joc. Les diferències hi són, però almenys no surten al terreny de joc amb la idea d’anar entregades. “A la segona part vam veure una cosa que aquí no estem acostumats, i és veure una selecció que porta el pes del partit. L’anterior seleccionador va fer una tasca important, però el canvi ens ha donat la raó. Està funcionant i, a més a més, està apostant per jugadores molt joves, tot i que molt competitives. Algunes tenen 16 anys i vist des de fora sembla un risc, tot i així, li està anant bé aquesta barreja d’experiència amb la joventut. Estem molt contents amb els resultats”, va dir Félix Álvarez, president de la Federació Andorrana de Futbol (FAF). El proper partit, el 30 de maig contra Geòrgia i, amb tota probabilitat, al nou estadi de l’ens a Encamp. Com en tots els altres canvis, mantenint l’objectiu final, modificant el com sense voler mantenir el qui.Canvi de paradigma.


L’Enfaf torna després de l’aturada i rep la Fundació Prat

L’Enfaf Construccions Modernes, novè classificat del grup 2 de primera divisió catalana, torna a competir després de l’aturada pels partits de la UEFA Women’s Nations League. L’equip dirigit per Carlos Sánchez, el Maño, rep demà (18 hores) la visita de la Fundació Privada Associació Esportiva Prat, que ocupa el sisè lloc, amb 9 punts més que les andorranes. L’Enfaf acumula dues victòries consecutives i recuperarà el seu partit ajornat de la setmana passada l’1 de maig a Calafell. Les Pota Blava arriben al partit amb tres triomfs consecutius.