La UE Engordany està contra les cordes. Això és un fet des de fa dies. Tres mesos d’impagament i sense cap solució a curt termini. Christian Cellay, el president des del 13 de gener, quan es van signar les actes dels estatuts, va decidir defensar-se i a la vegada atacar la gestió del seu antecessor, l’empresari resident Jean Philippe Palomino, i aquest va rebatre les paraules del defensa central argentí que va guanyar una Copa Libertadores el 2009 amb Estudiantes de la Plata. Mentrestant, els jugadors de la primera plantilla continuen sense entrenar-se i no sembla que s’hagin de presentar al partit de diumenge contra la UE Sant Julià. La situació del club escaldenc, campió d’una Copa Constitució, és totalment delicada.
Christian Cellay, que ja va viure una altra etapa com a responsable de la UE Engordany, va assegurar que ell no va començar la gestió del club fins “a finals de febrer. Sí que és veritat que a finals de gener em vaig presentar a la plantilla per dir-los que existia la possibilitat d’agafar el club, però que havia de veure moltes qüestions. Més que res perquè sabia que hi havia jugadors descontents i molts volien marxar perquè no havien estat ben tractats o se sentien poc valorats. Vaig parlar amb el senyor Palomino i la gestió no l’arrenco fins a finals de febrer, ja que no tenia accés al compte bancari. Farà un mes que estic 100% amb el compte bancari del club”, va assegurar l’argentí, que va responsabilitzar Jean Philippe Palomino. “Ell em va dir que s’encarregaria de tot fins que jo signés i tingués accés al compte bancari. L’acta dels estatuts del club figura el 13 de gener i es va estipular aquella data”. 
El màxim mandatari de la UE Engordany va parlar sobre la subvenció rebuda per la UEFA de 112.500 euros i que havia de ser destinada a la base. “Aquests diners els rebem a inicis de febrer i jo en aquella època no tenia accés al compte bancari del club. Ara que hi tinc accés sé on s’han destinat aquests diners”. 
L’arribada de Cellay al club va ser descrita d’aquesta manera. “A la meva arribada, l’entitat tenia un deute de quasi 700.000 euros. Un préstec de 500.000 i un parell de pòlisses amb el banc. Ningú va parlar de la situació econòmica del club abans que jo arribés. De fet, el 2019, amb Jacques Lafont com a president hi va haver cinc mesos d’impagaments i jo no recordo que sortís a la premsa res de res. Per tant, em fan sentir que estan en contra meva perquè jo he callat molt i m’he cansat. Jo sé moltes coses que sobrepassen la il·legalitat i me les he menjat. Han posat una imatge meva molt dolenta”. 
L’argentí va defensar la seva gestió al seu antic club, l’FC Encamp, tot i els problemes en la seva sortida. “Van dir de mi que vaig deixar molt deute i jo quan vaig agafar el club l’agafo molt malament econòmicament. Quan jo marxo del club es queda amb els comptes del banc en números positius”.
I ja de pas va recordar la seva primera etapa a la UE Engordany. “Hi va  haver declaracions dient que no es pagava als jugadors, és a dir, unes primes, i van dir que jo m’havia quedat aquests diners i m’havia comprat un cotxe, però jo el vaig comprar amb dòlars que vaig portar d’Argentina. Es pot comprovar perquè li vaig comprar a Rodrigo Guida, un jugador del club”.
Assegura que ell no menteix i que el seu únic objectiu és gestionar el millor possible el club. “Jo no vull fer les coses mentint i fer mal com ho fan altres. No gestiono el club estafant emocionalment les persones. Em refereixo a la meva etapa a l’FC Encamp i també amb la de l’Engordany. Els vestidors parlen més del compte. Tracto de ser el més simple, el més pràctic i el més transparent”. 
I veu solució als problemes tan evidents de la UE Engordany?. “Sí. Jo m’estic movent tant amb la federació com amb el banc. M’he trobat un club que no és el que m’han dit que era. Tinc la solució, però hi ha molts entrebancs. El club ha estat molt de temps devent diners als bancs... Tinc la fe i totes les forces per tirar-ho endavant”. No va voler parlar dels diners que fan falta per tenir liquiditat.
La UE Engordany està a prop de sumar la segona incompareixença i deixaria l’entitat a tocar de l’exclusió de la competició. “Respecto la decisió dels jugadors, però no la comparteixo. No presentar-se a jugar no soluciona res i el problema és més gran”. Segons Cellay no ha rebut cap burofax de cap jugador. Això sí, hi ha futbolistes que han abandonat el club i va indicar que Jesús Barón continua com a entrenador, tot i no desplaçar-se al país per fer els entrenaments. “Possiblement ho solucionaré per diumenge abans de disputar el partit, però he de ser cautelós”, va indicar un Cellay que va agafar la UE Engordany perquè “li tinc molta estima i des que jo el vaig agafar en la meva primera etapa va fer història”.
 
PALOMINO, SORPRÈS
Jean Philippe Palomino va agafar el club el mes de gener del 2022 en substitució de Jacques Lafont. El mes de desembre es va cansar i va decidir entregar el club a Christian Cellay. L’empresari resident es va mostrar sorprès per les paraules de l’argentí i es va defensar. “Quan ell va arribar, el club no tenia un deute de 700.000 euros. Ho puc demostrar tot. No tinc cap problema. Quan vaig agafar l’Engordany tenia un deute i jo vaig posar de la meva butxaca 150.000 euros per pagar la CASS i les nòmines dels jugadors que va quedar a deure. Aquesta gent es van menjar tots els diners. Tenien un préstec per pagar de 220.000 euros que estava signat per Cellay”. I Palomino va explicar tot el que va fer quan va convertir-se en el president. “Jo vaig fer una pòlissa de 200.000 euros per pagar els jugadors i deixant de garantia els meus diners. Com el club no tenia capacitat per fer coses a l’inici de curs vaig contractar un préstec de 450.000 euros”. 
El mes de desembre, Palomino vol desfer-se del club i rep una trucada de Cellay. “Li dic que hi ha un deute de 150.000 euros. Jo el mes de gener pago la nòmina del mes de desembre que era així per contracte i li deixo el club el 13 de gener. Jo vaig al banc i elimino la línia de crèdit, ja que rebem una subvenció el mes de gener de la UEFA i el préstec de 450.000 euros el poso al meu nom. Aquesta és la història. El club només té un deute de 120.000 que és una pòlissa que va signar ell mateix  el 2018 o 2019 i que diu que no és la seva firma. Del mes de gener al mes de maig són 150.000 euros per acabar l’any. Aquesta és la història”. 
Palomino assegura que va pagar, fins que ell va ser president de la UE Engordany, totes les nòmines de tots els treballadors. “Quan no tens diners per pagar als jugadors i al personal no agafes un club de futbol. Jugues al FIFA al teu sofà”, va manifestar.