En un partit de juvenils del Reial Unión d’Irún, Juan Carlos Unzué, en aquella època responsable de porters del Barça. Oier Olazábal només tenia 17 anys. Era un porter alt, espigat, esquerrà i molt cridaner defensant els seus defenses. A més a més, tenia molt bon u contra u i un bon desplaçament en llarg amb el peu. Unzué, que va ser aquell suplent mític d’Andoni Zubizarreta al Barça, el va definir així quan el va veure: “És com Zubizarreta pel seu físic, però diferent a Andoni per jugar en el futbol d’avui dia”. La Reial Societat també el tenia entre cella i cella i el Reial Madrid va estar a punt de fitxar aquest jove porter d’Irún, però Oier Olazábal va decidir anar a La Masia per jugar al Barça. Va passar pels equips de tercera divisió del club blaugrana a les ordres de Pep Guardiola, segona B a les ordres de Luis Enrique Martínez i segona A fins que va pujar al primer equip. Quan va arribar a Can Barça, Frank Rijkaard necessitava un tercer porter que acompanyés  Víctor Valdés i José Manuel Pinto durant la pretemporada i el d’Irún es va entrenar amb figures del futbol com Ronaldinho, Deco, Andrés Iniesta, Titi Henry i un jove Leo Messi. Amb el primer equip va viure la final de Wembley, una gira per Àsia el 2007, i va jugar un partit de Copa del Rei contra l’Alcoià. En Lliga va jugar també un partit contra el Reial Mallorca quan entrenava Pep Guardiola
Oier Olazábal ha estat company de porters com Víctor Valdés, Claudio Bravo, José Manuel Pinto, Albert Jorquera, Jordi Masip, i fins i tot, de l’actual porter del Barça Marc-André Ter Stegen. Es podria dir que va aprendre de tots ells. De fet, allà es va familiaritzar amb la cultura del joc de peus dels porters blaugrana.
L’estiu del 2014, el porter d’Irún va deixar el club blaugrana. L’entitat culer va decidir promocionar Jordi Masip com a tercer porter a l’ombra de Ter Stegen i Claudio Bravo. Va fitxar pel Granada per ocupar la vacant deixada pel grec Orestis Karnezis. Després de jugar 16 partits i 1.260 minuts amb el club andalús i tenir tres entrenadors diferents va marxar cedit a la Reial Societat que dirigia en aquella etapa David Moyes. La competència amb Gerónimo Rulli, ara a l’Olympique Marsella, la va superar el porter argentí. Va tornar al Granada sense gens d’èxit, ja que el mexicà Memo Ochoa era el titular. Va anar cap al Llevant i allà va assolir l’ascens a primera divisió, però a l’ombra del basc Raúl Fernández. Això sí, a la següent temporada li va treure el lloc, però la vida del porter és tremendament capriciosa. A l’hivern del 2020, l’Espanyol va pagar per ell 1,5 milions d’euros. Al club blanc-i-blau hi havia  el gallec Diego López, que finalitzava contracte aquell estiu, i l’alacantí Andrés Prieto. En aquell moment, el tècnic era Abelardo Fernández. En aquell mercat d’hivern, l’Espanyol va fitxar Raúl de Tomás, Leandro Cabrera i Adri Embarba. Només va jugar nou partits oficials amb cinc victòries, un empat i tres derrotes amb només sis gols rebuts i va estar imbatut aquests nou partits. 
I de Barcelona, és a dir, de Cornella-El Prat cap a Grècia per jugar al Pafos FC. Només va jugar un partit a la lliga grega contra el Doxa Katokopias amb triomf per 3 a 1. Henning Berg, entrenador noruec, no va confiar gens en ell i va jugar el croat Ivica Ivušić. L’altre porter era l’austríac Daniel Antosch. A la Kypello Kyprou, la Copa grega, va jugar dos partits i en els dos va guanyar el Pafos contra l’AEZ Zakakiou i l’Akritas Chlorakas. 
Després de la sortida de Raúl Lizoain cap a Cartagena, l’FC Andorra va fitxar Oier Olazábal amb 34 anys, el va recuperar pel futbol espanyol. Va signar contracte per dos anys, però en la seva primera temporada no va jugar res de res. Només a la final de la Copa Catalunya i prou. Ni Eder Sarabia ni Ferran Costa li van donar l’alternativa. L’estat de forma espectacular de Nico Ratti va deixar molts d’aquests porters que es van incorporar sense gens de protagonisme. Aquesta temporada va començar Nico Ratti, però Oier Olazábal ja acumula tres titularitats. El d’Irún, de 35 anys, ja s’ha fet amb la titularitat i a més no ha rebut cap gol ni contra Tarazona, Sestao River on va aturar un penal, CD Lugo i diumenge contra el seu exequip, el Reial Unión d’Irún. Sigui com sigui, també té molt a veure l’entramat defensiu creat per Ferran Costa. Una defensa de tres centrals i dos carrilers. La solvència com a bandera. L’experiència d’Oier Olazábal s’ha fet un lloc en un equip que aspira a tornar a la Lliga Hypermotion. De moment, l’equip està molt bé a nivell defensiu, però també ho està en la solidaritat que mostren tots els seus jugadors a dins del terreny de joc. El tècnic de Castelldels no té titulars ni tampoc suplents, però ara per ara la confiança està dirigida cap a Oier Olazábal. Un porter que va tenir l’oportunitat d’entrenar-se amb els millors jugadors del món i que també ha tingut experiències profitoses a clubs importants i de nivell a Espanya. Ell ha posat el candau i també és una assegurança. Tres partits i cap gol.