L’esperança és l’últim que es perd. I en aquesta creença s’aferra la Federació Andorrana de Natació per mirar d’aconseguir treure el Comitè Olímpic Andorrà (COA) del seu poc comprensible enroc i que, a diferència del que ja va passar als Jocs de Tòquio fa tres anys, canviï d’opinió i accepti fer servir les places d’universalitat de cara als Jocs Olímpics de París.
Així ho van exposar ahir el president, Joan Clotet, i el director tècnic de la FAN, Alfonso Maltrana, en una compareixença on van advertir dels efectes que pot comportar renunciar a aquestes places disponibles, així com el fet que serien ja dotze anys, és a dir tres cicles olímpics, sense presència de la natació andorrana als Jocs, de cara a les generacions futures que es quedarien “sense exemples a seguir” ni al·licients per seguir entrenant i mantenir la seva progressió.
I és que per Clotet, que va recordar que quan el COA va plantejar que si no s’obtenien les mínimes no es podria anar a París, es va “demanar fer una explicació” i que no “es fes un no rotund”, si les places d’universalitat “hi són és perquè les puguem utilitzar”.
En aquest sentit, el president de la FAN, que va deixar clar que “no és una cosa que diguem que nosaltres volem anar de convidats, sinó que volem utilitzar aquestes places i que sempre estiguin reconegudes per la nostra federació internacional, que és la World Aquatics”, va explicar que des de la federació “s’ha fet tot el que calia fer” i que ja s’ha fet arribar al Comitè Olímpic i a la World Aquatics els dos nedadors candidats a representar Andorra als Jocs de París, que per rànquing són Bernat Lomero i Nàdia Tudó, de manera que la pilota és ara a la teulada del COA que té de termini fins al 30 de juny per “confirmar quines places s’utilitzaran”.
Clotet, que va explicar que fa tres setmanes es van reunir amb el COA per exposar-los de nou la situació i mirar si es podia reconduir d’alguna manera, va lamentar que des del Comitè Olímpic, malgrat que “un no rotund no ens l’han dit”, no es posin les coses fàcils, a la vegada que va lamentar també l’absència de suport per part del Govern, tot i els intents de mediació la legislatura passada per part de l’aleshores secretari d’Estat d’Esports. Un suport en canvi que sí que han rebut de les federacions internacionals, European Aquatics i World Aquatics, que “no entenen que no s’utilitzin aquestes places”.
Per la seva part, Maltrana, que va recordar el sistema de distribució de places per als Jocs Olímpics del COI i va assegurar que els canvis que hi ha hagut el que fan és “premiar l’excel·lència esportiva i precisament també les places d’universalitat”, va defensar els resultats i l’evolució dels nedadors de la FAN i va assegurar que “tenim mèrits suficients perquè la natació d’Andorra no passi dotze anys sense Jocs”.
En aquesta línia, el director tècnic de la FAN, que va citar alguns dels valors expressats en la Carta Olímpica sobre el que comporta participar en uns Jocs en l’àmbit de desenvolupament de l’esport i en la capacitat de “servir d’exemple”, va incidir en l’augment de l’exigència que hi ha hagut els darrers anys, tot recordant que “les mínimes A de Tòquio són les mínimes B de París”.
Així, Maltrana va posar de manifest que des de Pequín 2008 s’ha incrementat l’exigència un 4,6%, si bé el 2,9% ha estat únicament els darrers tres anys, un fet que va demanar que “es tingui en compte”. I ho va exemplificar amb els resultats obtinguts per Lomero i Tudó, que han aconseguit millorar un 2% i un 3,5%, unes xifres significatives ja que “és impossible assolir un 6% o un 7% de millora”. De fet, va continuar, l’increment del nivell d’exigència ha estat tal que nedadores del nivell de Mireia Belmonte o Jessica Vall no han obtingut la mínima en algunes proves.
“Si tinguessin ganes segur que podríem haver solucionat tot aquest tema des de fa molt temps”, va lamentar Clotet, que malgrat el “poc interès” del COA per resoldre la qüestió es va mostrar confiat que aquesta es pogués reconduir en l’assemblea prevista per aquest dijous, si bé és un tema que s’haura de plantejar al punt de precs i preguntes perquè “no està a l’ordre del dia”.