No és massa amant de les rodes de premsa ni tampoc li agrada que l’atenció se centri en ell. Vol passar desapercebut i només se l’ha vist perdre els nervis amb les actuacions arbitrals i per algunes jugades dels rivals o dels seus. Natxo Lezkano va ser destituït ahir al matí. Dues victòries els últims 12 partits han estat el desencadenant. El de Portugalete és l’entrenador de l’últim ascens a la Lliga ACB. El van fitxar després d’una de les decepcions més grans dels últims anys del club presidit per Gorka Aixàs i en el primer any a LEB Or va fer una temporada de rècord amb 30 victòries i només 4 derrotes per tornar a l’elit. La millor d’un equip a la segona categoria del bàsquet espanyol. En el retorn a l’ACB i amb bona part de la plantilla de l’ascens van assolir l’onzena posició amb 13 victòries i 21 derrotes. Classificats per a la Ronda Prèvia de la Basketball Champions League (BCL). Això sí, abans de finalitzar la primera volta van patir vuit derrotes consecutives, però la confiança cap a ell va ser total. 
Enguany, amb una plantilla millor sobre el paper, les lesions com a coartada principal i un equip sense transmetre absolutament res es queda a tocar de les posicions de descens. De fet, no està en aquests llocs perillosos perquè té millor average amb Coviran Granada i Bàsquet Girona. Ahir, en la roda de premsa del seu comiat a la sala de premsa del Pavelló Toni Martí, va estar acompanyat per Gorka Aixàs (president), Francesc Solana (director esportiu) i també pel seu cos tècnic al complet: Paco Vázquez, Jandro González i Thomas Schreiner. “No pretenc que sigui una roda de premsa amb moltes preguntes. Després de dues temporades i mitja em semblava fred acomiadar-me amb una carta. Vull donar les gràcies davant de tot el món i donar la cara”. Així va començar la roda de premsa l’entrenador de Portugalete. Va recordar aquestes dues temporades i mitja liderant la banqueta del MoraBanc. “Vam tornar a recuperar la il·lusió en un club que va quedar tocat pel descens i ho vam aconseguir”. De la seva segona temporada també va fer balanç. “Vam classificar-nos per Europa en el retorn, tot i que vam passar moments difícils”. I també li va tocar parlar d’aquesta. “Les lesions ens han castigat i al final el club ha pres aquesta decisió. Jo la respecto totalment i si l’han pres és perquè el club vagi a millor”. Tot seguit va ser el moment dels agraïments. Tot dirigit cap als dirigents i treballadors del club i també a l’aficionat. I un missatge cap als més propers. “Estic bé. Hi ha coses pitjors i això forma part de la feina”. 
El moment més incòmode per a ell va ser quan va tocar el torn de les preguntes dels mitjans de comunicació allà presents. Va tornar a avisar que no volia moltes preguntes. Sigui com sigui, va assegurar que tenia forces per seguir. “Tenia la seguretat que l’equip aniria cap a dalt, ja que estan units, implicats i volen. A més a més, els jugadors tenen qualitat, però hi ha hagut circumstàncies amb moltes baixes de jugadors importants i així és difícil tirar-ho endavant”. Optimista, tot i ja estar a fora. “L’equip està a una victòria del 12è. Només una. Està a prop. El club aconseguirà l’objectiu sense cap problema i no en tinc cap dubte”. 
No va voler entrar en polèmiques quan li van recordar que el curs passat amb vuit derrotes seguides van confiar en ell i ara amb sis, no. “No són preguntes per a mi i no entraré en cap debat. Estic convençut que la directiva ha pres aquesta decisió per buscar una solució i no ho ha fet per putejar Natxo Lezkano”.
L’ascens ha estat un dels seus millors moments a la banqueta, però n’hi ha hagut d’altres. “Amb l’ascens vaig sentir alleujament. És molt difícil baixar i tornar a pujar l’any següent. Va ser un gran moment, però n’hi ha hagut d’altres, com la salvació de partits especials guanyant tres equips Eurolliga com Barça, València o Baskonia”. 
Ara tornarà cap a casa i esperarà a un altre projecte. “Passar per aquí crec que ha estat important per a mi, ja que és un lloc de prestigi. El futur no el sé, ja que tot just avui [ahir per al lector] ha passat tot. Estic ara com per pensar”, va dir somrient. 
I al final va parlar dels jugadors. “M’he acomiadat d’ells i tinc 0 retrets cap a ells. Hem tingut molt bona relació. Alguns ho estan passant malament i els desitjo tota la sort del món”, va dir Lezkano. 
I per l’ACB actual ja han passat Joan Peñarroya, Ibon Navarro, David Eudal, Óscar Quintana i ara Lezkano.

Joan Plaza, l’aposta per canviar la dinàmica

Experiència contrastada i un tècnic de luxe per buscar un canvi de dinàmica. Joan Plaza, entrenador barceloní de 61 anys, és l’elegit per Francesc Solana per substituir Natxo Lezkano. Signarà contracte fins a final de temporada i un any més. El 25 de gener del 2024 va ser destituït de l’AEK Atenes i el mes de setembre d’aquell any va guanyar el litigi amb el club grec. El Tribunal Arbitrari de Bàsquet de la FIBA va condemnar l’entitat grega a pagar-li al tècnic català 110.000 euros més interessos. 
Plaza es va iniciar als Alisos, després cap a l’escola de bàsquet Betsaida de Badalona, fundada per ell mateix i el seu germà. Va dirigir el Santíssima Trinitat femení i després el CB Sant Adrià. El Joventut Badalona el va fitxar per ser ajudant de Miquel Nolis. El 2006 va fer el salt al Reial Madrid. Va dirigir també a Sevilla, Zalgiris, Unicaja, Zenit, Reial Betis amb Evans II i AEK.