Kazuyoshi Miura va ser el primer futbolista japonès que va jugar al Brasil i també a Itàlia. Encara és un davanter de molt de talent i als seus 57 anys encara juga a futbol. Ho fa a l’Atlètic Suzuka. Va néixer l’any 1967 i ja ha superat, com ell volia, Stanley Matthews, que es va retirar als 50 anys jugant amb l’Stoke City. King Kazu, el futbolista més longeu, és el segon màxim golejador de la història en la selecció del Japó. Ell va abandonar el seu país als 15 anys per anar al Brasil. Va debutar amb el Santos, el club on va triomfar Pelé, i també va jugar al Gènova. Es continua resistint a retirar-se i a Alacant, salvant les distàncies, també es troba un Kazu Miura i és un exinternacional: Toni Sivera. El migcampista, nascut a Gandia, té 46 anys i gaudeix encara del futbol defensant la samarreta del Gimnàstic Sant Vicent de Sant Vicent del Raspeig de la segona regional valenciana. És el màxim golejador, amb tres gols, del tercer classificat. “No he deixat mai de jugar, però estava als Veterans de la Universitat d’Alacant. El meu últim equip federat va ser el Calpe i res, al final de la temporada passada em va trucar l’entrenador del Gimnàstic Sant Vicent i em va explicar el projecte. Vaig acceptar i amunt”.
Toni Sivera, que va jugar a l’FC Andorra a segona B i també a tercera divisió i va passar pel Constel·lació i l’FC Santa Coloma on va guanyar quatre lligues d’Andorra, no considera els seus 46 anys un impediment per continuar jugant a futbol. “El tema de l’edat sempre he pensat que és el que ens volem posar nosaltres perquè hi ha molta gent que deixa el futbol i es posa a fer ironmans... Tot és una qüestió de voler i el futbol, en ser un esport col·lectiu, fa que t’hagis d’implicar en una disciplina. Insisteixo, no és un tema d’edat, tot i així, jo el principal hàndicap que tenia durant els primers partits amb el Gimnàstic era veure com estava al costat de jugadors amb 20 anys i noto que puc jugar i ara només em falta tenir més ritme de competició. No és el mateix un nano de 20 anys que un iaio de 46. Al camp em deixen fer el que vull i arribo molt més a porteria”.
El de Gandia, que va arribar al país amb 13 anys, va formar part de la selecció d’Andorra, que va arribar a guanyar cinc punts en una fase i també va estar al primer triomf contra Macedònia amb aquell gol de Marc Bernaus. El seu últim partit internacional va ser el 20 d’agost del 2008 contra Kazakhstan. Ell va ser-hi en aquells amistosos mítics contra França –amb un 1 a 0 advers va estavellar un xut al travesser de la porteria defensada per Coupet– i Espanya el 2004. “La fase on vam sumar cinc punts va ser una passada. Fins i tot hi va haver algun partit més que podíem haver donat la campanada. Encara recordo el partit amistós contra França a Montpeller on vaig enviar un xut al travesser i vaig silenciar l’estadi. També l’amistós contra Espanya. Puc dir que em va donar una puntada Xabi Alonso”, recorda somrient un Toni Sivera que és empresari amb empreses relacionades amb el màrqueting digital. Té un fill d’11 anys. “Em faria il·lusió arribar a jugar amb ell o contra ell. És cert que ho tinc al cap, però no sé si arribaré”.
Ell va ser un producte de Manuel Rodríguez, més conegut com a Tonono. “Entrenàvem a partir de les set del matí i era una autèntica bogeria”. També va formar part d’un Elx juvenil de Divisió d’Honor de l’època on van arribar un 30% d’aquella plantilla al primer equip de segona divisió com Benja Belmar, Ramon Carrasco o Israel Muñoz. “No vaig seguir perquè vaig acceptar una oferta de l’FC Andorra per jugar a segona B, on vaig jugar amb Ilde Lima o els germans Godoy. Amb l’FC Andorra vaig marcar el primer gol contra el Gandia, l’equip del meu poble, i alguns encara m’ho recorden. Això sí, vaig arribar en el pitjor moment del club i vam baixar a tercera divisió”. I un dels seus millors rècords futbolístics va ser amb el Luzenac francès, on va compartir equip amb un company de selecció com Josep Manel Ayala. “Aquell era un equip brutal i també tenia moltíssima afició. Ells volien que continués, però vaig tornar a Andorra, tot i que ho recordo com una de les meves millors experiències i vaig arribar al Luzenac gràcies a Pepe Mengual”, va indicar Toni Sivera, que encara té aquí la seva germana vivint i fa dos anys que no puja al país. Encara continua en actiu i ara explica les mil i una batalletes que li ha deixat el futbol a jugadors que podrien ser els seus fills.