“Recordeu quan era un nen i us deia que volia ser com ells? Sempre em vau ajudar a creure que podia aconseguir l’impossible i avui [ahir per al lector], després de molt d’esforç, podem dir que no només ho hem aconseguit, ho hem superat”. Així comença el vídeo de l’anunci de la retirada de Quino Colom. Ell de ben petit a casa seva i parlant amb el seu pare, Quim, exjugador del BC Andorra. De fet, en les imatges surt la veu de Quim preguntant a un menut Quino com havia anat el partit. I ara als 36 anys anuncia que deixa el que tant estimava.
Quino Colom és un base fabricat al país. Era mini al BC Escaldes quan la mítica Elena Sans el va entrenar i ja de ben petit apuntava maneres a la Peletera. Aquest gen que tenia el pare Quim va servir per estimar tant l’espectacle de l’esport de la cistella. Als 30 anys va fer realitat un somni que tenia des de ben petit: ser campió del món. No ho va fer amb Andorra, sinó que ho va aconseguir amb Espanya. Una selecció dirigida per l’italià Sergio Scariolo, que va comptar amb aquests jugadors al 2019 a la Xina: Ricky Rubio, Marc Gasol, Rudy Fernández, Víctor Claver, Javi Beirán, Pau Ribas, Sergio Llull, els germans Hernangómez, és a dir, Willy i Juancho, Xavi Rabaseda, Pierre Oriola i un andorrà de molt de talent com Quino Colom.
Al BC Andorra va arribar fins a la categoria cadet i als 14 anys va fitxar pel Plus Pujol Lleida. Amb Espanya sub-18 va ser medalla de bronze a l’Europeu d’Amaliada i el CAI Saragossa, llavors dirigit per l’actual tècnic del Reial Madrid, Chus Mateo, li va signar un contracte de quatre temporades. Va combinar el primer equip aragonès amb l’Aranzauto Olivar de Lliga EBA i va marxar cedit al CB L’Hospitalet i després al Plus Pujol Lleida. Alberto Angulo, llavors entrenador del CAI Saragossa, el va tornar a recuperar, però va tenir un rol secundari i va fitxar pel Fuenlabrada amb un contracte de tres anys. Allà va arribar a jugar un total de 153 partits oficials entre Lliga ACB, Eurochallenge i Copa del Rei. Va deixar el Fuenla sent el quart espanyol amb més partits a l’ACB amb aquell club després de Salva Guàrdia (330), Ferrán López (237) i Carlos Cazorla (139). 
No es va moure massa de la zona i va incorporar-se al mític Estudiantes per substituir Jayson Granger, que va anar a Unicaja. A les ordres de Txus Vidorreta va anotar 7,7 punts, 3,8 assistències i 2,4 rebots en 22,1 minuts per partit. Tot seguit cap a Bilbao. I d’allà ja va deixar el bàsquet espanyol per incorporar-se a l’UNICS Kazan, on va romandre durant tres temporades i on va viure una de les seves millors èpoques com a jugador i el seu últim any li va servir per guanyar-se un bon contracte a Turquia amb un recent ascendit com el Bahçeşehir. El 2020 va tornar a Espanya i va fitxar pel València. I després cap a l’Estrella Roja, retorn a Espanya per enrolar-se al Baskonia per substituir a Luca Vildoza, AEK Atenes grec i les dues últimes temporades al Girona que presideix el seu bon amic Marc Gasol. “La meva carrera ha estat un viatge increïble, però sense cap mena de dubte el més especial per a mi va ser representar Espanya. Una sensació inigualable cada vegada que vaig vestir aquesta samarreta”, va dir al vídeo de comiat, que també va afegir. “Sempre gaudint de cada instant, tant dins com a fora. A la meva manera, amics i anècdotes que em quedaran per a tota la vida i sempre rodejat del millor equip: els meus”. També mencionant les seves filles: Daniela i Alexandra i la seva dona, Virgi. I el seu germà, Guille Colom i el seu agent, l’exjugador del Barça, Manel Bosch. “Ara, ha arribat el moment de passar pàgina i ajudar les meves filles a complir els somnis com els meus pares van fer amb mi. Que sigui enlluernant la màgia”. Va poder jugar contra el seu germà, però mai va jugar al primer equip de casa seva.