El suflé de decepció i d’indignació d’Andorra per quedar-se sense el Campionat del Món d’esquí alpí del 2029 (Narvik) i del 2031 (Val Gardena) encara continua ben presents. El balanç, celebrat al Centre de Congressos d’Andorra la Vella, va ser el mateix que es va fer en calent des de Reykjavík (Islàndia), fins i tot, la idea d’injustícia continua instal·lada. “Soc qui té més responsabilitats a l’hora de ser políticament correcte, però aquesta vegada m’abstindré. Ens han vingut a dir que ser presents a Islàndia ha estat un dany col·lateral. Ha estat una setmana amb danys col·laterals: primer els pagesos catalans i ara això. Andorra en comença a estar cansada i hem de fer quelcom per arreglar la situació”. Ser el país petit, en tot aquest entramat, els ha perjudicat. “És el que té de vegades ser un país poc poderós, que t’utilitzen com a dany col·lateral, però tenim valors, avantatges i aspectes competitius que superen els dels països més poderosos, com la capacitat d’unió, o la d’implicar-nos perquè Andorra sigui degudament reconeguda”. I va avisar.  “El que hem de fer a partir d’ara és fer el que sigui necessari per deixar de ser un dany col·lateral, i m’implicaré personalment per dotar-nos de garanties que facin que si tornem a presentar-nos no acabem sent un dany col·lateral”. 
David Hidalgo, director general de la candidatura Andorra 2029, va seguir amb el seu to crític i àcid cap a la Federació Internacional d’Esquí (FIS). “Estem decebuts amb la qualitat humana d’algunes persones. S’haurien de basar en valors com l’esportivitat i la competició. Si perdem contra Val Gardena és una estació de primeríssim nivell, però  perdem contra Noruega amb aquesta sensació que ens han volgut castigar. Hauria preferit perdre amb Val Gardena pel camí just, però quan et canvien les normes del joc en plena partida no es pot parlar de justícia”. Això sí, va sorprendre reconeixent que la votació d’atorgar el Campionat del Món del 2031 estava a l’ordre del dia. “Ho vam saber el dia abans. La ronda important és la primera i s’ha de llegir en clau estratègica. Els qui ens havien de votar havien de donar el seu suport a Val Gardena perquè així, automàticament, nosaltres anàvem al Mundial del 2031. No vam tenir prou suport. Va guanyar Narvik, i per tant, vam entrar en la segona votació. Ho teníem ben calculat per tenir set vots bastant garantits, tot i així, el representant xinès no va assistir. Després quan veus els resultats de la votació per entrar al Consell de la FIS comprens els equilibris de poder de manera immediata”.
Hidalgo va defensar la neutralitat de la candidatura d’Andorra 2029. “Des de fora deien que el nostre projecte estava ben vist pel president de la FIS, Johan Eliasch, però nosaltres sempre hem procurat la nostra neutralitat tradicional i així els hem explicat en persona a cadascun d’ells. No ens podem posicionar ni en un costat ni a l’altre. Si ens signifiquem en un bloc, ens donarà la plantofada l’altre. I si no a l’inrevés. Però en un enfrontament polític sempre és més fàcil buscar un tercer i carregar-li la responsabilitat al més petit. El cap de Govern ho ha descrit molt bé: és un dany col·lateral”. 

Un xic d’autocrítica
I curiosament també hi va haver espai per a l’autocrítica. “Segur que es podrà millorar, ja que cada any ho hem fet. A la vida t’has de quedar amb el camí i no amb l’objectiu”. I ara per ara no pensen a presentar candidatura per al Campionat del Món del 2033. “El futur no està mai escrit... Almenys a curt termini l’han escrit els qui no ens han deixat participar. El projecte de tenir un esquí de competició d’elit té els seus resultats esportius, organitzatius, tot i que els qui ho valoren no voten, però ara toca reflexionar. Dependrà molt de qui estigui al capdavant de la FIS. Si volen canvi, nosaltres representem el canvi, però amb els clàssics no podem competir”. I pantoflada, novament, cap a l’actual FIS. “Tocarà esperar que el moment sigui idoni i hi hagi un corrent renovador”. 
Per a Hidalgo, la candidatura d’Andorra 2029 era guanyadora. “L’esport té victòries i derrotes, però que no et deixin competir és frustrant. Ha estat una candidatura d’èxit, validat pels tècnics i també pels esportistes. A la FIS volien donar una lliçó i nosaltres hem estat el vehicle. Els tècnics de la FIS feien una cara de no haver entès res de res”. 
Toni Crespo, vocal de la Federació Andorrana d’Esquí (FAE), ho va seguir des del Prat del Roure d’Escaldes-Engordany i així va explicar com ho va viure. Des del país no sabien que hi hauria una doble votació i hi havia esperances per acollir els del 2031. “Érem gairebé 1.000 persones. La primera decepció la recordo com a molt gran perquè hi havia molta gent il·lusionada. Sigui com sigui això ens ha de fer forts i mirar endavant. Tenim el suport del Govern i de tot el món de l’esquí”. I també ho va veure com la resta, és a dir, víctimes de la política. “Hi ha una guerra interna allà dintre i nosaltres hem estat les víctimes. Només li vull agrair a Patrick Toussaint la seva feina a dins del Consell de la FIS. No podrà seguir per un tema polític”. 
Jordi Alcobé, cònsol major de Canillo, va enviar un missatge d’optimisme. “Aquest resultat no ens farà tirar enrere i serem més forts que mai. Hi ha elements externs on nosaltres no podem intervenir”. I va lloar el cap de Govern. “Primer per presentar-se en una candidatura. Ha tingut un paper clau i rellevant per defensar el projecte”. I va fer autocrítica. “Hem d’aprendre i hem de continuar endavant assolint la lliçó. Hem de fer més política”, va  opinar. El Campionat del Món ja ha passat de llarg tres vegades.