Una petita torre quadrangular situada al peu de la serra del Cadí resta com un dels pocs testimonis d’una frontera impensable que s’hi imposà farà set segles i mig, dels temps en què l’Urgellet limitava a llevant amb terres mallorquines.
El tossal de Beders és un indret molt especial. Situat entre els nuclis de Cava i del Querforadat, als peus del vessant nord de la serra del Cadí, i amb la seva cota de poc més de 1.800 metres, té unes vistes espectaculars, que dominen una gran porció de país entre el coll de la Perxa, als límits de la Cerdanya, i l’entrada al congost de Tresponts. Accentuant aquesta vocació natural de control visual, el tossal és coronat per les restes d’una torre quadrangular, que encara conserva una espitllera i que està defensada per un fossat, excavat tot plegat per un equip de voluntaris encapçalat pel recordat Oriol Mercadal, farà una mica més de deu anys. Algú havia comentat que es tractava d’una torre d’època romana, altres que era el castell de Miralles, desaparegut de la documentació a partir del segle XIII... Tot podria ser, però des del meu punt de vista, crec que més aviat es tracta d’una fortalesa construïda a finals del segle XIII per controlar la frontera del Regne de Mallorca, per surrealista que això pugui sonar.
Un regne estrafet
Fou per iniciativa del rei Jaume I el Conqueridor. Després d’un regnat llarg, carregat de conquestes, com el seu sobrenom indica, de matrimonis, d’amants i de fills, tant legítims com dels altres, aquest rei va idear diverses propostes successòries que anava adaptant a les circumstàncies canviants del seu regnat. Finalment, l’any 1272, signava el seu darrer testament a Montpeller, tan sols quatre anys abans de la seva mort, en el qual dividia els dominis entre els seus fills Pere i Jaume. Al primer li reservava la major part de la Corona d’Aragó, mentre que per al segon creava un regne molt particular, amb un nucli insular que li donava el nom i una sèrie d’espais continentals que el complementaven. Era el Regne de Mallorca, configurat per les Illes Balears, la ciutat de Montpeller, el Carladès, situat al centre de França, i els comtats de Cerdanya i Rosselló. Un regne envoltat de veïns molt poderosos que el feien poc viable políticament, si bé el seu potencial econòmic era notable, gràcies al seu domini de les principals rutes de navegació de la Mediterrània occidental. Per acabar-ho d’adobar, els dos germans, fills de Jaume I, no s’entengueren des de bon començament, i el conflicte entre tots dos fou la norma.
La part continental del Regne de Mallorca abastava des de les costes rosselloneses fins al Baridà, de manera que la frontera amb la Corona d’Aragó se situava a nou quilòmetres escassos a llevant de la Seu d’Urgell, més o menys a l’indret on actualment hi ha el restaurant la Quera, just allà on comença el terme d’Arsèguel, que ja formava part d’aquest particular regne de mar i muntanya. Tot això va tenir conseqüències de gran transcendència sobre el territori, començant per la seva sistemàtica fortificació. No és que no hi hagués castells amb anterioritat: els castells d’Arsèguel i Aristot ja existien aleshores. Antigament també hi havia hagut els castells de Miralles i Queralt, que situem a Boscalt i a Mussa, respectivament, però que havien estat engolits per la tempesta bèl·lica dels temps del vescomte Arnau de Castellbò, cap a 1200, i que en aquells moments, foren rellevats per dos nous castells, els d’Ansovell i Aransa, construïts per reforçar la nova frontera, igual que el del Querforadat. Aquest darrer fou assetjat en el decurs dels conflictes fronterers entre Aragó i Mallorca, cap a 1298. Fou un setge de gran envergadura, en el qual s’empraren màquines de guerra que llençaven grans pedres esfèriques que encara poden trobar-se repartides per tot el nucli. La documentació que recull aquest setge parla també de la fortalesa de Beders, que devia haver-se construït com a reforç del castell del Querforadat, per dotar-lo d’un punt de millor visibilitat. Pel cantó de la Corona d’Aragó, el sistema defensiu també fou reforçat. Hi havia en aquest sector un indret anomenat Carcolze, prop del qual es construí també un nou castell ja abans de 1312. Rebria el nom de Castellnou de Carcolze.
Un pariatge i una fira internacional
Més enllà d’aquesta sistemàtica construcció de fortaleses, l’establiment del Regne de Mallorca tingué altres efectes de gran transcendència econòmica, i potser també política. En el camp econòmic, les tensions amb la Corona d’Aragó van provocar una desviació de les rutes del comerç terrestre amb França per evitar els comtats de Rosselló i de Cerdanya, cosa que generà tres dècades de prosperitat a la Seu d’Urgell, que es convertí en l’emplaçament d’una fira de caràcter internacional on s’hi mercadejava productes provinents del nord de França i de Flandes. I una altra conseqüència, en aquest cas en clau política, encara hauria de tenir més transcendència. Recordem que Jaume I moria l’any 1276 i que en aquell mateix moment s’activava la divisió del regne, tal com havia manat al seu testament. Recordem també l’hostilitat que presidí la relació entre totes dues corones des del primer dia. Tot plegat impulsaria el rei Pere, el germà gran, a convocar l’any 1278 dos dels seus vassalls pirinencs a la seva presència per obligar-los a establir un pacte que acabés amb una guerra que feia dècades que durava. Aquests dos vassalls eren el bisbe d’Urgell i el comte de Foix, i la guerra era motivada, en gran mesura, pel control de les valls d’Andorra, un territori que limitava a llevant amb aquest nou Regne de Mallorca. En l’establiment d’aquest pacte, el primer Pariatge d’Andorra, hi degué tenir el seu pes la necessitat de neutralitzar aquest conflicte en una frontera inestable com aquella. Doncs bé, totes aquestes coses i moltes més, de gran interès per a la nostra història, les exposarem amb detall a Puigcerdà el proper mes de juliol, vinculat amb els actes del 750è aniversari de la creació d’aquest regne tan particular. Disculpeu la falca publicitària.
