Ens havíem oblidat d’Andorra Crea, la prometedora iniciativa que Cultura va engegar la tardor passada per estimular la creació escènica nacional, apropar-la al ciutadà i fomentar la internacionalització portant programadors forans perquè coneguessin de primera mà el nostre xup-xup artístic. Aquella va ser una prova pilot, i sembla que va tenir prou acceptació com perquè el ministeri en programi una segona. Serà, però, l’abril de l’any que ve, així que el festival tindrà en endavant periodicitat biennal.
Com en l’edició inaugural, la convocatòria està dirigida tant a obres de nova creació com d’estrena recent. Els primers han de presentar candidatura fins al 14 de juny i si són seleccionats rebran un ajut per a la producció de l’espectacle, i els segons ho podran fer a partir del gener. Uns i altres rebran també una retribució en concepte de contractació “per contribuir a la dignificació de les condicions salarials dels treballadors de les arts i la cultura”. Deixant de banda el lèxic rebuscat –cal dir-ne “treballadors de l’art i la cultura”, als artistes i creadors?– resulta especialment lamentable que el ministeri es vegi obligat a especificar que pagarà per contractar un espectacle, encara que sigui d’artistes nacionals. De veritat hi ha encara algú que creu que músics, intèrprets i ballarins no han de cobrar per la seva feina?
Andorra Crea és precisament un dels fills professionals de Joan-Marc Joval, des del gener del 2022 i fins ara cap d’Acció Cultural, i que a partir de l’1 de juny succeirà Montserrat Planellas al capdavant de Promoció Cultural, amb competències també sobre les àrees de Museus i Monuments (Ruth Casabella) i Lectura pública (Inès Sánchez). Planelles, de la seva banda, es jubila després de tres decennis al ministeri, primer a Política Lingüística i des del 2012 a Promoció Cultural.
