Diu el guitarrista David Sanz que el seu moment epifànic va ser l’ocasió que va assistir a la memorable vetllada que el sextet de Paco de Lucía va oferir al Festival de guitarra de Barcelona. “A l’època estudiava al conservatori i estava molt decantat cap a un estil eminentment clàssic. Veure i escoltar aquelles bèsties –a banda de Paco de Lucía hi havia Jorge Pardo, Carlos Benavent, Manolito Soler, Ramón i Pepe Sánchez– em va obrir els ulls a un món absolutament desconegut, i no li puc estar més agraït”. 

Doncs aquesta és, salvant les distàncies, la vocació del Festival internacional de Guitarra d’Andorra: servir d’aparador a tots els estils que caben en l’univers de la guitarra, des del més clàssic al més popular, passant pel flamenc, el jazz i naturalment la fusió. I que els alumnes de les escoles de música del país –prop de dos centenars, que converteixen la guitarra en l’instrument més practicat entre nosaltres– en comprovin la versatilitat. I això que, com deia el mateix Paco de Lucía, “la guitarra és l’instrument més popular i a la vegada el més difícil de tocar bé”.

Ho recorda Manuel Alonso, impulsor d’una iniciativa que arriba a la 7a edició: cinc dies seguits de corda i més corda, del 17 al 21 de febrer, amb cinc propostes repartides entre el Centre de Congressos, el Teatre Comunal i el Green Box d’Unnic, que s’estrena així com a escenari del festival. La gala inaugural  estrena també format, amb un concert solidari que protagonitzaran els alumnes del conservatori, l’escola de música d’Escaldes i la Grandalla. Un centenar i mig, a partir de 6 anys i amb espai més enllà de la guitarra. La recaptació –taquilla inversa i donatius a la web del festival– es destinaran íntegrament a la reconstrucció de l’escola de música de Paiporta devastada per la dana, i a la Banda Primitiva, l’oficial d’aquesta localitat valenciana. Serà el 17 de febrer al Centre de Congressos.

Les tres vetllades següents tindran lloc al Comunal. La primera, sota el lema De l’aula als escenaris, l’endemà mateix, a càrrec de quatre alumnes de postgrau de l’Escola Superior de Música de Catalunya –Álvaro Guerra, Laura Jalloul, María Martínez i Roberto Peña– que tocaran en solo, duo i quartet, format aquest últim raríssim de veure i que només acostuma a programar-se en festivals. En tocaran un de Federico Moreno Torroba, sarsuelista madrileny en qui Andrés Segovia va confiar de forma especial per ampliar repertori per a guitarra: “Es tracta no només de descobrir un repertori molt poc conegut, sinó també que els nostres alumnes vegin que altres de poc més grans que ells han arribat a una institució del prestigi de l’Esmuc. De fet, per a nosaltres que tota una Esmuc es presti a col·laborar amb el festival ens està dient que hem fet les coses bé”.

La tercera proposta, Ponts musicals, inclou l’habitual píndola de talent local, aquesta vegada amb el guitarrista Albert Pià, que va iniciar els estudis a l’Institut de Música i que ha seguit després una prolífica carrera internacional, i Jan Van Hoecke, a la flauta dolça. La vetllada es completarà amb el guitarrista i compositor Paco Seco, amb un programa íntegrament dedicat a la seva obra. El 20 de febrer, Sons del món, amb el guitarrista francès Laurent Boutros i el Tritonus Guitar Trio hongarès, i la clausura, l’endemà a Unnic amb la Barcelona Flamenco Dance Company. Les entrades, ja disponibles (15 euros excepte la gala inaugural, donació i taquilla inversa).