Les celebracions del mil·lenari de la fundació, per l’abat Òliba, del monestir de Montserrat arriben a la Seu d’Urgell de la mà del FeMAP, el Festival de Música Antiga dels Pirineus, que centrarà el concert inaugural en la interpretació del Rèquiem escrit per Joan March, la missa de difunts més antiga que es conserva i una de les poques partitures d’aquest compositor del barroc que han arribat fins als nostres dies: la major part es consideren perdudes quan, el 1811, el monestir va ser incendiat per les tropes napoleòniques. El concert gros del cartell arriba en forma de producció pròpia del festival, interpretat per l’Ensemble Joan March, sota la direcció de l’organista Marc Díaz, músic sortit precisament de les files de l’escolania montserratina. 
Al marge d’aquest Rèquiem a vuit veus, el 4 de juliol, que és el dia programat per engegar la catorzena edició del FeMAP, a la catedral de Santa Maria d’Urgell, per descomptat, el repertori incorpora peces de Joan Cererols, cèlebre deixeble de March i un dels compositors del barroc català més reconeguts, que arribaria a ser mestre de capella a l’abadia benedictina. Miquel López, un altre dels músics situats sota l’ègida del monestir, completa el programa. 
La producció s’interpretarà també en el marc del Festival del Mil·lenari amb què Montserrat celebra l’efemèride i desfilarà posteriorment per escenaris com el del festival Bachcelona i el Festival Barroco Ribera Alta, que se celebra a Navarra a la tardor.  Abans, però, i en el marc del FeMAP, es podrà escoltar també al santuari del Riner i Molló. 
Màrius Bernadó i Bernat Cabré han fet l’assessorament musicològic per aixecar aquesta producció. Tots dos, per cert, ja havien estat al darrere de la producció que la desena edició del FeMAP va dedicar a la recuperació de l’Officium Defunctorum Urgellensis, de Joan Brudieu, emblemàtic compositor que va ser mestre de capella a la Seu. 
Si el Llibre vermell, del segle XIV, és un dels documents musicals més coneguts de la producció montserratina, les obres dels compositors que configuren aquest repertori procedeixen d’una segona etapa en l’activitat musical del monestir, ja en mans dels mateixos monjos i moment en què neix pròpiament l’Escola de Montserrat, recorda precisament Cabré. Amb March (1582-1658)  s’inicia un “cicle virtuós”, apunta el musicòleg,  que arriba fins a l’actualitat i “que ha donat lloc a alguns dels músics més destacats de Catalunya dels darrers quatre-cents anys”. 
La missa de difunts que s’hi interpretarà “és un testimoni primerenc a Catalunya del llenguatge policoral, una nova estètica que s’acabaria difonent”, conclou Cabré.