Plaça del Raval, pintura realitzada per Joaquim Mir durant la seva estada a Coll de Nargó el 1934, surt a la venda a la galeria David Cervelló, a Barcelona. L’obra havia format part de la col·lecció de Lluís Prenafeta, empresari nascut a Ibars d’Urgell i que en un breu però fructífer pas per la política, va arribar a ser secretari de Presidència de la Generalitat. La tela està inclosa al catàleg que Francesc Miralles (hi apareix amb el número 56, a la pàgina 107) va realitzar al llibre Joaquim Mir a Andorra, publicat pel Govern el 2002 amb motiu de l’exposició dedicada al pintor barceloní, mostra en què aquesta tela que plasma un dels racons de la petita localitat alturgellenca va ser exhibida.

L’existència i història de la peça és per tant ben coneguda: també apareix a l’obra Cien años de pintura en España y Portugal, i en aquell 2022 en què estava a punt d’exhibir-se al Principat, l’historiador Marcel Fité l’hi dedicava un article, Joaquim Mir, pinzellades nargonines en què glossava l’estada del pintor en terres alturgellenques. Durant la seva estada a Andorra, relata Fité, va conèixer una jove nargonina que treballava a un restaurant d’Escaldes. “La Maria Ramoneda Moles, de cal Guillot de Nargó [...] el va posar en contacte amb el marit d’una germana seva –la Juanita Ramoneda de cal Maset– que era secretari de Nargó i aficionat a la pintura. Es deia Tomàs Pujol. A través d’aquest, en Mir va conèixer Nargó i hi va fer un parell d’estades, pel cap baix”, recull Fité en aquell article. 

Mir va aprofitar l’estada nargonina per reflectir a les seves teles diversos racons del poble, prossegueix l’historiador: Cantó, Raval, Rosser, Nurieda, Aubenç o l’església romànica de Sant Climent i, a més a més, l’any 1934, va filmar uns fragments del poble (l’església romànica de Sant Climenç i l’entrada del forat de les Encantades, que ell mateix va visitar) en vuit mil·límetres. “Els seus pinzells i la seva mirada ens van ensenyar a observar el poble d’una altra manera”, recollia en l’article, publicat a Pirineus Digitals. Així, després del pas de l’artista pel seu poble, “les cases ja no eren els simples habitatges de sempre” i justament el raconet immortalitzat a l’obra que ara treu el nas a l’arena comercial, “la plaça del Raval ja no era el lloc on anava la gent a buscar aigua, abeurava les vaques i es trobava sortint de missa”. 

De l’estada de l’artista barceloní relata en aquest cas la Viquipèdia que va arribar a Nargó acompanyat de la seva muller, Maria Estalella, i el seu fill, tots tres a bord del seu automòbil, un Panhard, conduït per un xofer. En aquells moments Mir era el pintor més cotitzat a Catalunya i el seu renom s’estenia Península endins: a Madrid li acabaven de lliurar la medalla d’honor de les Belles Arts. Aquells dies en què va ensenyar els nargonins a mirar el seu poble amb ulls nous es va estar a Cal Torriella, al Carrer Nou. Si s’hi passen, avui en dia porta el número 23.