Avui és el dia D: la reunió virtual del Comitè de Pilotatge de la candidatura de la construcció del Coprincipat als Pirineus que constitueix l’òrgan decisori de la candidatura i que presidirà la ministra de Cultura, Mònica Bonell, té previst assumir l’informe que a principis de desembre va elaborar sobre la qüestió el comitè tècnic i que, per resumir, deia al patronat de la Seu Vela i a l’Ajuntament de Lleida que no hi tenien cabuda. Per motius de forma (la candidatura es va començar a gestar ara fa un decenni, i inclou la catedral de Santa Maria, el castell de Foix i una dotzena de monuments andorrans, “i no n’hi sobra ni n’hi falta cap altre”, deia aleshores un dels membres del comitè redactor) però també, i possiblement sobretot, per motius científics: l’argument que sustentava la pretensió d’incorporar-se extemporàniament a la candidatura era que el Pariatge del 1278 es va firmar precisament a la Seu Vella. La realitat històrica és que consta que el Pariatge es va firmar efectivament a la ciutat de Lleida, però enlloc no es està documentat que es firmés precisament a la Seu Vella. Per acabar-ho de rematar, insisteixen des del comitè de redacció, que es firmés a Lleida, o fins i tot a la Seu Vella, en el millor dels casos, és un fet absolutament circumstancial que no va tenir cap transcendència als efectes de la construcció del Coprincipat.
La polèmica, recordin, va sorgir de forma inopinada a principis de novembre, quan el consorci de la Seu Vella va tirar pel dret i sense encomanar-se ni a Déu ni el diable ni consultar-ho prèviament amb la candidatura va manifestar la intenció d’afegir-s’hi. L’ocurrència no va ser ben acollida pels motius que s’han dit i també per la falta de tacte i de diplomàcia desplegada per la delegació lleidatana. Recordin que es tracta d’una candidatura transnacional en què participen França, Espanya i Andorra. La decisió sobre si accedeix o no a la llista de la Unesco la prendrà la convenció del patrimoni de la humanitat, que tindrà lloc el desembre del 2027.
