És un clàssic: buscar entre l’estoc de materials de l’antiga Ferreteria Mallol i trobar-ne un que es posi mans i cap a treballar per presentar una proposta artística. Novament, amb una extensa nòmina d’autors pirinencs, andorrans inclosos, de diverses disciplines, incitats pel col·lectiu impulsor de l’Aparador, capitanejat per Josepa Trave. El punt de partida, indagar sobre les possibilitats expressives de l’objecte. A partir d’un element comú, els artistes transformen, manipulen, reconverteixen l’objecte en una peça artística, en un joc d’infinites solucions, explica Ramon Berga: la seva proposta ocupa el fons de la sala, punt de fuga molt visible. “El valor de la mostra rau a copsar la imaginació a l’hora de transcendir l’objecte, proposant noves utilitats o simplement participant en un procés lúdic de construcció-deconstrucció”, considera el dissenyador. Els resultats ofereixen “una rica panoràmica dels diversos llenguatges artístics emprats, sigui en pintura, dibuix, collage, escultura, fotografia, art tèxtil o instal·lació”. Enguany, dèiem, els participants tenien a les mans un plec de fulls de paper de seda acolorits que han esdevingut papallones, vestits de paper, barrets, pantalles de llum o suports per a representacions plàstiques.
Ricard Lobo s’ha mogut en el seu àmbit habitual, la fotografia. “A mi em va semblar que color i textura eren fonamentals, i vaig voler reflectir-ho a través del contrallum: com la llum canvia la textura i els tons dels papers”. Blaus i grocs prenen protagonisme, amb dues espurnes que destaquen en la imatge.
Albert Galindo, al contrari, ha sortit de la seva diguem-ne zona de confort, l’escriptura. “Amb la col·lectiva de les andròmines del Mallol, aprofito per forçar-me a participar. És un repte creatiu, estimulant... Vaig estudiar Belles Arts i l’impuls creatiu sempre malda per sortir. El resultat col·lectiu és sempre sorprenent i molt gratificant”, s’explica. En aquesta ocasió ha “pres literalment l’enunciat: fulla de paper i he relacionat el paper típic per fer flors i fulles, per realitzar una fulla de tardor sobre fons verd. Tot amb cola blanca, paper maixé... mai faig sevir la mateixa tècnica, senzillament perquè no en domino cap”, confessa, però, hi afegeix, “m’intriguen, m’interessen totes”.
La il·lustradora Anna Carmona també s’ha cenyit a la seva disciplina, fins i tot a la temàtica que li coneixem: la dona. En aquest cas, amb una figura femenina situada al desert, “i caminant sola, però valenta”.
Gemma Piera ha deixat la ceràmica de banda en aquesta ocasió i ha trobat que “el que és divertit és donar la volta al material que ens ofereixen, canviar el concepte”. Així que la seva execució, “entre la infinitat d’opcions que oferia”, és un elegant i acolorit barret en paper maixé. Com a títol, Ascott, en referència a aquella carrera on les dones es guarneixen amb barrets impossibles, “però el meu, si el mirés bé, d’impossible no en té res, ni tan estrafolari com els que es llueixen per allà”.
La mostra d’en Mallol ofereix l’oportunitat de tornar a veure per la Seu Alfons Valdés, que fa poques setmanes protagonitzava mostra a la mateixa sala. “Jo vaig escollir els papers verds i grocs perquè amb aquests colors pensava que podria reproduir fàcilment la natura”. En concret, la natura de tardor, “quan comença a desaparèixer, per renéixer a la primavera, i això és la vida, que no s’acaba mai perquè sempre recomença”.
La fotògrafa Montserrat Altimiras, una altra integrant d’aquesta trentena de convidats, s’ha internat pel territori de l’experimentació amb fenotípica, “i a veure què passava”. Amb el paper tractat, va realitzar un anell que es va imaginar exposat a l’aparador d’una joieria.
