Per poc que tingu el lector algun interès pels llibres, per la història del nostre país o les dues coses a la vegada, i per poc que conegui Casi Arajol o hagi sentit a parlar de la seva portentosa biblioteca, segur que en alguna ocasió s’hi havien demanat: aquest tresor formidable, on anirà a parar? Entengui-me bé: el Casi té 90 anys i una salut de ferro, i no se li coneix cap intenció d’anar-se’n enlloc, però era una pregunta tan lògica que el mateix Casi se la va fer un dia, i entre ell i el síndic, Carles Ensenyat, van decidir que el millor lloc per dipositar el mig miler llarg de volums que constituixen la seva biblioteca de temàtica específicament andorrana –probablement, la més important en mans privades, i ves a saber si també en mans públiques– era Casa de la Vall. I no qualsevol lloc de Casa de la Vall, no, sinó el cap de casa, on històricament, i fins a la gran reforma dels primers anys 60, hi havia hagut la biblioteca de sindicatura. Durant decennis, probablement segles, l’unica pública del país. 

Dit i fet. El síndic i Arajol han firmat aquest matír el conveni que ordena la cessió d’aquest autèntic tresor bibliogràfic per un període inicial de deu any, renovables de forma tàcita i amb l’única condició que el mateix Arajol (o la seva família) el podran recuperar si així ho desitgen quan experi aquest període. A canvi, el Consell General es compromet a habilitar la nova bibliteca al cap de casa, que a més durà, atenció, el nom del col·leccionista. Les obres per habilitar l’espai es duran a terme amb la reforma imminent de Casa de la Vall, que tindrà lloc al 2025. En qualsevol cas, Ensenyat augura que en un any hauria d’estar llesta i oberta al públic. Un any de marge per inventariar i catalogar la col·lecció i a partir d’aquí, diu el sindic, establir el protocol de consulta, en el benentès que hi haurà llibres que l’investigador, el diletant o el simple curiós es podrà endur en préstec, altres que shauran de consultar in situ i uns tercers, més rars o més delicats, que caldrà prèviament digitalitzar. 

Segur que s’estan demanant de quins llibres estem parlant, oi? Essencialment, volums que parlen de forma ni que sigui incidental d’Andorra, de qualsevol temàtica –geografia, botànica, literatura, filosofia, teologia, medicina, màgia, guies de viatge i naturalment història– i en qualsevol llengua –català, castellà, francès, anglès, alemany, italià, llatí i fins i tot japonès. El més antic,  perquè se’n facin una idea, és Historie des comtes de Foix, Béarn et Navarre, escrit per Pierre Olhagaray i publicat a París el 1629, i que recull l’odissea dels quatre consellers generals que el 1569, en mig de les guerres de religió que assolaven França, es van plantar a la Rochelle per portar-li a Jeanne d’Albret, la mare d’Enric IV, la reglamentària questia. L’últim, El codi da Vinci, que com el lector probablement recorda arrenca de la forma més rocambolesca (i improbable) amb el dolent de la funció, Silas, que aprofita el caos que provoca un terratrèmol (!) per fugir de la presó de Casa de la Vall on està tancat. Per agafar un tren cap a Oviedo, mare meva, però aquesta és una altra història.

Entremig, ja s’ha dit, mig miler llarg més de llibres que ha anat arreplegant en lliberies de vell de mitja Europa. I tot va començar, diu, amb Andorra, el meu país, publicat el 1964 pel Consell General, amb text d’Albert Puigoriol: “Aquella estupenda iniciativa d’Antoni Aristot i de Pere Canturri em va motivar per començar aquesta col·lecció, i crec que el millor destí que podia tenir és aquest, a l’abast de tothom a la casa de tots que és Casa de la Vall”.

Un altre enigma a la biblioteca de Casa de la Vall

On ha anat a parar la biblioteca que fins als primers anys 60 i va haver al cap de casa de Casa de la Vall? Aquesta és la gran pregunta: algú els va furtar de forma inopinada, i la col·lecció es va començar a disgregar. Sabem, diu el síndic, “que portaven el segell del Consell, però no hem conservat cap inventari, així que ignorem quins i quants hi havia. No renunciem a recuperar-los i esprem que aquesta cessió ens h animi els que ara els posseeixin”.