Parlem a la pàgina anterior del miracle que és tenir a Anyós una galeria com la que el meu amic Pancho i senyora regenten a Anyós. Doncs no és menor miracle que a escassos quilòmetres d’Anyós hi tinguem el Museu del Còmic, l’obra de tota una vida del nostre Joan Pieras, que potser no és patrimoni de la humanitat però que hauria de ser patrimoni massanenc. En aquest forat de temps que és el museu de Les Fontetes –és el millor lloc d’aquest país nostre per començar un viatge al país de la infància, com els protes de Navigator, aquella estupenda pel·lícula de finals dels 80– hi passen coses insòlites com la cerimònia que hi va reunir dissabte alguns dels noms clàssics de la historieta espanyola dels anys 80, 90 i més cap aquí també. Des del gran Jan, el creador de Superlópez, fins a Alfonso Font (Tex, Taxi) i Joan Mundet (Capablanca, Alatriste), amb el reforç de Ricardo Muñoz, talent local. L’excusa era l’homenatge que el Comú li tributava a Anne Marie, la dona del traspassat Julio Ribera (Barcelona, 1927-Cognin, Saboia, 2018). Ribera!? Sí, home, el pare de Le vagabond des limbes, una de les sèries fonamentals de la ciència-ficció francòfona dels anys 70 i 80. I el motiu de l’homenatge, la cessió de les planxes de Montserrat, el triple àlbum autobiogràfic de l’il·lustrador català.

Els originals d’aquesta obra portentosa que retrata la vida d’un català que somiava a ser dibuixant a l’Espanya dels anys 50 i que just el dia del seu casament agafa dona i trapaus, diu adeu a tot allò i es planta a París per no tornar mai més al país de Franco, els custodia avui Pieras al Museu del Còmic, i protagonitzen l’exposició que va obrir dissabte a la planta baixa del museu. Un autèntic privilegi perquè, com ell mateix recorda amb insistència, “la resta de l’obra original de Ribera està dipositada a la Biblioteca Nacional de França. Tota, excepte Montserrat”.

Un banquet estil astèrix
I no per casualitat, sinó perquè era desig exprés de l’il·lustrador que la seva vídua va fer realitat. Un desig que anava acompanyat de la il·lusió de veure un dia publicat Montserrat en català. No va poder ser en vida, pero la jornada de dissabte, a banda de recompensar la generositat d’Anne Marie amb la medalla del Comú que li va imposar la consellera Alèxia Verdaguer, va servir a la vegada per presentar l’edició en català de Montserrat, que han fet possible Amaníaco, amb l’editor Jordi Coll al capdavant, i el Museu del Còmic, i on a banda de Jan, Mundet, Font i Muñoz també participen altres tres habituals del Saló que no van poder estar dissabte a Les Fontetes: Carlos Giménez, Jordi Bernet i Paco Nájera.

La jornada va concloure amb un banquet digne d’Astèrix al Rutllan, on Ribera va concórrer en esperit i on no hi va haver lloc per a la nostàlgia. Només per a la gratitud al creador de personatges inoblidables per als que vam créixer als 70 i 80, posem que parlo d’Axle, de Musky, de Chimeer, de Korian i de Matt Gammonne Per no parlar de Dracurella, l’altra gran sèrie de Ribera.

En fi, que si encara no han desfilat pel museu per veure Memòries des de l’exili, que és lluminós subtítol de Montserrat, tenen de temps fins al 26 d’abril: l’obra més personal d’un clàssic de la historieta europea del segle XX. Com qui diu al costat de casa. És que no ens ho  poden posar més fàcil.