Examinar l’extracció del cautxú a la regió amazònica del Putumayo a principis del segle XX, i fer-ho, a més, des d’un enfocament “descolonial” i “basat en les teories de la justícia social”. Aquest va ser el projecte amb què un investigador peruà va recalar el juliol del 2022 a la residència Faber de la Massana. Era la quarta edició de la Residència Faber de la Massana, que havia arrencat el 2019 sota els auspicis de l’Insitut Ramon Llull, i hi va haver certa remor de fons per una temàtica tan específica que cabia legítimament demanar-se quin interès podia tenir per a nosaltres l’extracció de cautxú al Putumayo de fa un segle i mig.

Sembla que es va prendre oportunament nota del xup- xup i en la convocatòria per al 2025 i el 2026 es va incloure com a criteri que els projectes tinguessin “cert” vincle amb Andorra i rodalia. Ho deia Sandra Colell, tècnica d’Acció cultural, en la presentació dels sis creadors que desfilaran aquest curs per la Massana. Tres d’ells, sosté, compleixen aquest requisit: l’investigador croat Zeljko Trbusic, amb un projecte d’IA que ajudarà a reconèixer imatge d’arxiu i en que inclourà documents de l’Arxiu Nacional; l’artista experimental Jolene Mok, de Hong Kong, amb un projecte d’investigació “basat en un mètode de revelatge de pel·lícules ecològiques a base de plantes”, i Johannes Christopher, artista holandès que desenvoluparà in situ, diu, “un projecte sobre el buit, el temps i el silenci basat en el context social, rural i cultural de la Massana”.

Els altres tres creadors seleccionats per un comitè on hi ha representants dels ministeris de Cultura i d’Educació, de la Universitat d’Andorra i del Ramon Llull, són l’escriptora, mestra i logopeda catalana Montse Homs, que treballarà el poemari infantil Joc que viu i fa caliu; el dramaturg David Martínez, també català, que culminarà Arrelant-nos, una peça de teatral destinada als joves, i la també dramaturga madrilenya Laura R. Gallego, amb El tercer vértice, un text sobre la “invisibilitat de la violència contra els nens”. La nòmina d’aquesta edició de Faber Andorra la completa Carolina Otero, que va ser l’últma resident del 2024 i que l’1 de març presentarà en forma de performance les conclusions del projecte que hi va desenvolupar.

Es busca creador per a Olot
Colell i el cap de Promoció Cultural, Joan-Marc Joval, es mostraven ahir satisfets d’un programa per on des del 2019 han desfilat 35 residents i que “ens posa al mapa internacional en els àmbits de la creació i la recerca”. Els creadors no es limiten a aprofitar l’estada a la Massana –entre dues i sis setmanes– per posar fil i agulla al seu projecte, sinó que “busquem un retorn a la societat en forma d’activitats conferències i tallers, especialment amb professionals del mateix àmbit i centres educatius”. Fins a l’edició han sigut 63. L’altre gran motiu d’orgull és la demanda creixent de places a Faber Andorra. En la convocatòria del 2022, on se seleccionaven els participants del bienni següent, van ser 103; a la del 2024, per a aquest any i el que ve, 124.

El revers de la Faber Andorra és FaberLlull Olot, en què des del 2022 han participat sis creadors andorrans, l’última de les  quals, la cineasta Marina Caminal. El 25 de febrer s’obrirà la convocatòria per a l’edició d’aquest any, oberta com és habitual a creadors de totes les disciplines. Es valoraran especialment els projectes que aportin “innovació, interdisciplinarietat, talent i excel·lència, internacionalització, diplomàcia cultural i retorn social”. Hi ha en joc dues places per a una estada de vuit dies, del 17 al 24 de novembre. Els resultats, el 2 de juliol. Es tracta, diu Joval, “de compartir espai amb altres residents internacionals, establir contactes i generar xarxa”.