Es deia Salvador Montanya i era fill de ca la Conxita, a l’antic carrer Major de la capital. Tenia 28 anys, i el 6 de juny del 1944 conduïa una de les dues camionetes carregades d’homes de la zona de Besiers que havien rebut l’ordre d’unir-se a la resistència per entorpir els moviments de l’exèrcit alemany. És just el dia del desembarcament aliat a Normandia, sembla que els alemanys han rebut un xivatasso i paren una emboscada als maquis al Col de Fontjun. Hi ha un intercanvi de trets, una desena de morts i divuit dels resistents són capturats. L’endemà tots divuit seran afusellats al Champ de Mars de Besiers. Avui una placa en recorda els noms, i si parlem avui d’aquest episodi és perquè entre ells hi ha el de Salvador Montanya Codina, fill de ca la Conxita, a l’antic carrer Major de la capital, i veí a l’època de la localitat de Puisserguier, al departament de l’Hérault. Tenia 28 anys i aquell dia no era ell qui havia de conduir la camioneta, sinó el seu sogre. Però el destí li va jugar una mala passada.
L’episodi del Col de Fontjun i del jove Montanya havia passat fins ara desapercebut, i si ha sortit per fi a la llum és perquè la seva neboda va contactar amb Francina Pons mesos enrere, quan va transcendir el projecte d’instal·lar plaques Sotlperstein davant de les cases on van néixer o viure els deportats andorrans als camps de concentració nazis durant la II Guerra Mundial. Òbviament, Montanya no va tenir ni tan sols temps d’arribar a un camp perquè va ser afusellat de forma sumaríssima l’endemà mateix de ser capturat, però el seu sacrifici encaixa, segons Pons, en el perfil de les víctimes del nazisme que són recordades i honorades a través de les plaques Stolpersteine.
Si en parlem avui i aquí és perquè el 30 d’abril es plantaran les primeres vuit plaques andorranes, en una cerimònia en què participarà l’artista berlinès Günter Demnig, que va ser qui el 1992 va tenir la iniciativa de retre aquest particular homenatge a les víctimes del nazisme. Es tracta d’una senzilla llamborda de ciment recoberta per una planxa de llauna amb una molt succinta informació biogràfica sobre l’homenatjat: localitat de naixement, any de deportació, el camp on va ser internat i el destí final (assassinat o alliberat). Rercordin que el març del 2023 es van plantar les cinc primeres pedres Stolpersteine en memòria dels deportats alturgellencs. Avui n’hi ha més de 60.000 repartides per prop de 1.800 ciutats eruopees.
Salvador Montanya serà un dels vuit primers andorrans que tindrà la seva placa Stolpersteine, que significa una cosa així com pedra per ensopegar-hi. Els altres set són Josep Franch, fill de cal Ponet de Canillo (1903) i assassinat a Buchenwald el 1944; Bonaventura Bonfill, fill de cal Candela de Meritxell (1912–Prades, 1973), i tres veïns de Prats: Josep Calvó, de cal Jaumina (1913); Pere Mandicó, de cal Xicos (1907–la Seu, 1971), i Anton Vidal, de cal Vidal (1900–Mauthausen, 1944).
En els casos de Calvó, Mandicó i Vidal les cases natals ja no existeixen, i les plaques es col·locaran a la plaça dels safaretjos. La llista la completen dos veïns més de la capital, Bonaventura Casal, de ca l’Aern de la Margineda (1911-Buchenwald, 1945), i Càndid Rossell, de ca l’Adela. De tots ells Pons, que actua amb el paraigua de Velles Cases i que ha dut finalment a terme un projecte iniciat anys enrere per Gemma Sampons, Edu Tarrés, Montserrat Martell i Josep Maria Ubach, n’ha obtingut l’autorització explícita dels familiars. Faltaran cinc deportats andorrans més que van partir l’horror dels camps nazis: Francesc Mora, Anton Pons, Miquel Adellach, Antoni Puigdellívol i Pedro Inglés, identificat gràcies a una investigació dels alumnes de Batxillerat de l’Andorrana i que, diu Pons, tindrà la seva placa Stolpersteine en una segona fase, una vegada s’hagi obtingut la preceptiva autorització de les famílies.
La iniciativa ha sigut possible gràcies a una aportació del ministeri de Cultura i a la col·laboració logística dels comuns implicats que han d’autoritzar la utilització de sòl públic per plantar-hi les pedres.