“Tenim prop de 400 artistes censats. Una altra cosa és quants d’ells s’interessaran per aquest règim. Ara mateix no ho sabem i és una pregunta que nosaltres mateixos ens fem”. Aquestes eren les sensates paraules del cap d’Acció cultural Joan-Marc Joval, el 20 de febrer, el dia abans que el Govern aprovés el reglament que desenvolupava l’Estatut de l’artista. Ja saben, l’eina cridada a estimular la professionalització del nostre sector artístic, ahir (i encara avui) instal·lat als llimbs de la precarietat i de la alegalitat.
Doncs bé, vuit mesos després, per fi sabem exactament quants artistes s’han sentit interpel·lats. Cap. El cens d’artistes professionals on han de figurar els creadors que s’acullin al nou règim instaurat per l’Estatut no s’ha estrenat. No n’hi cap d’acreditat. De fet, no només això: és que no n’hi ha ni un que hagi ni tan sols sol·licitat l’acreditació i que estigui per tant en espera del vistiplau reglamentari per part de la Comissió de seguiment. Cap. Sí que n’hi ha hagut quatre –repetim-ho: quatre– que s’hi han “interessat” mentre en paral·lel gestionaven l’obertura d’un comerç “com a via per exercir la seva activitat per compte propi i accedir a la CASS”. És a dir, l’autònom de tota la vida, i la via que l’Estatut pretenia superar amb un text especialment adaptat a les especificitats de les professions artístiques. Però quatre “interessats” en vuit mesos no conviden precisament a l’optimisme.
Ho admet el mateix Executiu en resposta a la bateria de preguntes sobre el desplegament de l’Estatut de l’artista que el PS va plantejar a principis de setembre en seu parlamentària. Recordin que la llei va entrar en vigor el gener del 2023, tot i que el reglament es va fer esperar un any. Va ser aquest text el que va detallar els requisits mínims per obtenir l’acreditació d’artista professional, prèvia inscripció al registre d’artistes autoritzada per la comissió, que d’altra banda no es va constituir fins al juliol. Per resumir: el creador que volgués professionalitzar-se havia d’acreditar ingressos equivalents al salari mínim (1.376 euros) els tres anys anteriors a la sol·licitud, i la meitat d’aquests ingressos havien de procedir d’una activitat artística o assimilada. La condició d’artista professional, amb el carnet corresponent, l’assimilava al règim laboral de relació especial i li permetia beneficiar-se de la cotització reduïda i de les prestacions socials associades al treballador per compte propi, sense ser-ho pròpiament. Assenyaladament, les baixes de maternitat i paternitat, prejubilació i jubilació, incapacitat temporal per accident no laboral i malaltia comuna.
Tot “pendent”
Els dubtes van sorgir de seguida, i assenyalaven molt principalment els ingressos mínims, aquests 1.367 euros que han de provenir “principalment” i reglamentàriament de l’activitat artística. Un requisit que poquíssims entre els nostres creadors estan en condicions de complir. Més encara quan la condició d’artista professional segons l’Estatut és incompatible amb la d’assalariat i un creador que a la vegada exerceix com a professor ha de triar: o artista “professional” o docent. Les dues coses a la vegada, no.
La resta de les qüestions que plantejava el PS tampoc conviden a l’optimisme, tot i que sempre quedarà l’excusa que el reglament es va aprovar al febrer, que la comissió de seguiment es va estrenar al juliol i que l’estiu havia deixat les coses en standby. El cert, però, és que estan “pendents” –com admet el ministeri– tant l’estudi per establir una cotització reduïda per als artistes professionals amb baixos ingressos i afiliats a la CASS per compte propi, com l’assegurança per cobrir la intermitència de l’activitat artística, la creació d’un fons especial per als artistes i els mecanismes per agilitzar la importació i l’exportació d’obres, instruments musicals i equipament audiovisual. Tot, pendent de la corresponent anàlisi per part de la comissió de seguiment que va començar a caminar al juliol, que està formada per set membres institucionals i dos d’elegits pers les entitats artístiques –Juli Fernández i Juanma Casero– i que segons el reglament s’ha de reunir dues vegades a l’any. Dues.
De moment, l’únic que està previst són reunions informatives amb els col·lectius d’artistes, promotors i productors per donar-los a conèixer les potencialitats de l’Estatut. La primera de totes, el 21 d’octubre al Rosaleda.