Demà és el dia: el Comitè intergovernamental per  a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial es reuneix a la capital del Paraguai, Asunción, per decidir –entre d’altres– la inclusió d’Andorra a la candidatura de la pedra seca com a patrimoni de la humanitat. Un mer tràmit, en realitat, perquè quan una candidatura arriba tan lluny és impensable que la Unesco li doni un cop de porta als nassos. Així que la delegació andosina, encapçalada per la cap de Patrimoni, Isabel de la Parte, ja es troba a Asunción descomptant les hores per brindar a la salut de la nostra pedra seca.

Es resisteixen encara a cantar victòria, per prudència i per cortesia, però el cert és que l’entusiasme al ministeri és considerable i també justificat: recordin que serà la tercera ocasió –i en tres anys consecutius– que Andorra torna amb les mans plenes de la convenció per a la salvaguarda del patrimoni immaterial de la humanitat: l’any passta va ser la transhumància, i en fa dos, les festes de l’ossa.

Una fita insòlita, especialment per a un petit Estat com el nostre, i que ens col·locarà amb quatre candidatures a tan selecta llista, perquè la primera a enfilar-s’hi van ser les festes del foc del solstici d’estiu –les falles, vaja– al 2015. No està malament. Com diuen des de Patrimoni, “dues manifestacions festives –les falles i la fetsa de l’ossa– vinculades a la vida agrícola i ramadera, i dues tècniques ancestrals –la transhumània i la pedra seca– que defineixen històricament els nostres paisatges. Tot plegat posa en valor les nostres muntanyes, els nostres paisatges històrics i el nostre llegat cultural”. 

Però el que toca ara és la pedra seca. En realitat, el que es farà a Asunción és aprovar la inclusió d’Andorra a la candidatura presentada per Croàcia, Eslovènia, Espanya, França, Grècia, Itàlia, Suïssa i Xipre que el 2018 ja va ser admesa a la llista del patrimoni mundial. El març del 2023 s’hi van afegir oficialment Bèlgica, Luxemburg i Andorra i el que la Unesco farà demà –o potser dijous, si hi ha modificacions a útima hora de l’ordre del dia– és donar llum verd a l’ampliació d’aquella candidatura primigènia.

L’objectiu de la iniciativa, deia aleshores Patrimoni, era donar un nou impuls al coneixement, la conservació i la promoció de la tècnica de la pedra seca, “que ha ajudat a configurar els paisatges tant de muntanya com de fons de vall, i que acumula valors històrics, culturals, ecològics, estètics i identitaris”. La Unesco posa així el colofó a una feina d’anys, que es remunta al programa Primera pedra impulsat  el 2018 per Cal Pal i que inclou els cursos per a la formació d’artesans per on han desfilat desenes de professionals i la Setmana de la Pedra Seca que Patrimoni convoca amb periodicitat anual per divulgar-ne la tècnica.

Estretament vinculada a l’activitat agrícola i ramadera, la pedra seca ha deixat un testimoni ben palpable: pensin en les bordes, orris, pletes, cabanes, murs, fresqueres, carboneres i rasers que esquitxen les nostres muntanyes: mig miler llarg d’estructures, calcula l’historiador David Mas, probablement l’home que mes en sap de pedra seca entre nosaltres.

La construcció del Coprincipat, el 2027 i sense la Seu Vella
La pedra seca no serà l’última candidatura amb ADN andosí que s’enfila a la llista del patrimoni mundial. Ens quedarà encara a la recambra la dels testimonis materials de la construcció de l’Estat dels Pirineus, en avançat estat de gestació. Tan avançat, que aquest mateix mes de gener es dipositarà el projecte de la candidatura a la seu de la Unesco a París, tràmit decisiu perquè vol dir que es decidirà a la convenció del patrimoni mundial de la humanitat que tindrà lloc el 2027 en una ciutat encara per determinar. El que sembla coll avall és que la candidatura seguirà com fins ara, amb els dotze monuments andorrans, la catedral de Santa Maria de la Seu i el castell de Foix, i sense la Seu Vella de Lleida, que es va postular motu proprio setmanes enrere. La proposta no l’han retirat i es debatrà en la pròxima reunió del Comitè de pilotatge, el 30 de gener a Andorra, però fonts del ministeri donen per fet que es desestimarà en la reunió prèvia del comitè redactor de la candidatura.