Cert, potser se’ns ha escapat una mica la mà, però veient l’Oriol B:K (nom artístic, el cristià, Oriol Garreta) enfilat per grues i bastides, el cap s’ha enfilat també cap a les hipèrboles. En tot cas, el muralista alturgellenc treballa a bon ritme per decorar les façanes exteriors de l’antic edifici industrial en un projecte orquestrat per Laika, ArtiGat, una proposta que porta en marxa des del mes d’abril, quan van començar a convidar artistes per fer les obres que s’exhibeixen ja a l’interior. L’objectiu, és clar, conscienciar sobre les necessitats de la població felina que pul·lula pels carrers, i recaptar fons per alimentar-los i tenir-ne cura. 
Tornant a Oriol B:K, la llibertat de l’artista estava coartada, si així ho volem dir, quant a la temàtica, però pel que fa al tractament, sí que ha pogut esprémer creativitat i imaginació. En una de les façanes, el protagonista ja pren forma i és clarament visible des de la carretera: l’objectiu de l’artista és jugar amb la perspectiva i que sembli que l’animaló s’entreveu entre l’arbreda (un parell de branques hauran de ser podades per obtenir l’efecte desitjat). Algun altre dels protagonistes, avança el muralista, jugarà amb un cabdell de llana: recollirà la referència a l’antiga vida de l’edifici. En general, el conjunt estarà format per  gatets estilísticament amables –“a mi m’agraden les coses amb més profunditat, potser, però aquí tot estava necessàriament molt pautat, ha de ser un disseny per a tota la família”–, però sense allunyar-se tampoc radicalment de l’estil que el caracteritza, una petja que ha deixat profusament per molts racons de la Seu d’Urgell i els voltants. En una tercera façana, avança, té previst jugar amb aquella imatge tan icònica dels treballadors suspesos en una biga del gratacels que construïen, esmorzant tranquil·lament. 
No és aquest ni de lluny el projecte de més grans dimensions a què s’ha enfrontat el creador alturgellenc, però amb un parell de pisos d’alçada, Déu n’hi do com poden ser de grans les seves figures. “A mi són aquestes les dimensions amb les quals m’agrada més treballar”, confessa. En tot cas, l’efecte buscat és que les composicions s’integrin en el paisatge, que no siguin cridaneres. O, com ho exposa el mateix Garreta, “no cal que les figures siguin molt visibles al primer cop d’ull, sinó que les hagis de buscar una mica, que et sorprenguin quan les acabes trobant”. 
Treballant amb pintura plàstica aplicada amb brotxa i depenent de quan li poden proporcionar la grua, la feina és pausada no obstant això, té previst acabar en unes setmanes. 
El muralisme està assolint un grau de “saturació” en grans ciutats, admet, “per això zones com Andorra o l’Alt Urgell són interessants per treballar-hi”. 
De moment, la proposta de Laika ve a sumar-se a aquest impuls de renovació de la part alta escaldenca que té en la intervenció urbana de Javier Balmaseda el punt fort.