És La Puça de sempre, “l’essència de La Puça”, sols que traslladada a un altre lloc, sosté l’Anna Riberaygua. És tan La Puça de sempre que fins a Arsèguel s’han traslladat −i readaptat als nous espais− les poselles de sempre, les que un fuster d’Andorra −en Sílvio− va tallar i polir per a la llibreria quan obria portes per primer cop, fa trenta-cinc anys. Ara estan a punt de celebrar el primer any a Arsèguel i l’esperit de la llibreria es manté fins a tal punt que un tècnic de rentadores −”i no saps com n’és de difícil, per cert, trobar avui en dia algú que et repari la rentadora”, adverteix la llibretera, tot i que prou que ho sabem− en entrar al local quasi s’emociona: “Però si són els mateixos mobles que teníeu a la llibreria a Andorra quan jo era jovenet i l’avi m’hi portava!”, es va exclamar.
L’anècdota que relata Riberaygua no és l’única: a la llibreria d’Arsèguel ocupa un lloc preferent un altre element que sempre els ha acompanyat, un sol tallat en fusta que un bon dia algú els va regalar. Un regal anònim: els ho va deixar al bar del costat sense donar cap nom. L’aprecien fins a tal punt que han fet adaptar les prestatgeries per encabir-lo en un lloc preferent. Això al local que acaben d’estrenar, un any després del trasllat. Fins ara ocupaven una antiga cort que van repintar i condicionar perquè fes el servei. “Mira, és que no ens volíem esperar, volíem obrir de seguida”, justifica la llibretera. Ara estrenen la flamant ubicació definitiva, ja habilitada, repintada, lluminosa, acollidora: als pobles no cal girar la clau; en tot cas, col·locar una planta a la porta per foragitar els gats i evitar els pixums.
Toca el timbre i venen
L’Anna i en Pere-Miquel Fonolleda s’han adaptat a un altre ritme de vida: res d’haver de mantenir un horari comercial escrupolós: qui vulgui que toqui el timbre i venen. De dijous a dissabte sí que estan més a l’aguait, amb una obertura més regular, perquè acostumen a ser dies de més pas de gent. La instal·lació d’una petita llibreria a un minúscul poble pirinenc atreu els curiosos: “Hi ha molta gent que ens ve a veure així com en pla turístic, gent de tot Catalunya, però també des de França”. A banda, una altra part del gruix dels que entren a l’establiment són els clients de tota la vida, els que coneixen el fons pirinenc de la llibreria i, especialment, la nodrida secció de llibres d’ocasió i segona mà.
Què els va fer decidir per Arsèguel? Cap arrel prèvia, sols la sensació d’haver trobat la ubicació idònia per a aquesta nova etapa. I per què una segona vida per a La Puça? “En part, perquè trobàvem a faltar la relació amb la gent, ens quedava aquesta enyorança després de tancar”, reconeix Riberaygua. D’altra banda, prossegueix, perquè conservaven un estoc important, especialment pel que fa al llibre pirinenc, i era una llàstima desaprofitar-ho. “Ha estat una bona cosa començar a treballar a una escala diferent”, reflexiona la llibretera.
Treballar en xarxa
Però encara apunta una altra raó que s’ha afegit a posteriori a la decisió: obrir un comerç, del tipus que sigui, en un nucli rural, contribueix a mantenir la vida, el dinamisme, en els pobles pirinencs. “Ja sabem que només som un gra de sorra, però volem ser aquest petit gra de sorra”, insisteix. O, per trobar una altra metàfora, “les ales d’una papallona, que per poc que puguin moure l’aire segur que ajuden a d’altres a posar-se en moviment, els uns ens ajudem a activar els altres”. És a dir, es creen xarxes.
Aquestes sinergies van més enllà del sector en què cadascun es mogui i la tasca de La Puça va més enllà de vendre llibres. A La Puça alguns dies es reparteix el pa: el deixen els forners que també fa poc es van establir a Estamariu i que reparteixen la fornada per pobles de l’Alt Urgell. I en breu també serà el punt de recollida de les comandes de carnisseria. A banda, La Puça ajuda petits productors artesanals a comercialitzar articles com mel, formatges o cerveses.
També en l’àmbit que li és propi a una llibreria, el cultural, la instal·lació de La Puça a Arsèguel s’ha fet notar. El poble no era precisament un desert cultural, amb el Museu de l’Acordió i la Trobada d’Acordionistes o l’Escola Folk del Pirineu, però un actor més sempre suma. No sols ha impulsat les presentacions de novetats bibliogràfiques, sinó que ha atret el recentment celebrat Bateig de llibres, previ a Sant Jordi, organitzat amb l’Ajuntament i l’Associació del Llibre del Pirineu. La llibretera està satisfeta de com va anar i es mostra convençuda que hi haurà noves edicions, “i fins i tot seran molt millors, perquè en els debuts sempre es paga la novetat”. Avui, és clar, Sant Jordi. Però a un altre ritme.
