Quantes vegades hem somiat que Anna Netrebko il·luminava el cartell del Clàssicand? Quantes vegades se li ha retret al festival que dirigeix Joan Rechi que li faltava l’estrella universal, definitiva, irrefutable, que en justifiqués el pressupost milionari i l’ambició confessada de jugar a la primera divisió dels festivals internacionals, posem que parlo de Peralada, Salzburg o Bayreuth?

Doncs ja la tenim aquí: la soprano austríaca (Krasnodar, Rússia, 1971) obrirà la tercera edició del Clàssicand. Serà el 3 de maig a la vela que s’instal·larà al Parc Central –una mena d’enorme iglú semitransparent– i compartirà cartell amb  la mezzo italiana Serena Malfi. Perquè es facin una idea, Netrebko, al número 1 de l’escalafó actual, cantarà Tosca la primera setmana de març al Teatre de l’Òpera de Roma i immediatament després de l’estrena entre nosaltres –no cal dir que mai abans havia actuat a Andorra– Il trovatore a l’Staatsoper Unter den Lindende Berlín. Que entremig hagi volgut fer un forat per escapar-se al Clàssicand vol dir unes quantes coses: la primera de totes que el que dirigeix Rechi és, amb tan sols dues edicions al sarró, un festival a l’altura de la diva entre les dives de l’òpera d’ara mateix. L’equivalent femení a Jonas Kaufmann i Juan Diego Flórez.

El missatge és clar: si Netrebko ha consentit a cantar aquí és que el cartell no desmereixerà qualsevol altre cantant, de l’austríaca cap avall. I això no va en detriment de les grandíssimes veus que l’han precedit al Clàssicand, des d’Anita Rachvelishvili a Joyce DiDonato. Al contrari, si elles no l’haguessin precedit, difícilment el Clàssicand hauria agafat prou múscul com per ser un partenaire a l’altura de la número 1. La cita serà, com ja s’ha dit, en la vetllada inicial del festival, que s’allargarà del 3 al 18 de maig i que a banda del Parc Central, que repeteix com a escenari, es desplegarà també pel vestíbul del Parc Central i pels jardins de Ràdio Andorra.  No repeteix en canvi l’aparcament de Santa Coloma, tot i les bones vibracions que l’any passat hi va deixar la Franz Schubert Filharmonia, i l’organització sembla que tampoc no s’ha atrevit a intentar-ho de nou amb les fonts de colors de la Rotonda, si és que d’aquí a dissabte, quan es presenta el cartell definitiu, no s’ho repensen.

Caldrà veure el programa amb què Netrebko compareixerà a la capital. L’austríaca –a qui per cert va descobrir Valeri Guerguiev: el vam veure el 2014 a la Temporada, al capdavant de la Simfònica del Teatre de Mariinski– ha brillat al repertori belcantístic, i ha sigut Gilda a Rigoletto, Mimi a La Bohème, Anna a Don Giovanni, Leonora a Il trovatore i naturalment Lady Macbeth, Tosca i Manon.

Per a la memòria col·lectiva queda La force du destin, que el 2019 va cantar amb Kaufmann a la Royal Opera House, i les polèmiques que ha encadenat arran de la invasió russa a Ucraïna: primer, per no condemnar-la explícitament –va ser vetada a la Metropolitan Opera House de Nova York, no s’estranyin que la cosa canviï amb Trump– i quan ho va fer, el març del 2022, va ser el president de la Duma russa qui la va posar al sac dels “traïdors a la pàtria”. Si l’entrevisten, no se’ls ocorri demanar-li per la guerra.

Gheorghiu obre dissabte el Clàssicand
El cert és que aquesta edició del Clàssicand tindrem no una, sinó dues dives de les d’abans. Perquè si hi ha una soprano capaç de disputar-li el número 1 a Anna Netrebko, sens dubte és Angela Gheorghiu (1965). I la romanesa serà dissabte a l’Auditori la protagonista del recital de presentació de la tercera edició del festival, amb un programa d’àries i cançons de Schubert, Massenet, Bizet, Chopin, Bellini, Donaudy, Schumann i Puccini, entre d’altres. L’entrada és gratuïta i cal recollir presencialment la invitació a les oficines de turisme d’Andorra la Vella i d’Ordino. Aquesta edició és la tercera i última del conveni entre els patrocinadors, que n’hauran de decidir la continuïtat.