Perplexitat ha generat la molt breu informació facilitada per l’Ajuntament de la Seu d’Urgell respecte de la subvenció que sol·licitarà a l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural per a “l’execució d’obres de restauració i consolidació de l’antiga església de Sant Domènec, equipament municipal que actualment dona servei al municipi per celebrar activitats culturals, congressos, espectacles, concerts i exposicions, i convertir-lo en auditori”. Amb tan minsa informació han ensopegat els membres de la Plataforma pro teatre auditori, que tenien coll avall que se’n construirà un de nova planta –a la zona de l’Horta del Valira–, amb un calendari ja prou fixat, i ara es pregunten si és que s’ha fet un pas enrere. “Fem confiança, que segur que tot plegat té una explicació”, concedia el portaveu de la Plataforma, Joel Pla, tot i reconèixer que si bé en general estan prou satisfets amb el fons de les accions del consistori, les formes ja són més qüestionables. Per a mostra, aquesta informació, tan escassa que genera més dubtes que resol. “I això, que sembla que deu ser una bona notícia, ens posa l’ai al cor: què volen dir?”.
Des de l’entorn municipal, tot i que de manera diguem-ne oficiosa, asseguren que la construcció del nou teatre no s’ha descartat, tot i que va per a llarg.

En tot cas, s’ha de recordar que l’estudi encarregat sobre els possibles emplaçaments per a l’equipament cultural ja considerava Sant Domènec “ubicació poc idònia i sense possibilitats de millora”, excepte per a oferir música en directe: en aquest cas només requereix algunes intervencions de millora. La qüestió, recorda Pla, és que es tracta d’un edifici històric, “on consistoris anteriors ens van deixar ben clar que era impossible tocar ni una pedra”. 
Pel que fa a la compromesa construcció del futur teatre-auditori, té un calendari fixat i un dels passos més immediats era l’autorització per part de l’ACA, que l’ha de considerar zona no inundable. 

Mentre que l’Ajuntament esvaeix els dubtes que ells mateixos han creat, Pla torna a demanar que es tingui en compte el col·lectiu artístic en qualsevol pas, “perquè al cap i a la fi som els que utilitzarem aquests espais; no dubtem de la qualificació dels tècnics municipals, però demanem que no sigui la seva l’única paraula que compti”.