Entorns de protecció: diu que en vol aprovar 24 aquesta legislatura. És exactament el mateix que va dir Albert Esteve el març del 2014. ¿Per què ara serà que sí?
Ho vaig dir al Consell: és qüestió de ser realistes, més que optimistes. El ministre anterior portava un ritme de vuit entorns l’any, i li haurien sortit els 24 anunciats, però es va trobar amb la proposició dels comuns per modificar la llei del patrimoni i ja no va ser a temps d’adequar-los a la nova legislació. El que estem fent ara és precisament això: adequar els setze entorns que ja tenim redactats a la nova llei.

Primer va ser la modificació de la llei; després, les eleccions generals, i ara, les comunals. El resultat és que  fins al gener, amb sort, no es començarà a treballar. S’han perdut dos anys.
És que hi havia entorns que ja estaven a punt de passar pel Consell, però es va considerar més adequat aturar-ho i adaptar-los a la llei: els de Sant Martí de la Cortinada i la Mola de Pal, per exemple.

El nus gordià dels entorns són els mitjans: si no se n’hi destinen més, continuaran a pas de tortuga. 
 Tretze dels 16 que ja estan redactats els vam externalitzar, i els podrem adaptar amb els mitjans del departament; la resta, fins a arribar als 24, hem de decidir si els assumim nosaltres o els encarreguem a arquitectes de fora.

¿Quan començarem a veure resultats?
Espero que la primavera que ve puguem començar a aprovar-ne de nous. Però s’ha de tenir en compte que no depèn només de nosaltres; els comuns també tenen molt a dir-hi.
El 2016 toca revisió dels POUP: ¿i si a un Comú li dóna per autoritzar una construcció a 21 metres d’un monument? Perquè, amb la llei a la mà, podran fer-ho.
És veritat que l’informe del ministeri, més enllà de l’entorn cautelar, no és vinculant sinó consultiu; però també que a la modificació de la llei del patrimoni es va incloure  una referència al Conveni de Granada per a la protecció del patrimoni arquitectònic que estipula uns paràmetres perquè no es cometin barbaritats. D’altra banda, vull pensar que els comuns no deixaran fer qualsevol cosa.

El programa de DA per a les últimes eleccions: ¿creu de veritat que és una prioritat, obrir als Tallers d’art de la Massana un pis-estudi per acollir-hi artistes estrangers?
És un requisit perquè els nostres artistes puguin acollir-se a programes equivalents en altres països. Una eina de promoció exterior, en definitiva. Ja s’està construint.

Més programa: prometien una cosa anomenada Andorra Plató per fomentar els rodatges al país, però l’únic que de fet hi roda és la productora Imminent, i es queixen del nul suport institucional.
Primer de tot, Andorra Plató depèn d’Andorra Turisme; i pel que fa a Imminent, li hem donat ajudes a la promoció exterior a través del programa de subvencions. Pel que fa a Danger, és cert que no hi ha hagut suport econòmic, però sí que hem posat a la seva disposició l’edifici de Sud Radio. I em sembla a mi que és una bona ajuda. D’altra banda, no ens han demanat res més.

També es comprometien a resoldre d’una vegada per totes el drama de l’Arxiu Nacional, avui a les precàries instal·lacions de Prada Casadet.
Necessitem 6.000 metres quadrats. Seguim buscant, però no és fàcil. Al Rosaleda era impossible, per superfície i pel pes: l’estructura no resistiria. Potser podríem reubicar-lo a Aixovall, quan les dependències de Cultura pugin a Encamp. Però l’espai queda una mica curt. Si no, ens n’haurem d’anar al lloguer. Espero solucionar-ho aquesta legislatura, perquè les instal·lacions actuals són en veritat precàries.

I pretenien redactar un nou projecte per al museu nacional: en algun lloc del ministeri hi deu haver un calaix ple de projectes com aquest. ¿Han decidit si cal o no, un museu nacional?
Encara no ho he decidit. En el que ens hem de bolcar és en els museus que ja tenim. La veritat és que obra autòctona per omplir un museu nacional tampoc no en tenim tanta. Les col·leccions les tenim repartides pels diferents equipaments. ¿Museu nacional de nova planta? No ho tinc clar; crec que és millor potenciar i promoure els que ja tenim. Fins que no els consolidem no té gaire sentit parlar de nous museus.

Ja que en parlem: des del 2011 fins al 2014 els museus nacionals van perdre un de cada quatre visitants. Cal un pla de xoc per frenar i revertir aquesta situació, ¿no li sembla?
Potenciarem d’entrada el marxandatge, perquè és veritat que els tenim una mica pobres; d’altra banda, els han reubicat dintre del portal d’Andorra Turisme per donar-hi més visibilitat; a més, ampliarem els horaris d’estiu i molt probablement també a l’hivern, sobretot quan les pistes tanquen pel mal temps.

Les webs són plistocèniques...
Doncs per això acabem d’incorporar les visites virtuals. Gràcies a Google, sí, però és una fórmula ben vàlida i el resultat és òptim: generen molt de trànsit.

L’antropòleg Xavier Roigé deia recentment a la Farga Rossell que els museus han de ser entitats vives, que es renovin constantment per atreure visitants. ¿N’han pres nota?
Sabem per les Nits d’estiu que les activitats diferents tenen bona acollida; són una forma de dotar-los de dinamisme. I per això volem que Radio Andorra no sigui un altre museu.

Segons el calendari del seu antecessor, s’havia d’inaugurar el 2016. Això està descartat, suposo.
Al 2016 no hi arribarem. L’any que ve l’edifici estarà rehabilitat; el projecte museogràfic ja el tenim, però per evitar caure en els mateixos errors l’estem reavaluant per mirar de donar-hi un enfocament més dinàmic. Destinarem una partida a complementar aquest projecte, de manera que la planta baixa aculli —és una idea— tallers per a escolars. Amb tot això ens n’anem al 2017.

L’extensió Thyssen: Antoni Martí va dir que aniria al Núvol; al cònsol Calvet —al final és Escaldes-Engordany qui paga el lloguer— no li va fer gaire gràcia, i vostè tampoc no ho veu clar. ¿Qui té raó?
Dependrà del projecte: Andorra Telecom el que vol és vendre tecnologia; caldrà per tant buscar un concepte de museu vinculat a la tecnologia. Aquí és on hem de buscar l’encaix amb la col·lecció Thyssen. ¿Hi anirà? Sí, però no amb el concepte museístic del Valira. Tampoc es vol que la col·lecció quedi diluïda, que l’edifici li robi protagonisme.

El comissari: ¿en quin perfil pensen?
Ho decidirem de forma consensuada: el 3 de desembre firmem els estatuts; volem un professional que conegui Andorra i a la vegada la col·lecció Thyssen.
¿Existeix, aquest professional?
Existeix i l’hem trobat al país. 

Frescos de Santa Coloma: ¿tenen data fixada perquè s’exhibeixin finalment al públic?
El 2017. L’objectiu és ubicar-los al talús de l’aparcament, i la propietat està disposada a cedir el terreny.

I els 800.000 euros en què s’ha pressupostat l’operació, ¿sortiran de la butxaca del ministeri?
Hem de tenir una perspectiva transversal: Ordenament Territorial, Andorra Turisme...

Mentrestant, ¿a l’Avançadet?
No és prou segur; es quedaran a l’edifici de Patrimoni a Aixovall, desmuntats, i durant aquest temps no es podran visitar.

La candidatura del romànic a patrimoni de la humanitat, ¿en quin punt es troba?
La veritat és que ens va agafar per sorpresa, i no he vist ni l’esborrany; la iniciativa crec que va sortir d’Andorra la Vella, en paral·lel a les falles. Però no en sabem res més. Res.

¿Ni tan sols els monuments que en formarien part?
Això, sí: serien la Casa de la Vall i el jaciment de la Margineda, Sant Serni de Nagol, Santa Coloma, Sant Miquel d’Engolasters i Sant Romà dels Vilars, Sant Climent de Pal, Sant Martí de la Cortinada, Sant Romà de les Bons i Sant Joan de Caselles.

El Nomenclàtor que Esteve li va deixar en herència: ¿pensen publicar-lo? ¿O tornarà al calaix?
Queden tres o quatre serrells pendents. Acabem de rebre l’informe i de seguida que ho tinguem clar el portarem al consell de ministres. Crec que un nomenclàtor oficial és necessari. La situació actual genera dubtes i incertesa.

El problema eren els sis topònims que es disputen Encamp i Canillo, i la solució salomònica, la doble adscripció.
És la que tornarem a proposar.

Però Canòlich, Juberri i Auvinyà no es toquen.
No.

La Casa Ribot d’Engordany: la propietat ha advertit que està en perill imminent de ruïna: ¿hi farà res, el ministeri?
La via és a través de les subvencions per a la conservació del patrimoni cultural; adjudicacions directes no en podem donar.

La temporada estable que preparen per a l’Auditori, ¿es cruspirà el JazzHivern?
La idea és precisament replantejar el JazzHivern, obrir-lo a nous gèneres i estils i ampliar el calendari. 

Petits Cantors: ¿no els falta visibilitat?
A diferència de l’ONCA, en què el ministeri hi participa a través del patronat de la fundació, els Petits Cantors es gestionen ells sols. El conveni és vigent fins al 2017; ja arribarà el moment d’avaluar-lo. Però de moment ens està bé.