Ens permetrem el petit luxe de donar el tret de sortida de la marató de Sant Jordi. Ja saben que, en comptades i glorioses excepcions, les editorials concentren als mesos de març i abril el gruix de les novetats, com si no hi hagués demà. Tant se val. Serà en qualsevol cas una collita abundant i suculenta, amb l’esperadíssim retorn, set anys després, de Joan Peruga, el gran clàssic viu de les nostres lletres, la confirmació de Mariona Bessa com a narradora especialitzada en la franja del lector jove, i tres prometedors debuts en la ficció: Eva Arasa, Marc Cortès i Frank Garcia. Això, de moment, perquè no tinguin cap dubte que hi haurà sorpreses d’última hora.
Els honors els farà Cortès amb Colls d’ampolla (Medusa), el 4 de març a La Trenca. El coneixíem fins ara per la lletra petita dels crèdits d’Anem i de Medusa, ell n’és el corrector lingüístic, però ara salta a l’altre costat del negoci i s’estrena com a autor amb una novel·la calidoscòpica, onze relats en què els personatges salten de l’un a l’altre, veurem si a la manera de Raymond Carver: el Roc, atrapat en un cicle de matrimonis fallits i d’addiccions, que busca la redempció exiliant-se en un poble que potser els sonarà perquè es diu Organyà; i el Jofre, que sobreviu entre la incertesa laboral, els fantasmes del passat i una trama de corrupció que es veu obligat a investigar. Tot això amanit, diu l’editor, “amb una barreja de sal grossa, drama, humor i erotisme per explorar les fissures d’una societat insatisfeta”. L’origen de tot plegat rau en Boumort, tercer relat del llibre i últim premi Mort, qui t’ha mort? de la Fira del llibre del Pirineu. Promet, oi?
També debuta en la distància llarga Arasa, fins ara poeta (Les oliveres i altres paisatges perduts) i contista (Cossos estranys). I ho fa amb L’ànima separada del cos (Medusa), que fa dos anys, quan era encara un projecte, va merèixer l’ajut a la creació del ministeri de Cultura. Es tracta d’una novel·la negra amb regust local, protagonitzada per Elisa Blanch, inspectora del nostre benemèrit cos de policia amb un passat que preferiria no recordar, que arrenca amb l’assassinat d’una noia al berenador dels prats de la Farga i que lliga dos temes aparentment tan allunyats com l’assetjament i la bruixeria. Segons l’editor, “una novel·la sobre els silencis còmplices i les cicatrius que no es curen”. La presentació, l’11 de març a la biblioteca d’Escaldes.
El tercer a estrenar-se és Frank Garcia, que canvia la consulta d’hepatòleg per un (altre) thriller, aquest protagonitzat per una parella de doctors que exerceixen a París –no hi busquin a Làser (Anem) cap regust local– amb un punt cosmopolita, perquè arrenca a Nova York i transcorre a París i per on ensenya la poteta, atenció, la màfia russa, que sempre fa una mica de canguelo: un thriller trepidant –ho diu l’editor– a l’estil La pífia “que manté enganxat a la història fins a la darrera pàgina”. Això ja ho comprovarem quan arribi a les llibreries, a finals de març.
En aquest prolífic panorama, la vaca sagrada és sens dubte Peruga. Feia vuit anys, vuit, que no s’enfilava (en solitari) a la lleixa de les novetats. Ara hi torna amb Sentinella (Editorial Andorra), res a veure amb el registre històric de la trilogia d’Areny-Plandolit ni amb l’autoficció d’Alcanadre ni amb la biografia novel·lada de Shanghai-Andorra, aquest a quatre mans amb Txema Díaz-Torrent. Sentinella és una història d’amor que parteix de les particulars circumstàncies vitals de l’autor i de la seva dona, la també escriptora Pilar Burgués, “i de la meva experiència de conviure 25 anys amb la malaltia. Com a la mili, jo no he sigut cuidador, he sigut sentinella”. Dit així pot sonar a dramàtic, però no hi falta la lleu ironia que Peruga ha convertit en segell personal. La mala notícia és que per llegir-lo hauran d’esperar al 20 de març, quan es presenta a La Llacuna.
I acabem amb L’ascens dels rebels (Elastic Books), amb què Mariona Bessa es va endur l’última edició del Joaquim Ruyra de narrativa juvenil. L’escaldenca reincideix en la distopia climàtica amb què fa dos anys va donar la campanada i ens catapulta fins al 2320, amb el que queda de la humanitat confinada sota terra després d’un apocalipsi mediambiental i de nou amb una heroïna que somia a veure el món exterior. Arribarà a les llibreries el 18 de març; la presentació, el 2 d’abril a La Trenca.
El millor de tot és que hi ha vida, i molta, després de Sant Jordi. I no cal anar gaire lluny. Txema Díaz-Torrent publicarà al maig Xarnego (Medusa), crònica de joventut d’un nen de l’extraradi barceloní dels 70, primers 80 –ell mateix, ho han endevinat–, i Mercè Aznar s’estrena amb el poemari Yuriko (Anem). També a Anem, atenció, Enric Dilmé recollirà a L’últim segle i mig d’arquitectura andorrana, una selecció del seu imprescindible blog consagrat a la nostra arquitectura contemporània.
