Eva Arasa
L’Ànima separada del cos
1. Vots de sang (Llibres del delicte), de Ludmilla Lacueva. Sé que vaig un any tard, però no vaig llegir l’última entrega de la saga protagonitzada pel comissari Cerni Llop i l’exbatlle Climent Masoliver fins passat Sant Jordi de l’any passat. És una novel·la negra que enganxa des del principi, trepidant i plena de girs, que novament ens retrata una Andorra en la qual conviuen tradició i modernitat. 

2. Proliferen les calandres (Specula), de David Gálvez. Imagini’n un nou començament. Si Pedrolo ens proposava un segon origen i Villaró el tercer, entenc que el de Gálvez seria el quart. Un món en què la natura recupera l’espai que li havia estat arrabassat per la tecnologia. És en aquest context que els dos protagonistes, com tantes altres parelles famosíssimes de la literatura, inicien el seu viatge. 

3. L’ascens dels rebels (Elastic Books), de Mariona Bessa. En un món post-apocalíptic, amb la humanitat obligada a viure sota terra, la Nira abandona casa seva per treballar per a un projecte de “recolonització” de la superfície. És un llibre d’aventures, secrets i revelacions, amb una prosa àgil, entretingut i intel·ligent a la vegada. Recomanadíssim per als lectors joves (i no tan joves).
---
1. Colls d’ampolla (Medusa), de Marc Cortès. Igualadí de naixement, “organyès” (sic) d’adopció i andorrà en jornada laboral, l’hauria pogut recomanar com a autor local. La seva novel·la està bastida a partir d’un seguit de relats independents, àcids, bruts en el millor sentit de la paraula, protagonitzats per dos homes en plena crisi dels cinquanta. I no, no facin cas de l’autor: no hi ha cap relat que sigui prescindible (Her + HAL = Maria).

2. L’habitació d’en Giovanni (Trotalibros), de James Baldwin. És considerada una de les grans novel·les nordamericanes del segle XX i tenim la sort que una editorial de casa, Trotalibros, l’ha publicat en català. El protagonista, blanc i privilegiat a diferència de l’autor, ha estat educat per ser un home “de veritat”. La lluita interna amb la pròpia homosexualitat assoleix un punt de no retorn quan coneix i inicia una relació amb en Giovanni.

3. Tan bonica i tirana (Proa), de Blanca Llum Vidal. Recull de poemes en prosa, guanyador de l’últim Premi Carles Riba. Bell i inconformista, com l’amor o la revolució. Té perles com aquesta: “Em pensava que la placenta era l’òrgan més gran que hi havia, però m’han dit després que és la pell. La superfície que ens separa del món”. O aquesta altra: “Em volies lliure i sense tallar-me cap ala, però no. En realitat em volies fent cas i obedient al pacte difícil i bell que només és per tu”.

Elena Aranda
Assessora literària
1. L’ànima separada del cos (Medusa):  estrena d’Eva Arasa en el camp de la novel·la amb una investigació criminal i l’assetjament escolar com a rerefons dramàtic. La protagonista, la inspectora Elisa Blanch, mostra una humanitat colpidora que resta indeleble a la memòria. A un personatge tan rodó només li podem desitjar la resolució de nous casos en futures incursions narratives. 

2. El manuscrito. La historia de Artur Seguí I (Círculo Rojo), de Marta C. Auñon. Amb aquesta novel·la escrita en clau de thriller polític i criminal trepidant, l’autora inaugura una sexalogia protagonitzada pel caporal Artur Seguí que es llegeix amb molta intensitat. Andorra surt retratada des de les seves particularitats sociopolítiques i geogràfiques amb les contradiccions i clarobscurs propis d’un país que lluita per la seva supervivència.

3. L’ascens dels rebels (Elastic Books), de Mariona Bessa: distòpia ecologista o ciència-ficció climàtica ambientada a l’any 2320 que ha rebut el prestigiós premi Joaquim Ruyra mostrant el bon moment de la literatura juvenil escrita a casa. La novel·la explora de manera profunda i intensa com liderar una lluita col·lectiva en benefici de la humanitat comporta sacrificis personals que haurà de suportar l’heroïna.
---
1. Una dona qualsevol torna a casa  (Columna), de Jo Alexander: recull de deu relats sobre dones que maten homes. Narrativa molt equilibrada basada en una economia compositiva i la tria de detalls i explicacions necessàries. Els relats mostren la versatilitat de l’autora a l’hora d’escollir una varietat de gèneres i formes narratives, i apel·la a la intel·ligència del lector: tot el que resta fora de les paraules escrites es construirà a la seva ment. 

2. Jo sé per què canta l’ocell engabiat (Angle), de Maya Angelou: primer volum de les novel·les autobiogràfiques d’aquesta poeta, feminista i defensora de la justícia racial, que arran de la prohibició directa de Trump d’ensenyar ideologia de gènere i teoria crítica de la raça a l’aula s’ha inclòs a la llista dels llibres prohibits a les biblioteques escolars. Llegir la veu emotiva i lluminosa d’Angelou és el millor antídot contra la ignorància, la intransigència i la foscor.
3. L’analfabeta, d’Agota Kristof: cant d’amor a l’escriptura i la lectura d’una de les grans veus del segle XX. Sorprenent  testimoni de l’autora quan emigra de l’Hongria soviètica per instal·lar-se a Suïssa i mostra com aprendre el francès des de zero en agraïment al país que la va acollir la va fer sentir, ella que fou lectora precoç, una analfabeta. 

Josep. M. Mangot
L’illa en flames
1. L’anima separada del cos (Medusa), d’Eva Arasa: és més aviat coneguda per la seva poesia. Ara ha publicat la seva primera novel·la, de fet una novel·la negra, on aborda la qüestió espinosa de l’assetjament escolar. Treballant en dos moments, separats per uns anys, en una historia ben lligada, que va d’un moment a l’altre, sense perdre ni el fil ni la coherència, i on en un moment frega el tema de les bruixes, també assetjades, la sentència d’un dels judicis de les quals és el que dona títol al llibre. Una característica particular és que el llibre té banda sonora.

2. La fi del Renegat i altres narracions (Marinada), a càrrec d’Andreu Bosch: integra vuit relats de Marian Vayreda, escriptor del tombant del segle XX. L’Andreu es va adonar que els textos de Vayreda, en l’edició de les seves obres completes, havien estat corregits i rectificats, esporgant-ne no tan sols la suposada correcció sinó també el llenguatge col·loquial, que era sens dubte el més interesant de la narrativa de Vayreda: recollir la manera de parlar i de renegar del poble. Recorda Marines i boscatges, de Joaquim Ruyra, en què l’escriptor va recuperar el llenguatge dels mariners de Tossa.

3. Xant de cabrota (Editorial Andorra), d’Arnau Pérez Orobitg i Arnau Obiols: un llibre complet, que emana d’un espectacle que uneix la poesia, el rapsoda, i el music, bàsicament un percussionista. Coneixem la poesia sempre afinada, riquíssima en suggeriments i sobretot en llenguatge. El leitmotiv és l’ornitomància, l’endevinació del futur observant el vol dels ocells. És un llibre complet, il·lustrat pel mateix poeta, que és un dibuixant i un pintor excel·lent, i compta amb un llibret de partitures. Cal remarcar el poema on descriu les diferents formes de definir els cants dels ocells.
---
1. Una tienda en Chicken Hill (Tusquets), de James McBride: l’autor és afroamericà, saxofonista, escriptor i guionista, nascut a Nova York el 1957. Situada en la Gran Depressió, és una novel·la coral on s’explica l’estranya manera de relacionar-se que tenen diverses comunitats més aviat marginals, jueus, negres i blancs, alguns d’ells del Ku Klux Klan. Té un aire a Matar un rossinyol i a Tabacco Road, i recorda les novel·les de John Steinbeck. En alguns passatges és fins i tot divertida: humor negre, és clar.

2. La impostura (Penguin), de Zadie Smith: filòloga i professora de narrativa a Nova York, tot i que nascuda a Londres el 1957. Un exercici d’estil i una novel.la coral que relata la vida d’un escriptor la fama del qual ja ha passat i de la seva heterogènia família, en el marc de l’època victoriana. Conté al·lusions al feminisme, com es podia manifestar a l’època. La narrativa té fins i tot aires de Dickens. Com l’anterior, té passatges carregats d’un cert humor, o el que els anglesos entenen com a tal.

3. Ir a La Habana (Tusquets), de Leonardo Padura: des del meu punt de vista, un dels millors escriptors en llengua espanyola del moment. Periodista, guionista i escriptor, es va donar a conèixer amb les novel·les de l’expolicia Mario Conde, que constitueixen una crònica afinadíssima de la història de Cuba dels darrers anys, escrites just després del Període Especial, fet que succeí amb la caiguda del mur de Berlin. El llibre és un viatge nostàlgic, que parla d’una Habana que ha desaparegut. Està salpebrat de fragments dels seus propis llibres. Cal destacar de la seva bibliografia El hombre que amaba los perros.

Marcel·lí Pascual
Salòria
1. Les estrelles de Lilith (Columna), de Laura Casanovas: premi Carlemany i amb raó. M’ho he passat molt bé llegint-la. L’he trobat divertida, original, fresca, amb una domini de la llengua que diu molt a favor de l’autora. Sé que és una novel·la juvenil, recomanada per a nois i noies de catorze a setze anys, però jo que en tinc cinquanta-tres he gaudit com un nen. M’ha encantat!

2. Morts, qui us ha mort? (Comanegra), d’Iñaki Rubio: no la descobriré ara, i sé que soc molt poc original, però poques vegades una novel·la m’ha agafat tant i m’ha portat on l’autor ha volgut, en un viatge en el temps i en l’espai que m’ha entusiasmat i m’ha atrapat. La recomano a tothom. 

3. La bíblia andorrana (Columna), d’Albert Villaró: continuo desbordant originalitat però quan un autor és bo, és bo, i quan una història està ben escrita i ben explicada, què més podem demanar? L’Albert Villaró és, per mi, qui millor ha sabut explicar l’Andorra contemporània amb les seves novel·les. Perdó, l’Albert no, l’Andreu Boix.
---
1. Cavall, atleta, ocell (Edicins del Periscopi), de Manuel Baixauli: el millor que he llegit aquest 2025. Potser per la meva condició de pare amb fills adolescents, però la història, i sobretot com està explicada, m’ha atrapat. L’he llegida en dos dies i dos nits, m’ha fet pensar, m’ha sorprès moltíssim l’estil i la riquesa del llenguatge de l’obra. Des del moment que la vaig acabar que soc un seguidor incansable d’aquest autor valencià. 

2. La escritura de los dioses (Siruela),  d’Edward Dolnick: una delícia. Tant per l’edició com pel contingut d’una història rica en matisos, interessant, que ens connecta amb l’origen de l’escriptura i amb l’evolució de la història humana. No arriba al nivell d’excel·lència de El infinito en un junco (la vaig llegir en castellà), però és un molt bon llibre.

3. Pregoneu-ho als quatre vents (Trotalibros), de James Baldwin: un descobriment i una altra gran traducció que ens arriba de la mà de l’editorial andorrana Trotalibros. Edició exquisida, amb tots els detalls cuidats, una traducció impecable de Yannick Garcia i un postfaci enriquidor del gran Colm Tóibín. L’obra és magnífica, impactant, intensa, dura i que no et deixa indiferent.

Joan Ramon Marina
Marinada
1. Sentinella (Editorial Andorra), de Joan Peruga: és i no és el Peruga que esperaves. Tinta de passió i amb gran mestratge els moments clarobscurs de la condició humana i aconsegueix que la simbiosi amor-comprensió-acompanyament sigui  preludi i objecte de tota relació de parella. Obra totalment recomanable.

2. L’ànima separada del cos (Medusa), d’Eva Arasa: l’autora se m’ha aparegut en aquest relat com qui sap trenar les vides i les històries de dones que, probablement sense voler-ho ni pretendre-ho, estan connectades entre si. Aconsegueix donar un ritme abassegador a aquest thriller vinculat a l’assetjament escolar. Una veu profètica que se sap renovar.

3. La dèria de viatjar (Llamps i trons), de Roser Calvo: no li coneixia a l’autora aquesta dèria per reafirmar-se a través de tantes veus diferents com persones i personatges es troba al llarg d’aquest periple de sis mesos. No és significatiu el destí. Ni cabdal la preparació del viatge. L’essencial és l’avui, el moment present, el dietari que tot viatger escriu des de la seva increïble experiència. Obra altament recomanable per als que sempre fan camí.
---
1. La muy catastrófica visita al zoo (Alfaguara), de Joël Dicker: un relat per emocionar-se i compartir en la defensa de l’entesa, el diàleg, el rol de mestres, tutors i pares, d’allò que sembla i que mai no acaba de ser, de les catàstrofes inevitables que no venen mai soles… És una aposta guanyadora d’un dels escriptors contemporanis, ara com ara, amb més projecció internacional.

2. El rol del Roc (Empúries), de Màrius Serra: a partir de sucoses partides de jocs de rol, que es van succeint i entrellaçant, Màrius Serra diversifica de manera convincent una teranyina de situacions que van guanyant en intensitat i embolics. Serra és sempre una garantia per a ajudar a promoure l’interès per la lectura entre les generacions més joves de casa.

3. Dolors (Edicions 62),  d’Eduard Marco: no podràs tornar a enamorar-te d’un poemari si has llegit ja Dolors. Perquè “segurament, d’on no venim prové l’esperança”, en què la suma trencadora de versos dissipa qualsevol dubte sobre la qualitat literària de Marco. Quan algú escriu: “que cap excusa em lligue per alçar-me de terra com l’arrel i ser paraula’, entens que ets davant d’un mestre. Intensament recomanat per als que gaudeixen i gaudim resseguint textos filosòfics o poètics.

Mariona Bessa
L’ascens dels rebels
1. Làser (Anem), de Frank Garcia: dos metges es veuen involucrats en un thriller de robatoris, assassinats i màfia russa. Un còctel ideal per als amants del gènere i que t’atraparà des de la primera pàgina!

2. L’ànima separada del cos (Medusa), d’Eva Arasa: una novel·la negra amb l’assetjament escolar en el punt de mira. Necessària i estremidora, dona visibilitat a un problema molt real. Els records, el passat i el present, els silencis i la violència la fan una novel·la sentida i colpidora.

3. La Canòlich i el misteri de la neu (Masegosa), de Cristina Rodríguez Ramos: regaleu aquest conte als més petits de casa. Els fareu estimar la lectura i els transmetreu una bona dosi de cultura andorrana. Les il·lustracions són precioses!
---
1. Arracades d’avellaner (Barcanova), de Montse Homs: la vida de la Lisa trontolla quan els pares li diuen que marxaran a viure a Hong Kong. Arracades d’avellaner és una novel·la infantil que explora les emocions dels infants, així com la seva imaginació i creativitat, que no té límits.

2. Ales d’Ònix (Planeta): tercera entrega de la Saga Empiri, de Rebecca Yarros. Més dracs, més perill i més tensió sexual entre els dos protagonistes. Si ja has llegit els dos anteriors, aquest no pot faltar pas.

3. Redes (Nube de tinta), d’Eloy Moreno: novel·la imprescindible i necessària per a qualsevol jove (i adult, ja sigui dit). Explora com ens controlen les xarxes socials, com ens manipulen i com de vulnerables ens tornem quan ens hi endinsem sense cap tipus de precaució o control.

Mònica Bonell
Ministra de Cultura
1. Aleteig (Pagès), de Cristina Canut: la història d’ una dona separada que recupera un amor de joventut. Una història de superació, d’amor i de família.
 
2. Gran és la negra nit (Límits), de Domènec Ferran: una altra història de superació, és clar que m’agraden aquests tipus de relat. En aquest cas, una dona que perd la família en un atac terrorista, de com es troba amb un amor de joventut que havia idealitzat i de sentiments nous cap a una amistat de tota la vida

3. L’ànima separada del cos (Medusa), d’Eva Arasa: històries entrellaçades per un denominador comú, dones increpades per ser diferents.
---
1. Open (Duomo), l’autobiografia d’Andre Agassi: mostra la seva relació amb el tennis, que odiava, la seva lluita amb les addiccions i les lluites internes: un llibre sobre la psicologia en l’esport d’alt rendiment.

2. Las dos vidas de Mina Indigo (Planeta) d’Alaitz Leceaga: un llibre sobre sagues familiars i secrets enterrats, dona  una visió crítica de l’estructura patriarcal del passat.

3. Las olas del tiempo perdido (Planeta), de Sandra Barneda: un llibre de fàcil lectura i amb una història que enganxa.

Nil Forcada
Tolls
1. Proliferen les calandres (Specula), de David Gálvez. Perquè no és Cartes mortes i això fa que pensem més bonic en Cartes mortes. 

2. La síndrome de l’escala (Editorial Andorra), d’Antoni Caus: perquè és un d’aquells llibres mig amagats que et du a pensar que els llibres mig amagats solen ser més interessants. 

3. Tolls (Pagès), de Nil Forcada: perquè la novel·la no s’ha publicat però en una presentació han dit que està molt bé. 
---
1. Los detectives salvajes (Anagrama), de Roberto Bolaño: perquè és l’aposta segura tant si vols gaudir de la lectura, aprendre a escriure o descobrir que el món és sempre més ample. 

2. Anna Karenina (Alianza), de Lev Tolstoi: perquè és d’aquells llibres que, acabats de llegir, tens la sensació d’haver-ho llegit tot, d’haver-ho fet tot. 

3. Vertigen, vint-i-set contes dintre  d’un laberint (Límits), de Manel Gibert: perquè ara que s’acosta la III Guerra Mundial i l’apocalipsi corresponent cal repensar com escriurien els extraterrestres, i aquest és potser el millor indici que tenim.

Noemí Rodríguez
El que mai et vaig dir
1. L’ànima separada del cos (Medusa), d’Eva Arasa: assetjament escolar, ferides que no han acabat de tancar i un misteri per resoldre. Fantàstica estrena de l’autora en narrativa amb una novel·la ambientada a Andorra que ens descobreix la inspectora Elisa Blanch i que ens deixa amb ganes de més. 

2. Colls d’ampolla (Medusa), de Marc Cortès: l’autor salta la barrera i deixa per un moment la tasca de corrector per proposar-nos un recull de relats entrelligats en què els fantasmes del passat, les crisis existencials i les addiccions es donen la mà amb sensibilitat, humor pel boc gros i algun cop de destral.

 3. Sentinella (Editorial Andorra), de Joan Peruga, i Flaixos de llum blanca, de Pilar Burgués: una recomanació en format maridatge. Llegir-ne l’un i l’altre en paral·lel es converteix en un joc de miralls més que recomanable.
---
1. Cavall, Atleta, Ocell (Edicions del Periscopi), de Manel Baixauli: per qui tingui fills grans i un munt de sentiments complexos i contradictoris al respecte. La darrera obra de l’escriptor i pintor de Sueca. Lúcida i intimista. De fet, qualsevol cosa de Baixauli sempre és un encert.

2. Els meus dies a la llibreria Morisaki (Navona), de Satoshi Yagisawa: per als amants de la cultura japonesa i la literatura tranquil·la. L’amor, la família i els llibres de vell traspuen en aquesta novel·la entretinguda i sense estridències ambientada al literari barri japonès de Jinbōchō.  

3. Ocellets (Ela Geminada), d’Anaïs Nin: acabo amb un clàssic (recomanació d’Haydée Vila). Un mosaic d’històries que exploren l’erotisme de l’autora: passional, elegant i psicològic.

Oliver Vergés
Anem/Medusa
1. Sentinella (Editorial Andorra), de Joan Peruga.
2. La Seu d’Urgell desapareguda (Efadós), Climent Miró.
3. Roda, Pedal Pinyó (Salòria), de Pau Chixa. 
---
1. 1280 hab (La Segona Perifèria), de Jim Thompson.
2. Aquest tros de vida (Columna), d’Estel Solé. 
3. El impostor (Random), de Javier Cercas: no és novetat però el tema està a l’ordre del dia per la pel·li.

Pamela Méndez
Llibreria Idees
1. L’anima separada del cos (Medusa), d’Eva Arasa: un thriller que toca l’assetjament, des que segles enrere ens condemnaven per bruixes fins a l’actualitat, quan la discriminació i el bullying poden generar ferides que difícilment s’esborren.

2. Sentinella (Editorial Andorra), de Joan Peruga: una història molt personal d’entrega total, on tot i que la persona que estimem desapareix rere un cos aliè a la realitat, l’amor pot més i aporta la força per seguir endavant. 

3. Pregoneu-ho als quatre vents (Trotalibros), de James Baldwin: la turmentosa relació entre  pare i fill i la lluita d’un adolescent per construir el seu destí són el motor d’aquesta novel·la, a la vegada una reflexió sobre el racisme i el fanatisme religiós.
---
1. Mártir, historia de una adicción (Blackie Books), de Kaveh Akbar: sobre el desig de morir sense cap motiu fins al desig de morir per una causa més important que la pròpia vida. Capricis del destí, relacions familiars trencades i un destí fora del país de naixement són les característiques que conformen la vida del jove Cyrus i la seva obsessió per la mort.

2. Crisálida (Impedimenta), de Fernando Navarro: la decisió de viure al marge de tota norma i de forma assilvestrada a la muntanya fa que acabi per aflorar la faceta més salvatge de l’éssser humà, transformant-ho tot en un caos de bogeria i mort. Brutal.

Roser Calvo
La dèria de viatjar
1. La filla del capità (Artesana), d’Aleksandr Puixkin: novel·la breu i deliciosa ambientada a la Rússia del segle XVIII però del tot contemporània. La trama mescla el romanticisme de l’època i la duresa de la guerra amb la sàtira habitual de l’autor, considerat el pare de la novel·la russa moderna. 

2. La campana (1984), d’Iris Murdoch: alterna diferents punts de vista, malgrat que la veu principal la porta la Dora, una jove que malgrat que assumeix el seu rol de dona de principis del segle XX, sense saber-ho, s’hi rebel·la amb les seves constants sortides de to pels costums de l’època. Com la resta de personatges principals que es troben engabiats en els cànons socials marcats pel sentiment de culpa. És un clar exemple de la filosofia defensada per la seva autora, basada en un profund sentit de la importància moral de la nostra força interior.
3. La servitud dels protocols (Arcadia), d’Íngrid Guardiola: un altre assaig d’aquests productora audiovisual i doctora en humanitats que analitza com els protocols regeixen la nostra vida sense adonar-nos-en i ens dona eines per conviure-hi sense patir-los.

Roser Carol
Bibliografia general de Jacint Verdaguer
1. El cementiri de les matrioixques (Proa), de Teresa Colom: perquè sí; perquè no es pot viure sense poesia; perquè de tant en tant ens hem d’acostar a allò més proper, a allò més pur, a allò que ens provoca i ens incita, si no a reflexionar, sí a respirar, a viure, a anar a poc a poc, a fer camí, a callar de tant en tant i a enraonar des del ventre estripat d’una matrioixca.

2. Colls d’ampolla (Medusa), de Marc Cortès: perquè en Marc m’ha comprat perquè en parli bé i sempre paga els seus deutes, perquè no l’he hagut de corregir tot i no haver-me pogut escapolir de l’escomesa, perquè m’agrada que em provoquin i provocar, perquè ho hem de provar tot per desempallegar-nos de Virgilis i Canòlichs i altres bèsties rares.
3. Entre l’infern i la glòria (1984), d’Àlvar Valls: perquè estimo l’autor; perquè no tots els autors guanyen el Crexells; perquè no hi ha millor manera d’entendre Verdaguer i d’animar-se a llegir-ne els versos; perquè, entre l’infern de la llengua pobra i viciada i la glòria de la llengua preciosista, hi ha la llengua polida i precisa que no podem permetre que es perdi.
---
1. Solitud (labutxaca), de Víctor Català: perquè és l’única novel·la que he llegit cinc vegades; perquè a una edat et rellisca i a una altra t’emociona; perquè s’ha de tornar als clàssics; perquè cal conèixer la Mila i saber que, entre el pastor i l’Ànima, la vida ens passa mentre ens veiem obligats a deixar el pla i a buscar ermites enmig de les muntanyes.

2. Poesia reduïda (Diputació de Girona), de Xavier Lloveras: perquè ja he dit que no es pot viure sense poesia; perquè no he marxat mai del meu poble tot i haver triat viure aquí dalt, perquè fa anys em vaig enamorar d’unes illes obstinades i em vaig veure reflectida al text de Rorschad, perquè diu els meus mots (rantell, papibou, cardina...) i perquè tots hem d’anar amb compte i saber que cada paraula té un parany.

3. 1969 (L’altra), d’Eduard Márquez: perquè me l’estimo; perquè hi és sempre i pels dinars i pels llibres; perquè no parla del millor dels temps, però sap que, per omplir un buit s’ha de reconèixer que el passat no és mort; perquè també es pot escriure una novel·la sense haver-hi escrit cap mot afegit, i perquè em nego a assumir que no hi haurà 1970, 1971, 1972...

Roser Porta
Olor de sofre
1. D’entre les novetats d’Andorra, recomano Sentinella (Editorial Andorra), del veterà Joan Peruga, un llibre ple d’humanitat, d’humor i d’amor. Una història escrita des de la cadira del cuidador, un lloc que tots podem conèixer en qualsevol moment. Una novel·la que vol ser íntima i acaba sent èpica, com L’Odissea. I dos llibres d’Eva Arasa: la novel·la policíaca L’ànima separada del cos i el volum de contes i d’essència de contes Cossos estranys, tots dos ens porten a un univers fosc descrit amb una prosa excel·lent. 

2. Més enllà de la frontera, una bona opció és Historias de Gaza. La vida entre guerras (Península), de Mikel Ayestaran, un periodista que explica el Pròxim Orient per al gran públic, la geopolítica i la història combinades amb les vides de la gent, amb una perspectiva també plena d’humanitat, com ho van ser Jerusalén, santa y cautiva, Los últimos días del califato o Oriente Medio, Oriente roto i com ho són també qualsevol dels llibres de cròniques de Xavier Aldekoa Hijos del Nilo i Indestructibles o els llibres de Txell Feixas Dones valentes i Aliades.

3. Després de veure la pel·lícula, crec que una bona opció és llegir Las vidas de Lee Miller (Blume), d’Antony Penrose, la biografia de la fotògrafa, de moda i de guerra, en la qual s’ha basat la cinta estrenada recentment. Un recorregut per les avantguardes, per Nova York i París, per la frivolitat i l’art i, després, pels racons més foscos de la guerra i pels camps de concentració nazis. Tot, a través de la mirada d’una dona que va trencar les normes del joc que se suposava que havia de seguir. 

Roser Suñé
Llibreria la Trenca
1. Sentinella (Editorial Andorra), de Joan Peruga: l’autor explica una vivència personal que arriba de manera directa al cor del lector. Una reflexió sobre el fet de cuidar una altra persona, amb trets d’humor que ajuden a superar el dramatisme d’alguns moments. Un exercici de generositat en compartir la vida personal i un homenatge a l’amor entre dues persones.

2. L’ànima separada del cos (Medusa), d’Eva Arasa: novel·la policíaca amb una trama ben travada i amb bon ritme narratiu. El personatge central, la inspectora Elisa Blanch, és un encert literari que pot esdevenir la protagonista de més relats. La tria de l’assetjament escolar li afegeix el punt d’anàlisi social que tenen les bones trames de novel·la negra.

3. L’ascens dels rebels (Elastic Books), de Mariona Bessa: guanyadora del premi Joaquim Ruyra, crea un món distòpic on retrobem paral·lelismes amb la nostra societat. D’estil amè, crea uns personatges amb els quals el lector se sent identificat i amb els quals es mou dins de la trama amb molta complicitat.
---
1. La península de las casas vacías (Siruela), de David Uclés: la Guerra Civil espanyola explicada des del realisme màgic. Una creació magistral d’un autor que dedica quinze anys de la seva vida a la creació del món de Jándula i de la família Ardolendo en un mosaic de situacions i personatges que es fixen en la memòria del lector. El capítol de la partida d’escacs per decidir la guerra civil és una de les millors pàgines de la narrativa actual.

2. El loco de Dios en el fin del mundo (Random), de Javier Cercas: fruit d’una petició directa del Vaticà a l’autor, és un magnífic retrat en profunditat  de l’Església sumat a una reflexió sobre el paper de la religió i la immortalitat en la nostra vida. Es reconeix l’estil tan propi de Cercas, que no escatima reflexions personals i que ens encurioseix amb una pregunta inicial que tindrà, o no, resposta al final del llibre.

3. La cartera (Duomo), de Francesca Giannone: precedit d’un gran èxit a Itàlia, narra la vida d’una dona i la seva lluita per la emancipació. Sense grans drames, és un excel·lent relat del transcurs de la seva vida i els canvis que s’hi produeixen. L’ autora construeix un personatge molt real, l’Anna, que arribada al sud d’Itàlia lluitarà per aconseguir les transformacions que creu importants en el seu entorn.  

Txema Díaz-Torrent
Xarnego
1. Colls d’ampolla (Medusa), de Marc Cortés: a més de l’argument, que està presentat de forma molt dinàmica, i centrat en l’experiència quotidiana, m’agrada el llenguatge i els moments d’humor i ironia (mesurats a estones, a voltes sorneguers) ben treballats. També, molt, la manera com entrellaça diferents elements de la narració que partien de llocs diferents.

2. L’altra cara de la lluna (Anem), VVAA: recull d’un seminari universitari sobre els diferents vessants des dels quals podem apropar-nos a la figura de la lluna. Fa segles que el nostre satèl·lit ens atrau i condiciona com vivim certes coses, i la mitologia al seu voltant és fascinant. Molt bona oportunitat d’apropar-se, per exemple, a la licantropia o a la lluna com a escenari utòpic 

3. Sentinella (Editorial Andorra), de Joan Peruga: després d’Alcanadre, crònica de joventut, l’autor torna al relat en primera persona per compartir amb el lector els anys viscuts com a cuidador. A banda de posar negre sobre blanc la realitat diària de molta més gent de la que ens pensem, ho fa amb la intensitat necessària a la vegada que endolceix el conjunt amb un necessari i terapèutic sentit de l’humor.
---
1. Mosturito (Tusquets), de Daniel Ruiz: una mirada amable i divertida, amb un llenguatge molt personal, als anys 80 en un barri obrer del sud d’Espanya. Els personatges són entranyables a la vegada que, en algun cas, un pèl histriònics. Fa un repàs al moment que als qui van viure’l els agradarà revisitar, i als que no van ser-hi pot resultar-los interessant i amè, en la línia de Manolito Gafota         , potser.

2. La desaparición de los rituales (Herder), de Byung-Chul Han: breu assaig entenedor sobre com la societat actual ha desconnectat dels rituals, no en un sentit radicalment tradicional, sinó també recent. Una anàlisi sobre com la brevetat i les presses ens han fet perdre la calma per passar temps (junts o sols) fent coses amb la calma necessària, sotmesos com estem als tempos de TikTok o X.

3. Cuadernos (Hermida), de Georg Christoph Lichtenberg: edició integral dels quaderns (Südelbücher) de notes, aforismes, apreciacions, recopilades per l’autor durant anys. Escriptor i professor de física que va viure al segle XVIII, a més de tenir un finíssim sentit de l’humor era un gran observador, i se’l considera un dels grans autors d’aforismes de tots els temps, admirat per Kant, Goethe o Nietzsche.

Albert Villaró
Tercer origen
1. L’anima separada del cos (Medusa), d’Eva Arasa: una fascinant i molt madura primera novel·la, escrita amb passió i tècnica: una exploració sobre la nostra cara fosca.

2. Colls d’ampolla (Medusa), de Marc Cortès: rutilant debut en la narrativa de l’autor, que fins ara treballava a les trinxeres de l’edició. Esperant amb candeletes la segona.

3. Val de Norra, d’Albert Pujal: una mostra més del coneixement oceànic que l’autor té del país antic.
---
1. Middlemarch, de George Eliot: edició preciosa (Bernat Metge Universal) d’una de les novel·les més fascinants del segle XIX,

2. Lletres que parlen (Penguin), de Jesús Alturo i Tània Aleix: no és novetat estricta, però és un llibre importantíssim.

3. 4 estacions i 1 ramat (Símbol), de Jordi (Toti) Juanola: una de les revelacions de la temporada: un pastor pirinenc ens explica com veu la vida i el món.

Bonus track: La roca i l’aire (Fragmenta), de Raül Garrigasait: un pensador original, lúcid i valent!

Andrés Luengo
Periodista
1. Proliferen les calandres (Specula), de David Gálvez: novel·la especulativa i postapocalíptica amb ecos de La tierra permanece i, atenció, de la saga Mad Max. Amb Res no és real, la novel·la més marciana no ja de l’autor sinó de tota la literatura andosina. 

2. Tercer origen (Estrella Polar) i L’any dels francs (labutxaca), d’Albert Villaró: molt més que dues novel·les de gènere: la primera, aventura en estat pur, a mig camí entre el Mecanoscrit, La carretera i Hombre. Gravíssim error que s’hagi publicat en una col·lecció juvenil. L’any dels francs és, com diria Antoni Morell, un refrescant divertimento històric. Es reedita en butxaca vint anys després i per a molts, inclòs qui subscriu, serà un autèntic descobriment.

3. Xarnego (Medusa), de Txema Díaz-Torrent: debut en l’autoficció de l’autor, gonguista d’aquest diari, que hi repassa la segona infància i la primera joventut en una ciutat de l’extraradi barceloní als anys 80. Una cosa així com el germà petit de Pérez Andújar amb tocs del Rompepistas de Kiko Amat. L’única pega és que encara no el trobareu a les llibreries: es presenta el 26 de maig a la biblioteca d’Escaldes.
---
1. El gran Gatsby (Debolsillo), de F. S. Fitzgerald: es compleix el centenari de la publicació d’aquesta obra mestra de literatura universal. Una estupenda excusa per (re)descobrir-la i rumiar sobre el llum verd del moll de Daisy, tot i que a mi, que volen que els digui, sempre m’ha molat més Jordan, la seva amiga tennista.

2. La Seu d’Urgell desapareguda, (Efafós), de Climent Miró: un viatge en el temps a través d’un centenar i mig de fotografies històriques exhaustivament documentades per l’autor. Una sola pega: la brevetat. El volum d’aquesta mateixa col·lecció dedicat a Andorra era el doble de gruixut.

3. Cor furtiu (Destino), de Xavier Pla: no és estricta novetat, però aquesta biografia de Josep Pla planteja una ultramarató literària. És una obra monumental en tots els sentits, 1.500 pàgines i paper bíblia, amb cameo del mestre Fontbernat que un dia explicarem al diari, i una llista reveladora i un pelet impúdica de totes les dones de l’homenot. A més, l’autor desfilarà el 8 de maig per la Trenca.