No les tenien totes, confessa el cap del projecte, Olivier Codina, quan fa quatre anys començaven a excavar la farga del Madriu. Què els explicarien les pedres d’unes estructures que, a primera vista, no sabien si considerar prometedores? Acabada la quarta campanya –avui arrepleguen trastos– el resultat supera les expectatives i el jaciment té veu per narrar “cinc o sis segles de la història” de la vall. Mig mil·lenni que l’estiu vinent tothom que hi passi podrà interpretar gràcies als tòtems i cartells explicatius que quedaran instal·lats. Itineraris a banda, i ja per a iniciats, quedarà la monografia que publicarà el CNRS. “La farga ha demostrat aquesta evolució en el temps i ara el que ens queda és també posar-la en el context de les fargues a la catalana”, apunta Codina.
De moment, els treballs represos el 5 d’agost han deparat una bona sorpresa (previsible, algun indici hi havia), un conjunt d’espais ramaders que pertanyen a una tipologia fins ara desconeguda. Si més no, a la resta d’Andorra i que s’hagi excavat fins al moment. Es tracta d’un clos, una “mena de cabana”, d’uns deu o quinze metres de llarg i sis d’ample, que inclou espais compartimentats –potser una dotzena– i que els arqueòlegs pensen que es podria tractar d’estructures utilitzades per comunitats familiars, amb possibles espais habitacionals. “No veiem que sigui una estructura per acollir milers de caps de bestiar, sinó a una escala petita de producció, i compartida”.
Ara bé, puntualitza, de moment la interpretació se situa “en un terreny encara hipotètic, hipotètic, hipotètic”. Tampoc la cronologia gaire definida, però en aquest cas sí que aventura amb més gosadia que és amb tota seguretat prèvia a l’existència de la farga, és a dir, del segle XVII cap al passat. Per afinar més, proposa que estaríem parlant de l’etapa tardomedieval, és a dir, segles XIV i XV. La paraula final de tot plegat, és clar, la tindran les anàlisis de laboratori i estudis posteriors.
En tot cas, insisteix Codina, les quatre campanyes han permès lligar un relat que explicarà què hi havia abans de la farga, com va evolucionar la petita indústria i què va passar a partir del seu abandonament. Del nus de la història, és a dir, dels temps en què es fabricava ferro, queden testimonis de com s’hi desenvolupava la vida. Recordem per exemple aquella botigueta en què van començar a treballar l’estiu passat, en la qual els fargaires s’abastien de vi, de formatge, de pa, de tot el que necessitaven i que els arribava a lloms de bèstia.
Forns de pa
En aquestes setmanes han aconseguit també restaurar els dos forns de pa, de pedra l’un i de maons ceràmics l’altre. Un d’ells s’havia conservat pràcticament íntegre, destaca Codina. També s’han rehabilitat tots els murs de la farga, les restes de la casa construïda al segle XVIII i la façana de la del XIX. Això més enllà de les estructures pròpies de la producció de ferro (tot el circuit, des del canal d’alimentació, el botàs, la cambra de combustió del baix forn, el martinet). L’objectiu és que a partir d’ara qualsevol entengui el conjunt.
Valoració final del projecte? Codina es mostra molt satisfet d’haver “assolit el cent per cent dels objectius”, en un jaciment que “ha donat molt més del que ens esperàvem en principi, començant per tots els elements de la farga”. Tot plegat, rehabilitat perquè “qui vingui la pugui contemplar tal com la van deixar” els seus habitants. Més punts per a la satisfacció: que la farga del Madriu “no és un bolet” aïllat a la vall, sinó que es pot llegir perfectament com quedava interconnectada amb els voltants.
En el capítol de valoracions, Codina destaca l’equip, per descomptat: arqueòlegs i artesans de la pedra seca que han suat de valent. Incloent-hi els alumnes d’aquesta especialitat constructiva patrimonial que d’aquí a poc passaran al nivell d’obrer qualificat i “comptarem amb un saber fer que no teníem a Andorra”, que calia preservar, conclou.